El rastrejador del cel # 5
Un agent comercial jubilat m'explicava una estratègia comercial que consisteix a escurçar els processos per realitzar un determinat servei o tasca productiva, encara que sigui prescindint d'algunes verificacions necessàries per comprovar que s'ofereix en condicions òptimes. Aquesta tasca de control de qualitat es deriva als clients, involuntaris conillets d'índies, que amb les queixes permeten a la companyia corregir les deficiències que es produeixin. Un antic refrany definia els treballs mal acabats (matussers) com a 'tente mientras cobro'. Jo vaig viure els greus problemes operatius que va generar a la meva empresa la posada en marxa d'un procés informàtic encarregat a una multinacional de la consultoria, però l'informe que va presentar aquesta multinacional els obviava i indicava que havia estat un èxit perquè s'havia activat el dia previst, com s'havia fet no semblava importar.
Quan l'única cosa important és l'aparador -l'aparença-, la consistència se'n ressent. El mateix passa quan centrem la nostra vida a fer coses i acumular experiències moguts per impulsos o modes, sense parar atenció a la seva conveniència o al profit que aporten. Amb l'ajuda de la formació i el pòsit que deixa una experiència reflexionada, s'aconsegueix apreciar els matisos que acompanyen cada situació, aprenent a fer les distincions precises entre allò que es valora o es jutja. És el discerniment que ens permet actuar assenyadament, allunyant-nos d'actuar impulsivament o mecànicament.
Quan vaig iniciar el recorregut pel poema de Francis Thompson només comptava amb el que exposa un dels capítols de Dios y el hombre. Desentranyar el contingut dels fragments, amb la dificultat que suposa per algú poc versat en anglès traduir poesia que, a més, conté usos lingüístics arcaics, ha permès endinsar-me en els secrets del comportament humà quan se sent instat a recórrer un camí que es resisteix a transitar.
El final del poema de Thompson es pot resumir en la coneguda frase de sant Agustí: «Ens has fet Senyor per a tu i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu» (1). El Venerable Fulton Sheen recita alguns versos d'aquest darrer fragment del poema en una de les seves al·locucions filmades, els associa a la crida de Jesús: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré» (3). La xerrada, que versa sobre el diable i les seves manifestacions, dura 37 minuts. La inicia amb espurnes d'humor i el to general és amè, instructiu i profund. Us convido a veure-la a l'enllaç que indico al final. Hi ha una reflexió que a mi m'ha semblat especialment il·luminadora que es desenvolupa a partir del minut 23:30 i tracta de la manera d'actuar de Jesús i el diable en cadascun de nosaltres davant del pecat –allò que ens allunya de Déu-, abans i després de cometre's.
THE HOUND OF HEAVEN / 5
155 Now of that long pursuit
156 Comes on at hand the bruit;
157 That Voice is round me like a bursting sea:
158 'And is thy earth so marred,
159 Shattered in shard on shard?
160 Lo, all things fly thee, for thou fliest Me!
161 Strange, piteous, futile thing!
162 Wherefore should any set thee love apart?
163 Seeing none but I makes much of naught' (He said),
164 'And human love needs human meriting:
165 How hast thou merited---
166 Of all man's clotted clay the dingiest clot?
167 Alack, thou knowest not
168 How little worthy of any love thou art!
169 Whom wilt thou find to love ignoble thee,
170 Save Me, save only Me?
171 All which I took from thee I did but take,
172 Not for thy harms,
173 But just that thou might'st seek it in My arms.
174 All which thy child's mistake
175 Fancies as lost, I have stored for thee at home:
176 Rise, clasp My hand, and come!'
177 Halts by me that footfall:
178 Is my gloom, after all,
179 Shade of His hand, outstretched caressingly?
180 'Ah, fondest, blindest, weakest,
181 I am He Whom thou seekest!
182 Thou dravest love from thee, who dravest Me.'
EL RASTREJADOR DEL CEL / 5
155 Ara, d'aquesta llarga persecució
156 ve el bufec;
157 aquesta Veu m'envolta com un mar embravit:
158 «El teu cor està malmès,
159 destrossat, fet miques?
160 Mira, tot allò que t'inquieta procedeix de Mi!
161 Ser estrany, lamentable, fútil!162 Per què t'haurien d'apartar de l'amor?
163 M'has vist treure molt del no-res» (Dijo),
164 «L'amor humà necessita merèixer-se:
165 Quin mèrit té,
166 el grumol més lúgubre de tota l'argila macerada?
167 Ai, no saps
168 com de poc digne ets de qualsevol amor!
169 A qui trobaràs que aculli el teu innoble amor pansit,
170 excepte de Mi, tan sols de Mi?
171 Tot el que et vaig treure, ho vaig prendre,
172 no per les teves faltes,
173 sinó perquè ho busquis als meus braços.
174 Tots els errors de nen
175 que imaginaves perduts, els conservo per a tu a casa:
176 Aixeca't, agafa la meva mà i vine!»
177 M'aturo:
178 És la meva foscor, després de tot,
179 l'ombra de Sa mà, estesa acariciadorament?
180 «Ah, el més afectuós, el més cec, el més feble,
181 Jo sóc Aquell a Qui tu busques!
182 Condueix el teu amor a qui et condueix a Mi.»
El poema complet el podeu trobar al següent enllaç:http://www.houndofheaven.com/poem
(1) San Agustín: Confesiones, libro primero, capítulo I. Enlace: http://www.augustinus.it/spagnolo/confessioni/conf_01_libro.htm
(2) Arzobispo Fulton John Sheen: Sobre el Diablo. Enlace: https://www.youtube.com/watch?v=vYr5_MkRpDA
(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 28
