Al voltant del Sínode (24)

Implicats i a l’aguait

-Cambrer, vull un entrepà d’aquell formatge.

-Dispensi senyor, però allò és una pastilla de sabó.

-Li he dit que vull un entrepà d’aquell formatge!

Com el client insisteix de manera cada cop més intensa, el cambrer fa el que li demana i li ho serveix.

El client tasta l’entrepà i exclama:

-Té gust de sabó, però és formatge!!!

En sortir de la darrera reunió a la parròquia, en la que reflexionem sobre el Document final del Sínode, comentàvem experiències d’obstinació d’alguns interlocutors en parlar sobre l’Església.

‘No hi ha sord més gran que aquell que no vol oir; ni cec més gran que aquell que no vol veure’, indica la dita. De vegades ho afavoreix, però, un certa manca d’interès dels feligresos, voluntari o involuntari, per estar al cas d’algunes qüestions relacionades amb l’Església que acostumen a ser debatudes en la societat.

La sessió va començar mostrant-nos mossèn Alfons un document i preguntant-nos si el coneixíem. Només una dels assistents va dir que l’havia vist dipositat a l’entrada del temple, però no el va agafar. Es tracta d’un document elaborat pel bisbat de Terrassa amb motiu de la jornada de l’Església diocesana en el que s’informa d’una manera resumida, visualment atractiva i molt planera, de les activitats i el balanç econòmic del bisbat. El mossèn ens va dir que la pila de documents que es van posar havia quedat gairebé intacta. La sessió, aleshores, es va centrar en analitzar les dades econòmiques lligant-les amb les altres dades, arribant a conclusions prou significatives i, en alguns casos, sorprenents.

Fet aquest incís, faig exposició, amb algun comentari, de l'últim epígraf de la tercera part del Document final del Sínode (1), que indica el camí que ha de seguir aquesta immensa participació dels fidels que es persegueix: «La participació dels batejats en la presa de decisions, així com les pràctiques de rendició de comptes i d'avaluació, es duen a terme mitjançant mediacions institucionals, en primer lloc, els organismes de participació en l’àmbit de l’Església local que ja preveu el dret canònic.» Uns òrgans que esmenta a continuació i dels quals indica que «els qui en formen part ho fan a partir de la seva funció eclesial i segons les seves responsabilitats diferenciades a títol divers» i que «cadascun d'aquests organismes participa en el discerniment necessari per a l'anunci inculturat de l'Evangeli, la missió de la comunitat en el seu propi ambient i el testimoni dels batejats que en formen part».

El Document fa una crida per a que aquests organismes siguin creats on no existeixin i, a més, siguin operatius: «Una Església sinodal es basa en l'existència, en l'eficiència i en la vitalitat efectiva, i no només nominal, d'aquests organismes de participació, així com del seu funcionament d'acord amb les disposicions canòniques o els costums legítims, i d’acord amb el respecte dels estatuts i dels reglaments que els regulen». Puntualitzant tot seguit que «cal que es facin obligatoris».

El Document dona unes orientacions sobre el funcionament dels organismes de participació que remet a l'autoritat competent sense especificar-la: «És oportú intervenir sobre el funcionament d'aquests organismes, a partir de l’adopció d’una metodologia de treball sinodal»; que «s'ha d’estar especialment atents a les modalitats de designació dels membres», posant èmfasi en «afavorir una major implicació de les dones, dels joves i dels qui viuen en condicions de pobresa o marginació»; i que «és fonamental que aquests organismes hi hagi batejats compromesos en el testimoni de la fe en les realitats ordinàries de la vida i en les dinàmiques socials, amb una reconeguda disposició apostòlica i missionera, no només persones compromeses en l’organització de la vida i els serveis interns a la comunitat. D'aquesta manera, el discerniment eclesial es beneficiarà d’una major obertura, capacitat d'anàlisi de la realitat i pluralitat de perspectives.»

Lligat amb les funcions assignades als equips sinodals i organismes de participació, cal parar atenció a l’homilia que els va dirigir el Sant Pare Lleó el passat 26 d'octubre en el marc del Jubileu (2), que us animo a llegir tota sencera. En destaco alguns fragments:

«La regla suprema a l'Església és l'amor. Ningú està cridat a manar, tots ho són a servir; ningú no ha d'imposar les idees pròpies, tots s'han d'escoltar recíprocament; sense excloure ningú, tots estem cridats a participar; cap no té la veritat tota sencera, tots l'hem de buscar amb humilitat, i junts...

Els equips sinodals i els organismes de participació són imatge d'aquesta Església que viu en la comunió. I avui els voldria convidar a que, en l'escolta de l'Esperit, en el diàleg, en la fraternitat i en la parresia, ens ajudin a comprendre que, a l'Església, abans de qualsevol diferència, estem cridats a caminar junts en la recerca de Déu, per revestir-nos dels sentiments de Crist; ajudeu-nos a eixamplar l'espai eclesial perquè aquest sigui col·legial i acollidor...

Ser Església sinodal vol dir reconèixer que la veritat no es posseeix, sinó que es busca junts, deixant-nos guiar per un cor inquiet i enamorat de l'Amor.»

(1) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 103 a 108. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(2) Lleó XIV: Homilia del 26 de octubre de 2025. Enllaç: https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es/homilies/2025/documents/20251026-giubileo-equipe-sinodali.html