Enfrontar-se als despropòsits

El rastrejador del cel # 4

Em costa molt dedicar uns minuts de reflexió serena per veure com ha anat el dia; el cos em demana sovint passar de puntetes o fer una passaparaula. I que important és, però, anar descobrint la pols que se'ns ha anat enganxant i demanar perdó per això, oferir el cansament i els disgustos, agrair tants detalls que ens beneficien i solen passar ocults, posar a la nostra agenda un propòsit, una consigna per arrencar l'endemà endollats… És més fàcil manejar la nostra vida quotidiana posant el focus en un espai reduït de temps que reaccionant només quan les coses no van com ens agradaria.

Tenim molts elements de distracció per no emprendre aquest mirar-nos cap endins i perdem amb això la possibilitat de descobrir multitud de tresors que ronden al nostre costat, busquem fora el que ha de sortir de dins: «L'home bo, de la bondat que atresora al seu cor treu el bé, i el que és dolent, de la maldat en treu el mal; perquè del que vessa el cor en parla la boca» (1).

L'activisme a què ens empenyen els costums socials dominants produeix addiccions que ens aparten de la realitat que flueix al nostre voltant i a ser presa fàcil de l'avorriment quan no hi ha un gadget al nostre costat que ens entretingui. Catherine L’Ecuyer esmenta en un dels seus llibres la sorpresa d'un pare que porta d'excursió els fills i quan arriba al cim d'una muntanya els mostra, joiós, la bellesa del paisatge; la resposta que rep és: ‘Bah, tant esforç per veure un fons de pantalla.’

Aquest examen quotidià, que ens apropa a conèixer la nostra pròpia realitat, també preserva d'haver de prendre les decisions dràstiques que arriben quan per una raó o una altra es descobreix l'abast del deteriorament gradual que s'ha anat produint a la nostra vida pel desistiment a la que l'hem sotmès. Una cosa així li passa al protagonista del poema de Francis Thompson en el fragment que abordo. Un somni revela esdeveniments atzarosos de la seva vida que el sumeixen en el desconsol. Adonant-se de la seva indignitat es pregunta si mereix l'atenció que Déu li presta: 'Ja sigui el cor de l'home o la vida, això és el que produeix la Teva collita, ¿els Teus sembrats han de ser adobats amb putrefacta mort?'

THE HOUND OF HEAVEN / 4

111 Naked I wait Thy love's up que se lifted stroke!

112 My harness piece by piece Thou hast hewn from me,

113 And smitten me to my knee;

114 I am defenceless utterly.

115 I slept, methinks, and woke,

116 And, slowly gazing, find me stripped in sleep.

117 In the rash lustihead of my young powers,

118 I shook the pillaring hours

119 And pulled my life upon me; grimed with smears,

120 I stand amid the dust o' the mounded years---

121 My mangled youth lies dead beneath the heap.

122 My days have crackled and gone up in smoke,

123 Have puffed and burst as sun-starts on a stream.

124 Yea, faileth now even dream

125 The dreamer, and the lute the lutanist;

126 Even the linked fantasies, in whose blossomy twist

127 I swung the earth a trinket at my wrist,

Amarant

128 Are yielding; cords of all too weak account

129 For earth with heavy griefs so overplussed.

130 Ah! is Thy love indeed

131 A weed, albeit an amaranthine weed,

132 Suffering no flowers except its own to mount?

133 Ah! must---

134 Designer infinite!---

135 Ah! must Thou char the wood ere Thou canst limn with it?

136 My freshness spent its wavering shower i' the dust;

137 And now my heart is as a broken fount,

138 Wherein tear-drippings stagnate, spilt down ever

139 From the dank thoughts that shiver

140 Upon the sighful branches of my mind.

141 Such is; what is to be?

142 The pulp so bitter, how shall taste the rind?

143 I dimly guess what Time in mists confounds;

144 Yet ever and anon a trumpet sounds

145 From the hid battlements of Eternity;

146 Those shaken mists a space unsettle, then

147 Round the half-glimpsèd turrets slowly wash again.

148 But not ere him who summoneth

149 I first have seen, enwound

150 With glooming robes purpureal, cypress-crowned;

151 His name I know, and what his trumpet saith.

152 Whether man's heart or life it be which yields

153 Thee harvest, must Thy harvest-fields

154 Be dunged with rotten death?

EL RASTREJADOR DEL CEL / 4

111 Espero nu el cop elevat del Teu amor!

112 M'has tallat l'arnès peça per peça,

113 i em vaig fer mal al genoll;

114 estic completament indefens.

