Evolució atiada per l’entorn
«Jo sóc jo i la meva circumstància», és una coneguda frase del filòsof José Ortega y Gasset
(1), que ens indica –així ho percebo- que som alhora éssers dinàmics –no una
foto fixa que perdura en el temps- i que l’entorn té influència en el nostre
comportament. Adonar-nos ens hauria d’allunyar del costum d’etiquetar qualsevol
ésser humà, és a dir, de reduir tota la seva humanitat a un tret.L’escriptor rus Serguei
Dovlàtov, que va fer el servei militar a l’URSS com a vigilant en un camp de
presoners, escriu: «Em vaig convèncer
que és una estupidesa dividir els homes en bons i dolents. I també en
comunistes i els que no són del Partit. En justos i criminals. Fins i tot en homes
i dones. L’home canvia
irreconeixiblement sota la pressió de les circumstàncies» (2).
Dovlàtov exposa un exemple a
L’ofici, en descriure el canvi
observat en el comportament dels seus companys emigrats de la URSS als Estats
Units, amb alguns dels quals va posar en marxa un diari en llengua russa, The New American. Un cop instal·lats als
Estats Units els trets comuns que compartien es van anar diluint i les
diferències que havien entre ells es van fer més paleses: «A l'URSS ens teníem
per un demòcrates convençuts. Només faltaria, saludàvem les dones de fer feines
i tot. Bevíem amb els electricistes. I, com ha de ser, odiàvem en silenci els
governants.El totalitarisme ens
repugnava. I ens sentíem demòcrates.
Finalment vam triar. Vam
emigrar a Occident...
A l’URSS ens semblaven molt entre nosaltres. Ens definíem de la mateixa manera i tot:
«ideològicament estranys». Ens unien
penes, desgràcies i problemes comuns. Un rebuig compartit del règim. En
aquest context, les diferències amb prou feines eren perceptibles. No tenien
cap rellevància substancial. Si no eres un espieta ni un lladregot, ja estava
bé. Ja era alguna cosa.
Ara som tots molt diferents. Sota les nostres barbes
rebels han sorgit les personalitats més diverses.
Entre nosaltres hi ha
liberals. Hi ha demòcrates. Hi ha monàrquics. Jueus ortodoxos. Eslavòfils i
occidentalistes. Diuen que a Texas hi ha fins i tot un marxista. I cadascú té
una opinió legítima, personal i valuosa. De manera que qualsevol conversa de
seguida es converteix en una discussió» (3).
(1) José Ortega y Gasset: Memorias del Quijote. L’expressió
completa diu: «Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me
salvo yo». Extret de https://memoriamagica.com/yo-soy-yo-y-mis-circunstancias-jose-ortega-y-gasset/
(2) Serguei Dovlàtov: La zona. Apunts d’un vigilant de camp.
Extret de l’epíleg de L’ofici escrit
per Laura Salmon, pàgina 222.
(3) Serguei Dovlàtov: L'ofici (1985). Editorial: LaBreu
edicions - Col•lecció: La intrusa,
número 22 - 1ª edició (2018). Traductor:
Miquel Cabal Guarro. 227 pàgines. Segona part: El diari invisible, epígraf: El
pes de la democràcia, pàgines 185-186.
