Suport ideològic a canvi de ‘macropont’
De l’enrenou provocat per la decisió de l’equip de govern de
l’ajuntament de Badalona d’obrir les portes el 12 d’octubre el menys important
és el que pensen d’aquesta festa l’alcaldessa i el regidors que la recolzen,
fins i tot que ho facin públicament. Tot i així, no ho deuen pensar ells, que
han cercat el suport dels funcionaris municipals amb una proposta llaminera, treballar
aquest dia a canvi de deslliurar el 9 de desembre, possibilitant-los així
gaudir de quatre dies seguits de festa. Una manera sibil·lina de guanyar-se adhesions
o comprar voluntats.
El més greu, penso jo, és la manifesta arrogància –escenificada
en l’esquinçament de la resolució judicial-, una mena de despotisme -no
subjecte a la llei- justificat en raons ideològiques personals. Els polítics
amb tasques de govern són servidors públics que tenen encomanada una tasca
d’acord amb les competències que li pertoquen. Estan per servir als ciutadans,
no per a servir-se del càrrec –que no és un xec en blanc per fer i desfer al
seu gust, per bones que siguin les seves intencions-.
 |
| Ajuntament de Badalona |
No sé si l’actitud dels regidors tindrà conseqüències
judicials –si les té es probable que es munti un numeret-, però sí que les pot
tenir de socials, perquè qui presumeix de passar-se pels ‘dallonses’ la
resolució d’un jutge en l’exercici de les seves competències, ¿pot exigir als
ciutadans que compleixin la llei i les ordenances municipals? No es pot pensar raonablement
que qui actua així farà de l’arbitrarietat la seva norma de conducta?
Hi ha qui pensa que es fa valer amb gestos agosarats i
desafiants, una manera de dir ‘aquí estic jo’. Penso, però, que si es vol tenir
crèdit val més ocupar-se en gestionar bé la tasca que pertoca fer, amb tots els
seus ets i uts. Aleshores és més fàcil aplegar interès pel que es diu, si no es
així els discursos sonen a xerrameca i les actuacions a mers espectacles per a
la colla.