115 Em vaig adormir, crec, i vaig despertar,

116 i, mirant a poc a poc, em vaig trobar nu en el somni.

117 En l'erupció luxuriosa dels meus poders juvenils,

118 vaig agitar les hores fonamentals

119 i vaig atreure sobre mi la meva vida; greixosa brutícia,

120 estava dret enmig de la pols acumulada durant tants anys -

121 la meva joventut destrossada jeia morta sota un munt.

122 Els meus dies van crepitar i es van convertir en fum,

123 es van inflar i van esclatar com el sol ixent es reflecteix en un rierol.

124 Sí, ara li fallava fins i tot el somni

125 al somiador, i el llaüt al llaüdista;

126 fins i tot les fantasies encadenades, en quin gir florit

127 jo balancejava sobre la terra amb una quincalla al meu canell,

128 estaven cedint; cordes de tots massa febles per ser tingudes en compte

129 per la terra, tan sobrecarregada amb penes pesades.

130 Ah! És el Teu amor en veritat

131 una mala herba, encara que sigui una mala herba d'amarant *,

132 que només suporta les pròpies flors per créixer?

133 Ai! Obligació---

134 Dissenyador infinit!---

135 Ah! Havies de carbonitzar la fusta abans de poder il·luminar amb ella?

136 La meva frescor s'havia gastat vacil·lant en una pluja de pols;

137 i llavors el meu cor era com una font trencada,

138 on les gotes de llàgrimes s'estanquen, separades per sempre

139 dels pensaments humits que tremolaven

140 sobre les xiuxiuejants branques de la meva ment.

141 És així com serà?

142 La polpa tan amarga, com tastar l'escorça?

143 Endevino vagament què el Temps es confon dins la boira;

144 tanmateix, de tant en tant sona una trompeta

145 des dels amagats merlets de l'Eternitat;

146 aquestes boires agitades trastornen un espai, aleshores

147 al voltant de les torretes mig albirades es renten lentament una altra vegada.

148 Però no abans d'haver vist

149 a qui t'ha trucat, envoltat

150 amb túniques ombrívoles purpúries, coronades de xiprer;

151 sé el seu nom, i el que diu la seva trompeta.

152 Ja sigui el cor de l'home o la vida, això és el que produeix

153 la Teva collita, ¿deuen els Teus sembrats

154 ser abonats amb putrefacta mort?

El poema complet el podeu trobar al següent enllaç:

http://www.houndofheaven.com/poem

* L'amarant pot fer referència a una flor que no es marceix mai

(1) Evangeli segons sant Lluc, capítol 6, verset 45

La ciència com a refugi

 

El rastrejador del cel # 3

Durant el debat d'una de les emissions del programa Millenium que dirigeix Ramon Colom, va sortir a col·lació l'encíclica Deus caritas est de Benet XVI, que havia estat publicada poc abans; un document que va sorprendre per l'ús d’alguns conceptes referits a l'amor com els derivats de la cultura grega: eros, philia i agapé. Penso que no era el tema central del debat, però els participants van destacar la solidesa intel·lectual del contingut de l'encíclica. Un d'ells, però, va voler puntualitzar que per a ell l'amor es podia explicar com un conjunt de reaccions químiques a l'organisme, contraposant els raonaments expressats pel papa.

Ciència i fe es presenten moltes vegades com a visions contraposades de la realitat, quan no deixen de ser vies complementàries per al coneixement de la veritat fins on sigui possible. La ciència versa sobre l'estudi i l'anàlisi de porcions de realitat que intenta conèixer a fons. Per això es val d'hipòtesis, quin nivell d'encert és indeterminat. Mentre estudiava una assignatura de filosofia em va desconcertar la conclusió d'un autor que deia que una tesi era correcta mentre no en vingués una de posterior que la desmentís; Popper proposa el falsacionisme com a prova del cotó d'una teoria científica.

