Any de la pregària (16)

Quatre coordenades

El número 4 és sinònim d’estabilitat en diverses situacions: els punts cardinals que orienten; les extremitats que permeten els nadons gatejar i faciliten als escaladors adreçar-se al cim. També les notes de l’Església que el credo de Nicea-Constantinoble explicita: una, santa, catòlica, apostòlica.

Els primers cristians són els protagonistes de la setzena catequesi sobre la pregària del Sant Pare Francesc, l’Església naixent (1), seguint l’expressat en els Fets dels Apòstols: «Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries» (2). Un comportament que no ha envellit amb el temps: «La imatge de la comunitat primitiva de Jerusalem és punt de referència per a qualsevol altra experiència cristiana... La comunitat persevera en la pregària», ens diu Francesc.

L’evolució dels coneixements, la ciència, la cultura i el pensament dominant en les societats, no margina aquesta manera de viure el cristianisme: «ens recorden que l'existència de l'Església té sentit si roman unida fermament a Crist... És la manera d'unir-nos nosaltres a Crist... Tot el que en l'Església creix fora d'aquestes “coordenades”, no té fonament. Per discernir una situació, hem de preguntar-nos si s’hi donen les quatre coordenades: la predicació, la recerca constant de la comunió fraterna —la caritat—, la fracció del pa —és a dir, la vida eucarística— i la pregària. Qualsevol situació ha de ser valorada a la llum d’aquestes quatre coordenades... L´Església és obra de l´Esperit Sant, que Jesús ens ha enviat per reunir-nos... És la paraula de Jesús la que omple de sentit els nostres esforços. És en la humilitat que es construeix el futur del món», ens diu el Sant Pare.

Hi ha, però, iniciatives que s’enfoquen malament: «A vegades, sento una gran tristesa quan veig alguna comunitat que, amb bona voluntat, s'equivoca de camí perquè pensa que fa Església en mítings, com si fos un partit polític: la majoria, la minoria, què pensa aquest, aquell, l'altre…» Citant Benet XVI ens diu el Papa: “L´Església no creix per proselitisme, creix per atracció” I continua: «Si falta l'Esperit Sant, que és el que atrau Jesús, no hi ha l'Església. Hi ha un bonic club d'amics, bé, amb bones intencions, però l'Església no hi és, no hi ha sinodalitat.»

L’Apocalipsi adverteix a l’església d’Efes: «Conec les teves obres, el teu esforç i la teva constància... Ets pacient i constant, i no has defallit quan has hagut de sofrir pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l’amor que tenies primer. Recorda, doncs, d’on has caigut; converteix-te i torna a obrar com abans» (3). El relaxament, el cansament d’anar sovint contracorrent, el desig d’agradar, de no despenjar-se, d’estar a l’última, pot fer que l’esperit fundacional d’algunes iniciatives o comunitats s’aigualeixi, perdi el tremp que les va impulsar: «La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada?», diu l’evangeli (4); tot i que l’aparença externa sigui prou atractiva i reconeguda socialment, com l’esplèndida fullaraca de la figuera que no dona fruit (5). Si hi ha bona voluntat, esforç i talent però manca pregària el resultat estarà allunyat del que reclama la missió.

«Llegint els Fets dels Apòstols descobrim aleshores com el poderós motor de l'evangelització són les reunions de pregària, on qui participa experimenta en viu la presència de Jesús i és tocat per l'Esperit. Els membres de la primera comunitat —però això val per sempre, també per a nosaltres avui— perceben que la història de la trobada amb Jesús no es va aturar en el moment de l'Ascensió, sinó que continua a la seva vida. Quan relaten el que ha dit i fet el Senyor —l'escolta de la Paraula—, quan preguen per entrar en comunió amb Ell, tot es torna viu. La pregària infon llum i escalfor: el do de l'Esperit fa néixer en ells el fervor», diu el Papa.

El contacte amb l’Esperit a través de la pregària manté la flama viva i estimula alhora que sorgeixin nous punts d’ignició: iniciatives, moviments, carismes... «Aquesta és l'obra de l'Esperit a l'Església: recordar Jesús. Jesús mateix ho ha dit: Ell us ensenyarà i us recordarà. La missió és recordar Jesús, però no com un exercici mnemònic. Els cristians, caminant pels senders de la missió, recorden Jesús fent-ho present novament; i d'Ell, del seu Esperit, reben “l'impuls” per anar, per anunciar, per servir. A la pregària, el cristià se submergeix en el misteri de Déu que estima cada home, aquest Déu que desitja que l'Evangeli sigui predicat a tothom. Déu és Déu per a tots, i en Jesús tot mur de separació queda definitivament esfondrat», diu el Sant Pare.

