Reducidos a comparsas

Tentaciones de Gran Educador

El trasfondo de la polémica que ha suscitado la sobreactuación del Gobierno a cuenta del ‘pin parental’ es el mensaje que las declaraciones de las ministras dejaron entrever en su comparecencia: las familias (madres/padres) no están suficientemente capacitadas para decidir lo que les conviene a sus hijos en el ámbito escolar, su papel es accesorio; así que el poder político asume el papel de Gran Educador que vela por las necesidades educativas de los escolares.

Sorprende que aquellos que se llenan la boca identificándose con el pueblo llano (‘la gente’) sean quienes más desconfían de él, considerando que aquellos que no se rigen por su patrón ideológico están confundidos, contaminados o son insuficientemente maduros; por tanto, necesitan ser orientados (adiestrados) y, en el ámbito familiar, observar como algunos se sus derechos son matizados o conculcados.

Henchidos por el poder, a algunos gobernantes se les olvida que no son amos, sino son servidores públicos del bien común.

Estètica i efectivitat

Competir exigeix més que ‘jugar bé’

“Només puc garantir una cosa: que és que el meu equip jugarà bé” (1), deia Quique Setién en la seva presentació com tècnic blaugrana, afirmació que pressuposa que els jugadors respondran positivament als seus plantejaments.

Un equip rutlla si hi ha simbiosi entre tècnics i jugadors, com suggereix Carles Puyol a Lluís Canut en referir-se a Guardiola: “Ens convenç amb la seva idea, amb la seva il·lusió i la passió que transmet. Y després, que és el més important, quan les coses que ens diu passen; y això fa al final que els segueixis amb els ulls tancats” (2).

‘Jugar bé’ no és suficient perquè es tracta de competir i no d’exhibir-se. L’excel·lència futbolística ha de combinar estètica i efectivitat: oferir un joc virtuós orientat a aconseguir la victòria; la feina ben feta ha d’estar ben acabada.

Tant de bo Setién encerti en la gestió del vestidor, la proposta futbolística i l’estratègia competitiva. Tot plegat pot aportar èxits esportius i satisfacció a l’aficionat pel joc desplegat.

(1) https://www.ccma.cat/esport3/quique-setien-presentat-com-a-nou-entrenador-del-barca-nomes-puc-garantir-que-lequip-jugara-be/noticia/2980028/

(2) Entrevista a Carles Puyol de Lluís Canut per al programa televisiu Quan s’apaguen els llums. Programa sencer a https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quan-sapaguen-els-llums/carles-puyol/video/5895779/. El fragment a partir del minut 27:30

El pal de paller del matrimoni

El protagonisme no és de l’embolcall

Al llarg de la història el matrimoni ha estat objecte d’instrumentalització o banalització, obviant o minimitzant el seu sentit intrínsec, que depassa les formalitats externes. No és l’embolcall on se celebra el que compta, sinó el compromís lliure dels contraents expressat públicament per dur a terme un projecte comú de convivència estable. Molts cops, però, les dificultats a la seva celebració provenen de que es volen anteposar compromisos aliens als dels protagonistes principals. D’altres consisteixen en reduir-lo a la consideració d’un mer tràmit administratiu.

Rafael Vallbona

En un fragment del guardonat llibre La casa de la frontera (1), Rafael Vallbona posa l’accent en el que suposa el pal de paller de la vida matrimonial, prenent com a referència una parella que va haver de sobreposar-se a entrebancs seriosos que dificultaven la seva unió: “A vegades l'amor s'imposa a la calamitat. Quan això passa, el lligam que s'estableix entre les dues persones va molt més enllà d'un paper o d'una benedicció. És l'adhesió mútua a un afecte que treballarà incansablement per superar totes les adversitats, un autèntic projecte fonamentat en l'honradesa i que va més enllà dels límits que el temps fixa en la pell de les persones.”

(1) Rafael Vallbona: La casa de la frontera (2016). Editorial: Edicions 62 – Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana 2017 - 1ª edició (2017). 331 pàgines