La ciència practicada amb honestedat ens apropa a la veritat de les coses en el seu àmbit d’estudi, però no té la capacitat per abordar la totalitat d'una realitat que està plena de immaterialitat. Cada científic pot tenir molt coneixement d'allò en que s'ha especialitzat, però no té la mateixa competència en altres facetes. 'Cada vegada en sabem més de menys coses', diu un autor referint-se a una especialització cada cop més atomitzada.

La fe aborda àmbits que no són a l'abast de la ciència, però no l'anul·la; l'una i l'altra han de ser estímul per a l'obrar humà en totes les seves dimensions: aliment que nodreix la nostra intel·ligència i la nostra voluntat.

En el tercer fragment del poema de Francis Thompson, el més extens, el protagonista no vol fer examen de la seva pròpia vida, però es mostra sensible en observar el comportament dels nens, però ben aviat aquest pensament s'esvaeix i, aleshores, cerca refugi en la ciència per escapar del setge interior que percep. Tot i això, no hi troba aquí la pau desitja: “no per això es va alleujar la meva intel·ligència humana”.

THE HOUND OF HEAVEN / 3

52 I sought no more that after which I strayed

53 In face of man or maid;

54 But still within the little children's eyes

55 Seems something, something that replies,

56 They at least are for me, surely for me!

57 I turned me to them very wistfully;

58 But just as their young eyes grew sudden fair

59 With dawning answers there,

60 Their angel plucked them from me by the hair.

61 'Come then, ye other children, Nature's---share

62 With me' (said I) 'your delicate fellowship;

63 Let me greet you lip to lip,

64 Let me twine with you caresses,

65 Wantoning

66 With our Lady-Mother's vagrant tresses,

67 Banqueting

68 With her in her wind-walled palace,

69 Underneath her azured daïs,

70 Quaffing, as your taintless way is,

71 From a chalice

72 Lucent-weeping out of the dayspring.'

73 So it was done:

74 I in their delicate fellowship was one---

75 Drew the bolt of Nature's secrecies.

76 I knew all the swift importings

77 On the wilful face of skies;

78 I knew how the clouds arise

79 Spumèd of the wild sea-snortings;

80 All that's born or dies

81 Rose and drooped with; made them shapers

82 Of mine own moods, or wailful or divine;

83 With them joyed and was bereaven.

84 I was heavy with the even,

85 When she lit her glimmering tapers

86 Round the day's dead sanctities.

87 I laughed in the morning's eyes.

88 I triumphed and I saddened with all weather,

89 Heaven and I wept together,

90 And its sweet tears were salt with mortal mine;

91 Against the red throb of its sunset-heart

92 I laid my own to beat,

93 And share commingling heat;

94 But not by that, by that, was eased my human smart.

95 In vain my tears were wet on Heaven's grey cheek.

96 For ah! we know not what each other says,

97 These things and I; in sound I speak---

98 Their sound is but their stir, they speak by silences.

99 Nature, poor stepdame, cannot slake my drouth;

100 Let her, if she would owe me,

101 Drop yon blue bosom-veil of sky, and show me

102 The breasts o' her tenderness:

103 Never did any milk of hers once bless

104 My thirsting mouth.

105 Nigh and nigh draws the chase,

106 With unperturbèd pace,

107 Deliberate speed, majestic instancy;

108 And past those noisèd Feet

109 A voice comes yet more fleet---

110 'Lo! naught contents thee, who content'st not Me.'

 

EL RASTREJADOR DEL CEL / 3

52 No vaig buscar més allò en què em vaig desviar

53 davant d'un home o una donzella;

54 però encara dins dels ulls dels nens petits

55 vaig trobar alguna cosa, una cosa com una resposta,

56 ¡almenys ho era per a mi, segurament per a mi!

57 Em vaig tornar vers ells amb molta nostàlgia;

58 però just quan els seus joves ulls es van tornar de sobte bonics

59 amb respostes que emergien,

60 el seu àngel me'ls va arrencar del cap.