Reitero la invitació a llegir i meditar la catequesi completa del Sant Pare, quin enllaç trobareu a la nota (1). El meu grup continuarà reflexionant sobre aquestes catequesis el mes de setembre, serà aleshores quan tinc previst continuar amb aquests escrits.

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 16: La pregària de l’Església naixent. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 25 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201125_udienza-generale.html

(2) Llibre dels Fets dels Apòstols, capítol 2, verset 42. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1210

(3) Veure Llibre de l’Apocalipsi, capítol 2, versets 2 a 5. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1377

(4) Evangeli segons sant Lluc, capítol 14, verset 34. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1175

(5) Veure Evangeli segons sant Marc, capítol 11, versets 12-14. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1155

Any de la pregària (15)

Confiança fins l’extrem

Vida resolta. És el que ens venen a dir alguns anuncis publicitaris de loteries. Si et toca el pot multimilionari només hauràs de ocupar-te de fer el que et plagui. Només cal una petita aposta per poder-ho aconseguir, ¿no et fa il·lusió?

A la vida fem un munt d’apostes, conscientment o inconscient: parella, fills, estudis, professió, compromisos diversos... De cada una d’elles esperem treure algun profit. Es podria dir que cada decisió que prenem és una aposta, perquè va lligada sempre a un cert grau d’incertesa, per petit que sigui.

En la darrera edició de Masterchef, fray Marcos, el dominic que va concursar en l’anterior edició, li va dir a un dels aspirants ‘tu no creus en Déu, però Déu sí creu en tu’ mentre li donava una abraçada (1). Déu compta amb cada un de nosaltres, som la seva aposta per a que el seu Regne es propagui. És una vocació genèrica que es particularitza en cadascú.

Què en traurem? Aquesta pregunta li va fer Pere a Jesús: «tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna» (2). Et demana que el segueixis i confiïs en Ell, perquè no coneixeràs tots els ets i uts que hauràs d’afrontar: «Si -el 1928- hagués sabut el que m'esperava, hagués mort: però Déu Nostre Senyor em va tractar com un nen: no em va presentar d'una vegada tot el pes, i em va anar tirant endavant poc a poc...», deia sant Josepmaria (3).

Quan Maria va respondre a la proposta de l’àngel, tampoc sabia tot el que esdevindria, més enllà d’engendrar i donar llum Jesús si donava el seu consentiment. Ella confià en Déu fins l’extrem, perquè d’inconvenients humans n’hi havia uns quants de grossos: «Maria no dirigeix autònomament la seva vida: espera que Déu prengui les regnes del seu camí i la guiï on Ell vulgui. És dòcil, i amb la seva disponibilitat predisposa els grans esdeveniments que involucren Déu al món», ens diu el Sant Pare Francesc en la quinzena catequesi sobre la pregària (4).

En l’ambient social que vivim la manera en que es produeix la conformitat de Maria costa d’entendre. Ho manifestava la dinamitzadora sociocultural d’una residència que, mentre estava dirigint una activitat, en una televisió de la sala s’emetia l’Àngelus, sobtant-se en oir el terme ‘esclava del Senyor’, li semblava una expressió inapropiada. Recordant-ho més tard, vaig pensar: ‘esclava del Senyor; no esclava de Josep’.

Ens diu el Papa: «Maria està en oració, quan l'arcàngel Gabriel ve a portar-li l'anunci a Natzaret. El seu “Soc l’esclava del Senyor”, el seu “fiat”, petit i immens, que en aquell moment fa que tota la creació salti de joia, ha estat precedit en la història de la salvació de molts altres “fiat”, de moltes obediències confiades, de moltes disponibilitats a la voluntat de Déu. No hi ha millor manera de pregar que posar-se, com Maria, en una actitud d'apertura, de cor obert a Déu: “Senyor, el que vulgueu, quan vulgueu i com vulgueu”. És a dir, el cor obert a la voluntat de Déu. I Déu sempre respon».

«Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà», li diu Isabel a la seva cosina Maria. I brollarà d’ella de nou la humilitat: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa (esclava)» (5). És gran perquè se sent petita i passa la seva vida xopant-se de tot el que li esdevé en diàleg continu amb el Senyor: «Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (6).

«Que bonic seria si nosaltres també ens poguéssim assemblar-nos una mica a la nostra Mare! Amb el cor obert a la Paraula de Déu, amb el cor silenciós, amb el cor obedient, amb el cor que sap rebre la Paraula de Déu i la deixa créixer com una llavor del bé de l´Església», acaba la catequesi el Sant Pare.

(1) Ver Masterchef12, programa 3, prova d’eliminació

(2) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 19, versets 27-29. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1134

(3) Traduït de 14 de febrero de 1930 y 1943: Nuevas luces en la fundación del Opus Dei. Extret de https://opusdei.org/es-co/article/14-de-febrero-de-1930-y-1943-nuevas-luces-en-la-fundacion-del-opus-dei/

(4) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 15: La Mare de Déu, dona de pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 18 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201118_udienza-generale.html

(5) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 1, versets 45-48. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1162

(6) Evangeli segons sant Lluc, capítol 2, verset 19. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1163

Any de la pregària (14)

Paparres amb Déu?

De vegades, fent un comentari mentre veiem un programa de televisió les meves filles o la meva dona, o les tres a l’hora, em diuen: ‘això ja ens ho has dit altres vegades’. Un cop vaig respondre: ‘Tinc complex d’all’; i van riure.

Parlar reiteradament d’un mateix tema també origina cansament, especialment en aquells que es queixen: ‘Ja n’hi ha prou’. Li passà al Sant Pare Francesc en parlar de la pregària, com ho manifesta a l’inici de la catorzena catequesi: «Continuem amb les catequesis sobre la pregària. Algú m'ha dit: “Vostè parla massa sobre la pregària. No cal”. Sí, que cal. Perquè si nosaltres no preguem, no tindrem la força per anar endavant en la vida. La pregària és com l'oxigen de la vida. La pregària és atreure sobre nosaltres la presència de l'Esperit Sant que sempre ens fa anar endavant. Per això parlo tant de pregària» (1).

El pare Léon Dehon ens deixà un seguit de reflexions diàries per ajudar-nos a viure el mes del Sagrat Cor de Jesús, l’epígraf de la corresponent al dia 15 és ‘El valor de la pregària’, en la que diu: «Jesús convida, recomana, imposa la pregària, uneix a ella tota gràcia, tota benedicció fins a la salvació eterna. Ell mateix prega pertot arreu i sempre: al temple, a l'Hort de les Oliveres, a la muntanya, sobre les aigües, a les places i a les sinagogues» (2). Qualsevol lloc i circumstància és adient per pregar, sense que això suposi perdre la concentració en allò que pertoca fer, sinó més aviat convertint el desenvolupament de l’activitat o situació en motiu de pregària.

Jesús ens marca el camí: «ha donat exemple d'una pregària continua, practicada amb perseverança. El diàleg constant amb el Pare, en el silenci i el recolliment, és el fonament de tota la seva missió. Els Evangelis ens expliquen també de les seves exhortacions als deixebles, perquè preguin amb insistència, sense cansar-se», ens diu el Sant Pare, que posa com exemple les tres paràboles que cita el Catecisme (3), incloses en l’Evangeli de Lluc (4), per dir-nos que «la pregària ha de ser tenaç», que «la fe no és l'impuls d'un moment, sinó una valenta disposició a invocar Déu; també a “discutir” amb Ell, sense resignar-se davant del mal i la injustícia»; i que «no hi ha oració veritable sense esperit d'humilitat. És precisament la humilitat la que ens porta a demanar a la pregària.»

El sentiment no és el motor de la pregària, més aviat tendeix a confondre’ns: «L'ensenyament de l'Evangeli és clar: cal resar sempre, també quan tot sembla en va, quan Déu sembla sord i mut i ens sembla que perdem el temps. Fins i tot si el cel s'enfosqueix, el cristià no deixa de pregar. La seva pregària va en paral·lel a la fe. I la fe, molts dies de la nostra vida, pot semblar una il·lusió, un cansament estèril. A la nostra vida hi ha moments foscos, i en aquests moments sembla com si la fe fos una il·lusió. Però practicar la pregària també significa acceptar aquest cansament.»

