diumenge, 29 de desembre del 2019

Aquell rellotge de sol

Memòria d’una ensopegada

Estaves a l’espera
de donar-me un consell
quan enfilava la drecera
vers aquell poble bagenc.

Fent una ullada
pels voltants de la plaça
et vaig veure encastat
a la paret d’una casa

Vaig parar atenció
a la llegenda inscrita;
una mena de fibló
amagat en una dita

¿Que pretenies al dir-me:
Jo sense sol
i tu sense fe
no som res?

Em suggereixes...
Humilitat:
Baixa els fums
a l’enlairat;
marca el rumb
a l’emboirat.

Em suggereixes...
Valentia:
A qui se exposa
l’astre rei il·lumina;
l’ànima ha d’estar disposta
per rebre la virtut divina

Em suggereixes
Contrast:
Llum i foscor;
alegria i tristor;
descans i esforç;
vida i mort

Em suggereixes...
Constància:
Tot i no estar a l’altura
de donar la campanada;
el bon missatge perdura
i deixa una prolongada petjada

Rellotge de sol:
Vas marcar-me
un formós gol


diumenge, 15 de desembre del 2019

Hostatges d’un compromís

El fet i les conseqüències


Titular del 16 de juliol de 2015: «Els candidats a la presidència del Barça firmen el 'Compromís de país'» en la que es comprometen «entre moltes altres iniciatives» a «adherir-se al full de ruta cap a la independència del 27 de setembre» (1). El discurs de la candidatura guanyadora encapçalada per Josep Maria Bartomeu s’ha anat ajustant durant el seu mandat a aquests paràmetres permetent, a tall d’exemple, convertir el Camp Nou en plataforma publicitària de les consignes independentistes, com es palesa en les pancartes reivindicatives de grans dimensions que sovint pengen de les grades, que no serien possibles sense una autorització expressa del dirigents del club, que intenten pal·liar la seva responsabilitat atribuint la iniciativa a la llibertat d’expressió dels aficionats; la seva actitud permissiva suposa en aquest cas un recolzament explícit que esquitxa tot el club.

Els canvis produïts en el món del futbol els darrers anys, impulsats per una difusió mediàtica que abasta el món, ha amplificat a desdir la repercussió de les actuacions dels clubs que estan a l’elit, traspassant les fronteres nacionals i continentals; els costos que comporta mantenir aquest nivell obliga a obtenir recursos procedents de tot el món cada cop més elevats. Els clubs tenen arrels geogràfiques, però la gestió s’ha d’enfocar contemplant un àmbit mundial.

Definir-se com ‘més que un club’ no impedeix haver-se de sotmetre a les pautes marcades pels organitzadors de les competicions, com va ocórrer l’u d’octubre de 2017 quan el partit Barça-Las Palmas es va disputar a porta tancada. La crònica deia: «Una altra vegada la política i el Barça van anar de la mà. El club va demanar l’ajornament pels greus successos esdevinguts a tot Catalunya però davant la negativa de LaLiga i l’amenaça de perdre sis punts (els tres de la possible incompareixença i els tres de la conseqüent sanció) van portar el president Josep Maria Bartomeu a advocar per la disputa del partit i prioritzar els interessos esportius de l’equip per sobre de la resta (2)

No ha d’estranyar que qui ha rebut tantes facilitats de la directiva per difondre el seu missatge reivindicatiu arreu, anteposi els seus interessos polítics als esportius del club. Tsunami democràtic es proposa condicionar la celebració del Barça-Madrid. Els dirigents blaugranes es poden queixar de les decisions maldestres de LaLiga i la Federación, però no de les conseqüències que la seva actuació propicia. Del que es sembra es recull.
(2) https://www.elperiodico.cat/ca/barca/20171001/barcelona-las-palmas-cronica-resultat-porta-tancada-referendum-6324349

dimecres, 11 de desembre del 2019

Me importas tú

Ordenado; no excluyente


Una consulta generalizada en Google tras un día ajetreado en que casi nada había salido como estaba previsto me llevó hacia una reflexión que ponía el acento en el valor de cada persona humana. Su autor, comentaba el fragmento del Evangelio que habla de la oveja perdida, que el pastor busca con denuedo hasta encontrarla y llevarla al redil donde ya se encuentran las otras noventa y nueve de su rebaño. Hay escenas evangélicas que inicialmente desconciertan, al menos a mí, porque rompen los esquemas materiales que a uno le bullen en la cabeza. ¿Cómo abandona a noventa y nueve para ir a buscar a una que se ha descarriado? (1)

Juan José de León
El autor de la reflexión, Juan José de León Lastra, pone el acento en que cada ser humano es valioso para Dios y debiera serlo para cada uno de nosotros, el grupo no anula la persona: “En la medida en que no se ve al ser humano más allá de un número de la sociedad, o un simple instrumento que, como tal, no tiene valor en sí mismo, desaparece la dignidad humana.” (2) Las consecuencias que se pueden derivar son terribles si se juzga a los seres humanos siguiendo criterios de utilidad para el conjunto.

Recordé el estribillo del bolero Piel Canela: ‘me importas tú’ (3). Tú como persona -con tu nombre y apellidos-, no como miembro de una comunidad, un colectivo, una etnia…; no como seguidor de una ideología, un credo, un club… Me importas tú es como decir te amo, pero no podemos amar a todos de la misma manera, nuestra condición contingente lo impide, lo propio es el ordo amoris, el orden en los afectos, que supone priorizar y aplicar un distinto grado de intensidad, pero en ningún caso eso significa excluir.

Me importas tú y tú y tú y solamente tú y tú y tú / Me importas tú y tú y tú y nadie más que túOjos negros piel canela que me llegan a desesperar’. Sólo cuando el tú se convierte en Tú, se difumina la exclusividad de ese amor sin perder su intensidad, porque ese Tú se ve reflejado en el otro, en el prójimo, en el próximo, cualquiera que sea su condición: los ojos negros y la piel canela adquieren una tonalidad multicolor y no hay espacio para la desesperación.

Cuando enviemos o recibamos una felicitación de Navidad personal –no comercial- pensemos que hay un mensaje subliminal que acompaña las palabras que se transmiten, aunque sean muy triviales: ¡me importas tú!; aunque apenas nos veamos sigues ocupando un espacio en mi vida, en mi corazón.

(1) Ver Evangelio según san Mateo, capítulo 18, versículos 12-14
(2) https://www.dominicos.org/predicacion/evangelio-del-dia/10-12-2019/
(3) Los Panchos: Piel Canela. Letra y música en https://www.letras.com/trio-los-panchos/1153972/