61 'Veniu doncs, vosaltres, els altres fills de la Natura –compartiu

62 amb mi' (vaig dir jo) 'la vostra delicada comunió;

63 permeteu-me que us saludi amb un petó,

64 deixeu que m'abrigui amb les vostres carícies,

65 delectant-me

66 amb la nostra Senyora –Mare d'errants trenes,

67 festejant

68 amb ella al seu palau emmurallat pel vent,

69 sota la seva tarima blavosa,

70 bevent, com és la seva manera immaculada,

71 d'un calze

72 lluent -plor de l'aurora.'

73 Així es va fer:

74 jo en la seva delicada comunió era un -

75 vaig obrir el forrellat dels secrets de la Natura.

76 Vaig conèixer tots els canvis ràpids

77 en el deliberat rostre del cel;

78 vaig saber com sorgeixen els núvols

79 escumats dels brams marins;

80 tot el que neix o mor

81 s'aixeca i es desploma; els vaig convertir en modeladors

82 dels meus propis estats d'ànim, o queixosos o divins;

83 Amb ells vaig gaudir i em vaig entristir.

84 Estava cansat de l'experiència,

85 quan ella va encendre les seves espelmes resplendents

86 al voltant de les santedats mortes del dia.

87 Vaig riure als ulls del matí.

88 Triomfant i entristit amb el clima,

89 el cel i jo ploravem junts,

90 i les seves dolces llàgrimes van ser sal amb les meves mortals;

91 contra el palpitar vermell del capvespre –el meu cor

92 es va posar a bategar,

93 i compartir la calor de la barreja;

94 però no per això es va alleujar la meva intel·ligència humana.

95 En va van mullar les meves llàgrimes la galta grisa del Cel.

96 Però, ah! No sabíem què ens dèiem l'un a l'altre, 

97 aquestes coses i jo; amb so parlo -

98 però el seu so no és res més que una sensació, parla per mitjà de silencis.

99 La natura, pobra madrastra, no pot satisfer la meva sequedat;

100 perquè ella, si volgués,

101 deixaria anar aquest si blau, i em mostraria

102 els pits de la seva tendresa:

103 mai la seva llet va beneir

104 la meva boca assedegada.

105 A prop, a prop es dibuixa la persecució,

106 a un ritme constant,

107 deliberada velocitat, majestuosa urgència;

108 i més enllà d'aquests Peus sorollosos

109 arriba una veu encara més veloç:

110 'Heus aquí! que res no satisfà qui no M'acontenta.'

El poema complet el podeu trobar al següent enllaç:

http://www.houndofheaven.com/poem

(1) Benet XVI: Deus caritas est (2005). Enlace: https://www.vatican.va/content/benedict-xvi/es/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-caritas-est.html

Vertigen pel compromís

 

El rastrejador del cel # 2

En un dels vídeos del canal Infinito más uno de Youtube, el número 6 de Katakumba exit (1), Ana Hernández, una científica que investiga sobre el càncer, explica que tenia una malaltia a la vista que l'abocava a la ceguesa, de la que es va curar sorprenentment mentre assistia a un acte litúrgic. Ella mateixa es resistia a creure-s’ho, no ho havia demanat, però la seva mare li va dir: 'Tu no filla, però jo sí'. Abans d'acceptar-ho va buscar la manera de trobar alguna escletxa on agafar-se per desacreditar el que realment li havia passat. Ella s'adonava que aquella curació extraordinària suposava un missatge per canviar el rumb de la seva vida i es resistia a fer el pas. Finalment el va donar i és un plaer veure com s'expressa al vídeo.

En el fragment que reprodueixo del poema de Francis Thompson el protagonista continua fent un gran esforç per escapolir-se de la persecució divina que sent. Té por de comprometre's. Tot compromís suposa un canvi a l'escala de valors personal. En aquesta etapa el protagonista pensa en el que es pot perdre si fa cas: “encara que coneixia l'Amor de Qui em seguia, però jo estava dolgut, no fos que, tenint-lo a Ell, no tingués res més”. Es mostra com aquells que tenen com a lema ‘Verge estimada que em quedi com estic’. Temen la vida amb els seus canvis. La manca de confiança en ‘qui tot ho pot’ els condueix a una vida mediocre.