En aquest sentit, Tomas de Kempis escriu a la Imitació de Crist: «Quan jo et dono la gràcia de la devoció, dóna gràcies a Déu, no perquè siguis digne, sinó perquè vaig tenir misericòrdia de tu. I si no tens devoció, i et sents molt sec, continua l'oració, dóna gemecs, clama i no cessis* fins que mereixis rebre una engruna o una gota de saludable gràcia. Tu m'has de menester a mi, que no jo a tu» (4). El Papa ens indica que «molts sants i santes han experimentat la nit de la fe i el silenci de Déu —quan nosaltres cridem i Déu no respon— i aquests sants han estat perseverants.»

Penso en santa Teresa de Calcuta que va passar molts anys patint una intensa foscor espiritual mentre la seva obra creixia i s’expandia arreu. En revelar-ho el postulador de la causa de beatificació, Brian Kolodiejchuk, en un llibre que recull les cartes privades de la santa, es va produir un gran rebombori mediàtic, titulant alguns mitjans que Teresa havia perdut la fe. Sorprèn, però no estranya, que qui desconeix els camins creixement de la vida espiritual cristiana arribi a aquesta conclusió, però també suposa un desconcert pels que s’afanyen per seguir Jesucrist. Cal, aleshores, que la confiança no minvi: «Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat», escriu sant Pau (5); ‘No pares, sigue, sigue / Sigue, sigue un poco más’, diu la tornada punyent de la cançó ‘No pares’ d’El símbolo.

El Sant Pare ens anima a ampliar l’espectre, el camp de visió interior: «En aquestes nits de la fe, qui resa mai no està sol. Jesús de fet no és només testimoni i mestre de pregària, és més. Ens acull en la seva pregària, perquè nosaltres puguem pregar en Ell i a través d'Ell. I això és obra de l'Esperit Sant. És per això que l'Evangeli ens convida a pregar al Pare en el nom de Jesús.»

Només afegiré la darrera frase del Sant Pare, que lliga amb l’anterior, tot invitant-vos de nou a llegir el text complet de la catequesi que podeu trobar en l’enllaç de la nota (1): «Que sigui el mateix Esperit Sant, Mestre de pregària, qui ens ensenyi el camí de la pregària».

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 14: La pregària perseverant. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 11 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201104_udienza-generale.html

(2) Traduït de Junio, mes del Sagrado Corazón de Jesús. Extret de https://webcatolicodejavier.org/junio.html

León Dehon (1843-1925), fundador de la Congregació dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús. Breu semblança biogràfica a https://www.dehoniani.org/es/fundador/

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, punt 2613. Referència: https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a2_sp.html

Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, versets 5-8; capítol 18, versets 1-8; capítol 18, versets 9-14. Referències: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172 i https://www.bci.cat/biblia/capitol/1179

(4) Tomas de Kempis: Imitació de Crist, llibre quart, capítol XII, punt 3. *Referència al llibre d’Isaïes, capítol 58, verset 1

(5) 2ª carta a Timoteu, capítol 1, verset 12. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1327

Any de la pregària (13)

Saba per alimentar l’arbre

Réginald Garrigou-Lagrange va escriure un extens llibre titulat Les tres edats de la vida interior. En tractar un tema que aborda una qüestió que no ha experimentat personalment inicia la seva exposició fent referència al que podríem considerar una mena de llegenda urbana de l’època: “Els professors joves ensenyen més del que saben, és a dir, ensenyen moltes coses que ignoren. Els de mitjana edat ensenyen el que saben. Els vells, en canvi, ensenyen les coses que són útils als seus oients”, per anunciar tot seguit que es recolzarà en el testimoni d’aquells que sí que ho han viscut: “Per això no ens és donat fer res més que resumir breument allò que ens sembla el més essencial entre els ensenyaments dels sants. En aquest assumpte ens considerem semblants a un espectador que, des del fons de la vall, segueix amb la seva mirada l'ascensió dels que van arribant al cim assolellat d'una muntanya” (1).

