Regals inesperats

Guia de propòsits

Podria parlar dels regals de Reis inesperats, de fet no n’esperava cap, que a banda de sorprendre’m van ser molt oportuns per raons que no explicaré. Em centraré, però, en uns presents que van aparèixer de sobte en dues lectures que em van deixar empremta.

La primera té com antecedent un fet luctuós. El darrer dia de l’any em van avisar que la vida d’una persona molt propera s’apagava. No podent fer-li costat físic l’únic recurs a l’abast era intensificar la pregària que ja anava fent per ella, assabentat com estava de la gravetat de la seva malaltia. Vet aquí que en llegir l’any nou la primera de les lectures de la Missa em trobo amb aquesta benedicció: «Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau» (1). És una instrucció que rep Moisès de Déu per a que el seu germà Aharon, com a gran sacerdot, l’apliqui al poble d’Israel. Tot seguit escric un Whatsapp desitjant a la malalta i els seus familiars més propers el que diu aquesta benedicció.

M’ho van agrair, però no va quedar tot aquí, perquè al mateix temps que ho enviava vaig pensar si seria capaç de fer el mateix amb totes las persones amb qui em relaciono. Si podria dir de cor, encara que no ho verbalitzi, aquesta fórmula o una més abreviada: “Que Déu et beneeixi”, en trobar-nos. Sóc conscient que, en els temps que corren, per alguns -o molts- resultarà estrany i propi d’un ingenu o un il·lús; tot i així, estic convençut que és una manera de predisposar-se positivament vers el proïsme que té efectes benefactors per ambdós.

És un propòsit que espero que no es quedi en l'embranzida inicial i arribi a consolidar-se. Mago More citava el psicòleg William James per a dir que es necessitaven 21 dies per aconseguir un hàbit, tot i que en el seu cas s’havia marcat un temps de 30 dies (2). Penso que amb molts propòsits no es ben bé així, perquè acostumen a fer de riu Guadiana –amagant-se durant un temps per tornar a reeixir més endavant-; per intentar-ho, però, que no quedi, paga la pena!

L’altra regal formava part del contingut del full parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell de l’1 de gener de 2022. El rector, mossèn Alfons, va traduir les dotze campanades amb que s’acostuma popularment a donar pas al nou any en dotze verbs que ben bé poden servir de guia per anar fent propòsits durant l’any. Ja sabeu que cal no ser molt acaparadors: fer molts propòsits de cop pot ocasionar ennuegament i una alta possibilitat de desencís, que es l’avantsala del desistiment. La pauta que marca William James ens pot ajudar a ser constants i pacients.

Tot seguit, comparteixo la proposta de mossèn Alfons tot desitjant que tant a vosaltres com a mi ens sigui útil per anar fent propòsits que ens ajudin a créixer interiorment i a millorar com a persones:

«A mena de campanades proposem dotze verbs per tenir-los presents al llarg de l’any. Cadascú pot fer la seva llista o canviar alguns dels que oferim que consideri més adients:

1.- Avaluar. No deixar l’examen final per al 31 de desembre del 2022. Ara, a l’escola fan l’avaluació continuada. Per nosaltres l’examen de consciència i la confessió.

2.- No comparar. El temps que passem amb lamentacions, fixant-nos a com érem i com som ara o comparant-nos amb altres persones, és un temps que perdem de viure el que tenim i som i gaudir-lo.

3.- No idealitzar. Una cosa és somiar ideals i lluitar per ells i una altra, imaginar, idealitzar realitats fantàstiques: una església perfecta; uns fills o una parella o una família perfecta o qualsevol altra realitat; i, en no tenir-los, sentir-nos realment frustrats permanentment.

4.- Assumir. Diuen que no és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita. Ens costa assumir les nostres limitacions de caràcter, les limitacions de salut o econòmiques o, fins i tot, les limitacions familiars. Assumir el caràcter que tenim i la resta de limitacions ens fa lliures i més propers als altres, que ja veuen com som en realitat, encara que nosaltres volem imposar una altra imatge.

5.- No comprar. La temptació de fer el bé tot esperant la recompensa o l’afany de regalar per obtenir favors o la d’adquirir coses que en teoria ens faran feliços, a més de frustrar-nos en no obtenir els resultats esperats, ens allunyen de la gratuïtat del do que rebem. La felicitat no es compra.

6.- Estimar. Cerquem el benestar i el plaer i, fins i tot,pensem que el sentit de la vida ha de ser això: viure bé. No és que haguem de cercar viure malament. Però l’horitzó de la vida ha de ser més llarg que el nostre melic. Estimar sense condicions, concretant-ho en fets palpables.

7.- Necessitar. A tots ens cal que ens necessitin. Fer sentir els altres necessaris és fer-los saber que per nosaltres són importants. L’orgull per no demanar coses fa que ens aïllem.

8.- Contemplar. Tenir una mirada àmplia, més enllà del nostre nas. Mirar el sentit de la vida, copsar el sentit de la vida. Mirar les coses des de la mirada de Jesús i Maria, no des del nostre llombrígol.

9.- Esperar. Esperar és confiar. Ens mata la immediatesa de les coses. L’ancià és aquell que havent viscut sap esperar fins al final. Maria és un model d’espera activa.

10.- Gatejar. Mirar el món amb els ulls d’un infant que sempre somriu i explora com si tot fos nou.

11.- Pregar. Viure en presència del Senyor, confiant en la seva Paraula, demanar insistentment que es faci la seva voluntat.

12.- Agrair. Ser agraïts fins i tot amb les coses que passen i persones que ens fan mal. Són motiu de maduració, de purificació, de creixement. Agrair també els regals que anem rebent.»

(1) Llibre dels Nombres, capítol 6, versets 22 a 27. Veure, per exemple, a https://evangeli.net/evangeli/dia/2022-01-01 la primera lectura.

(2) Veure intervenció Mago More en el projecte educatiu ‘Aprendemos Juntos’. Extret de https://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/nunca-te-arrepentiras-de-perseguir-tus-suenos-mago-more/