THE HOUND OF HEAVEN / 2

16 I pleaded, outlaw-wise,

17 by many a hearted casement, curtained red,

18 trellised with intertwining charities;

19 (For, though I knew His love Who followèd,

20 Yet was I sore adread

21 Lest, having Him, I must have naught beside).

22 But, if one little casement parted wide,

23 The gust of His approach would clash it to.

24 Fear wist not to evade, as Love wist to pursue.

25 Across the margent of the world I fled,

26 And troubled the gold gateways of the stars,

27 Smiting for shelter on their clangèd bars;

28 Fretted to dulcet jars

29 And silvern chatter the pale ports o' the moon.

30 I said to Dawn: Be sudden---to Eve: Be soon;

31 With thy young skiey blossoms heap me over

32 From this tremendous Lover---

33 Float thy vague veil about me, lest He see!

34 I tempted all His servitors, but to find

35 My own betrayal in their constancy,

36 In faith to Him their fickleness to me,

37 Their traitorous trueness, and their loyal deceit.

38 To all swift things for swiftness did I sue;

39 Clung to the whistling mane of every wind.

40 But whether they swept, smoothly fleet,

41 The long savannahs of the blue;

42 Or whether, Thunder-driven,

43 They clanged his chariot 'thwart a heaven,

44 Plashy with flying lightnings round the spurn o' their feet:---

45 Fear wist not to evade as Love wist to pursue.

46 Still with unhurrying chase,

47 And unperturbèd pace,

48 Deliberate speed, majestic instancy,

49 Came on the following Feet,

50 And a Voice above their beat---

51 'Naught shelters thee, who wilt not shelter Me.'

 

EL RASTREJADOR DEL CEL / 2

16 Suplicat, al marge de la llei,

17 per molts un cor emmarcat, amb cortines vermelles,

18 enreixat amb caritats entrellaçades;

19 (Perquè, encara que coneixia l'Amor de Qui em seguia,

20 estava jo dolgut,

21 no fos que, tenint-lo a Ell, no tingués res més).

22 Però si una petita finestra s'obrís de bat a bat,

23 amb la ràfega del Seu acostament m'enfrontaria.

24 La por no s'evadia, com l'Amor perseguia.

25 A través del marge del món vaig fugir,

26 i vaig torbar les portes d'or de les estrelles,

27 copejant-les per refugiar-me en les seves reixes;

28 preocupat pels dolços flascons

29 i la xerrada platejada dels pàl·lids ports de la lluna.

30 Vaig dir a l'Aurora: Actua amb rapidesa; a Eva: Fes-ho amb promptitud;

31 amb les teves joves flors celestes aparta'm

32 d'aquest gran Amant---

33 Fes surar el teu vague vel al meu voltant, perquè Ell no vegi!

34 Vaig temptar tots els seus servidors, per trobar

35 la meva pròpia traïció en la seva insistència,

36 en la fe a Ell, la seva inconstància amb mi,

37 la seva traïdora veracitat, i el seu fidel engany.

38 Vaig demanar que tot passés amb rapidesa;

39 aferrat a la cabellera xiulant de tots els vents

40 Però ells van escombrar, suaument veloços,

41 els llargs llençols del blau;

42 ja sigui, pel Tro-impulsor,

43 que va fer ressonar el seu carro celestial,

44 esquitxant de llampecs voladors que envoltaven el rebuig als seus Peus: ---

45 La por no s'havia d'esvair com l'Amor perseguia.

46 Encara em perseguia sense pressa,

47 a un ritme constant,

48 deliberada velocitat, majestuosa urgència,

49 venien els Peus seguint-me,

50 i una Veu va sonar sobre el seu copejament ---

51 'Res et protegeix a tu, que no M'aixoplugues.'

El poema complet el podeu trobar al següent enllaç:

http://www.houndofheaven.com/poem

(1) Youtube, canal Infinito más uno, sèrie Katakumba Exit # 6. Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=_wX13PCRWzE