L’eminent dominic recorre als que en saben per guiar la seva exposició com fan els deixebles amb Jesús: «Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: —Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Els parla aleshores del Parenostre: «Ell els digué: —Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem;  perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació» (2)

En la tretzena catequesi sobre la pregària el Sant Pare Francesc ens parla de Jesús com a mestre de pregària (3): «Durant la seva vida pública, Jesús recorre constantment per força de la pregària. Els Evangelis ens ho mostren quan es retira a llocs apartats a pregar. Es tracta d'observacions sòbries i discretes, que només deixen imaginar aquests diàlegs orants. Amb tot, aquestes observacions testimonien clarament que, fins i tot en els moments de més dedicació als pobres i als malalts, Jesús no descuidava el seu diàleg íntim amb el Pare. Com més immers estava en les necessitats de la gent, més sentia la necessitat de reposar a la comunió trinitària, de tornar amb el Pare i l'Esperit.»

La pregària, la connexió amb el Pare i l’Esperit, és la saba que alimenta el tronc de la predicació i l’arbre de la missió: «La pregària és el timó que guia la ruta de Jesús. Les etapes de la seva missió no són dictades pels èxits, ni el consens, ni aquesta frase seductora ‘Tothom et busca’ (4). La via menys còmoda és la que traça el camí de Jesús, però és la que obeeix a la inspiració del Pare, que Jesús escolta i acull en la seva pregària solitària».

¡Quantes iniciatives s’encallen, abandonant o marginant l’esperit de la missió que les impulsa, temptades pel ‘Tothom et busca’, que s’anteposa al tracte amb el Senyor, el suport necessari per a que allò doni els fruits que li pertoquen. També passa en la vida civil quan, per exemple, l’èxit professional acapara tanta atenció que s’emporta per davant altres aspectes tant o més necessaris per l’equilibri físic o emocional: parella, família, descans, esbarjo... Durant el reportatge que la sèrie Hagan lio d’Infinito más uno va dedicar a Futuro vivo, projecte de desenvolupament comunitari catòlic destinat al treball solidari amb nens i joves que viuen en condicions socioeconòmiques desfavorables a Guatemala, una de les monges que ho atenen diu que feina tenen a desdir, però necessiten dedicar temps al tracte amb el Senyor i la vida comunitària, per a que allò tiri endavant com cal a la missió que duen terme (5).

«Amb la seva pregària, Jesús ens ensenya a pregar... L'Evangeli ens transmet un ensenyament explícit de Jesús sobre la pregària. Com un pedagog, ens pren on som i, progressivament ens condueix al Pare...», diu el Catecisme de l’Església Catòlica (6). Partint d’aquest punt del catecisme, el Sant Pare descriu algunes característiques de la pregària cristiana per concloure: «La pregària de Jesús és el lloc on descobrim que tot ve de Déu i retorna a Déu. A vegades, nosaltres, els éssers humans, ens creiem amos de tot, o al contrari, perdem tota estima per nosaltres mateixos, anem d'una banda a l'altra. La pregària ens ajuda a trobar la dimensió adequada, en la relació amb Déu, el nostre Pare, i amb tota la creació.»

En acabar el papa ens dona un darrer consell: «Redescobrim, a l'Evangeli, Jesucrist, que és mestre de pregària, i seguim el seu exemple. Us asseguro que trobarem la joia i la pau.»

 

(1) Traduït de Réginald Garrigou-Lagrange: Las tres edades de la vida interior. Títol original: Les trois âges de la vie intérieure (1938). Editorial: Desclée, de Brower – 3ª edició (1950). Versió castellana de Leandro de Sesma. 1285 pàgines. Cuarta parte, sección tercera, Formas y grados de la vía unitiva, pàgina 1073

(2) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, versets 1 a 4. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172

(3) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 13: Jesús, mestre de pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 4 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201104_udienza-generale.html

(4) Veure Evangeli segons sant Marc, capítol 1, versets 35-38. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1145

(5) Youtube, Canal: Infinito más uno, sèrie; Hagan lío, episodi 1: Futuro vivo: Rompiendo el círculo de la violència a través de la educación y la fe. El reportatge es pot veure a https://www.youtube.com/watch?v=UDfv3RB0H-E

Més informació sobre aquesta iniciativa a https://www.futurovivoguatemala.org/

(6) Catecisme de l’Església Catòlica, punt 2607. Referència: https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a2_sp.html

Any de la pregària (12)

Un de nosaltres

Mentre esperava un amic l’ascensor per anar al seu pis se li apropa un home i li diu: ‘on va vostè!, en un to que es podia interpretar com ‘què se t’ha perdut per aquí!’. ‘Vaig a casa meva’. 'No em digui, ¿quan fa que viu aquí?' ‘Un munt d’anys’. ‘Puix jo també en porto un munt’. Residien en el mateix edifici des de feia qui sap quan, però fins aleshores es desconeixien mútuament.

Ens pot passar el mateix amb veïns d’escala o del barri: utilitzar els mateixos espais i, fins i tot, veure'ns, però ser de fet, o gairebé, uns desconeguts. Penso que també Jesús hauria patit aquesta mena d’indiferència entre alguns dels seus veïns o parents, sinó difícilment s’entendria la seva reacció quan van manifestar: «Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això?» (1).

Jesús, el Fill de Déu, va ser un de nosaltres, seguint les diferents etapes de desenvolupament físic, com palesa el logotip de la Federació One of Us, que defensa la dignitat de la vida humana en qualsevol circumstància. Tampoc va fer-ne ús dels privilegis que li pertocaven: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2).

‘One of Us’ és també el títol d’una cançó interpretada arrossegant les paraules per Joan Osborne. En ella es pregunta ‘What if God was one of us?’ Ho va ser pels seus contemporanis a Judea, Galilea i d’altres contrades. Ho és encara per aquells que el reconeixem: «Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles» (3). No un ‘slob’ com diu despectivament la cançó, però sí fent camí amb tots els pecadors, assimilant-se amb ells. En fa referència el Sant Pare Francesc en la dotzena catequesi sobre la pregària, centrada en l’episodi del baptisme de Jesús per Joan Baptista. Jesús participa en la pregària penitent dels congregats a la riba del Jordà i espera el seu torn per batejar-se. Joan s’esglaia: «Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!» (4). El papa Francesc ens diu: «El Baptista entén qui era Jesús. Però Jesús insisteix: el seu és un acte que obeeix a la voluntat del Pare, un acte de solidaritat amb la nostra condició humana. Ell prega amb els pecadors del poble de Déu. Interioritzem-ho: Jesús és el Just, no és pecador. Però ha volgut baixar fins a nosaltres, pecadors, i prega amb nosaltres, i quan nosaltres preguem, Ell prega amb nosaltres. Jesús sempre prega amb el seu poble, sempre prega amb nosaltres: sempre. Mai preguem sols, sempre preguem amb Jesús» (5). Es barreja amb el poble, com ho fa amb cadascú de nosaltres, però sovint anem despistats -no ho entenem-; vol fer camí amb nosaltres si el deixem, però hi ha mil distraccions que ens ho dificulten o impedeixen.

«Jesús no és un Déu llunyà, i no pot ser-ho. L'encarnació ho va revelar de manera completa i humanament impensable. Així, inaugurant la seva missió, Jesús es posa al capdavant d'un poble de penitents, com si s’encarregués d'obrir una bretxa a través de la qual tots nosaltres, després d'Ell, hem de tenir la valentia de passar-hi. Però la via, el camí, és difícil; amb tot Ell va, obre el camí», continua el papa Francesc.

En seguir aquest camí ens arribarà el ressò de la revelació divina que es va produir aleshores: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (6). «Aquesta és la grandesa única de la pregària de Jesús: l'Esperit Sant pren possessió de la seva persona i la veu del Pare testifica que Ell és l'estimat, el Fill en què Ell es reflecteix plenament», diu el Sant Pare.

Conscients de que és un de nosaltres, tot i no ser iguals a Ell, el papa ens anima a unir amb humilitat la nostra pregària a la seva, sabent que intercedeix per nosaltres: «Acollim-lo! Acollim aquest do, el do de la pregària. Sempre amb Ell. I no ens equivocarem.»

(1) Evangeli segons sant Mateu, capítol 13, versets 55-56. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1128

(2) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 2, versets 6-8. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1301

(3) Carta als Hebreus, capítol 13, verset 8. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1349

(4) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 3, versets 13 a 16. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1118

(5) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 12: Jesús, home de pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 28 d’octubre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201028_udienza-generale.html

(6) Evangeli segons sant Lluc, capítol 3, verset 22. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1164