Any de la pregària (24)

Companya de viatge

‘Va vostè sol’, li pregunta un autoestopista al camioner que s’havia aturat. Li respon un xic vacil·lant: ‘Sí, vaig sol’. Quan el camió es posà en marxa l’autoestopista li pregunta: ‘Perquè ha dubtat quan l’he preguntat si anava sol?’ El camioner diu aleshores: ‘No sé si m’entendrà. Jo no vaig del tot sol. El meu Déu va amb mi’. Aleshores l’autoestopista li demana: ‘Aturi el camió que baixo’. ‘¿Com?’, respon sorprès el camioner. ‘Soc el mossèn del poble d’aquí al costat que fugia’. A grans trets és l’anècdota que contava sant Josepmaria Escrivà en una trobada en un col·legi de Xile (1) -fragment de menys de dos minuts que podeu veure i escoltar en l’enllaç de la nota-. Pot ajudar a il·lustrar el tema tractat en la darrera reunió de grup sobre la catequesi del Sant Pare Francesc sobre la pregària: ‘La pregària a la vida quotidiana’.

En les trenta-nou catequesis que va dedicar a la pregària, el Sant Pare l’enfoca des de diferents vessants. Aquest cop para atenció en fer de la vida una pregària contínua: «Des de la Litúrgia sempre tornem a la vida quotidiana: pels carrers, a les oficines, en els mitjans de transport… I allí continua el diàleg amb Déu: qui prega és com l'enamorat, que sempre duu en el cor la persona estimada, sigui on sigui» (2).

Continua: «De fet, tot queda assumit en aquest diàleg amb Déu: tota alegria esdevé motiu de lloança, tota prova és ocasió per a una petició d'ajuda. La pregària està sempre viva en la vida, com una brasa de foc, fins i tot quan la boca no parla, però sí que parla el cor. Tot pensament, fins i tot si és aparentment “profà”, pot ser impregnat de pregària.»

Diu sant Joan Damascè: «La pregària és l'elevació de l'ànima cap a Déu o la petició a Déu de béns convenients» (3). Per això no cal cenyir-la a un indret o una ocupació determinada; en tot pot ser-hi present aquest diàleg, sense distreure’s d’allò que pertoca fer. El camioner que sentia Déu tant a prop no perdia l’atenció en la carretera i la direcció que havia de prendre. Ve d'antuvi, no és una novetat que prové de la ‘crida universal a la santedat’ que proclama el Concili Vaticà II. Ens ho diu sant Pau: «Tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu». També santa Teresa de Jesús, entre d’altres: «Si es en la cocina, entre los pucheros anda el Señor, ayudandoos en lo interior y exterior» (4).

En el Catecisme s’indica: «Aprenem a pregar en certs moments escoltant la Paraula del Senyor i participant al seu misteri pasqual; però, en tot temps, en els esdeveniments de cada dia, el seu Esperit se'ns ofereix perquè brolli la pregària... El temps és a les mans del Pare; el trobem en el present, ni ahir ni demà, sinó avui» (5). El Sant Pare rebla: «És avui que trobo Déu, sempre hi ha l’avui de l’encontre... La pregària s’esdevé en l’avui. Jesús ens surt a l’encontre avui, aquest avui que vivim. I és la pregària la que transforma aquest avui en gràcia o, més ben dit ens transforma...». Immersos en aquesta actitud de pregària tot en nosaltres mateixos i en el nostre entorn es veu diferent. Hi han moltes disposicions que afavoreixen la pau interior i la relació amb el proïsme, que promouen iniciatives benefactores,  que es mostren amatents a donar un cop de mà on calgui... que son fruit de l’actitud de pregària, especialment quan no s’espera rebre res a canvi. A més, ens predisposa al perdó. El Sant Pare ens recorda: «El Senyor és –no ho oblidem– el Senyor de la compassió, de la proximitat, de la tendresa: tres paraules que no podem oblidar mai. Perquè és l'estil del Senyor: compassió, proximitat, tendresa.»

També indica el Catecisme: «Pregar en els esdeveniments de cada dia i de cada instant és un dels secrets del Regne revelats als “més petits”, als servents de Crist, als pobres de les benaurances. És just i bo pregar perquè la vinguda del Regne de justícia i de pau influeixi en el camí de la història, però també és important impregnar de pregària les humils situacions quotidianes. Totes les formes de pregària poden ser el llevat amb què el Senyor compara el Regne (6). »

Acaba la catequesi el Sant Pare estimulant-nos: «Pregar a cada moment, a cada situació, perquè el Senyor és a prop nostre. I quan una pregària és segons el cor de Jesús, obté miracles.»

(1) Sant Josepmaria Escrivà: El camionero y el sacerdote, anècdota comentada durant la tertúlia en el Col·legi Tabancura de Santiago de Xile el 5 de juliol de 1974. Recollida en l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=OJ-jc8jBNrs

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 24: La pregària a la vida quotidiana. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 10 de febrer de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210210_udienza-generale.html

(3) Sant Joan Damascè, Expositio fidei, 68. Citat en el Catecisme de l’Església Catòlica, números 2559 i 2590. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a1_sp.html#ART%C3%8DCULO%201%20EN%20EL%20ANTIGUO%20TESTAMENTO

(4) Santa Teresa de Jesús: Libro de las Fundaciones, capítol V. Extret de Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, enllaç https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/libro-de-las-fundaciones--0/html/019ed466-82b2-11df-acc7-002185ce6064_17.htm, pàgina 188

(5) Catecisme de l’Església Catòlica, números 2659 i 2660. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a1_sp.html

(6) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 13, versets 20-21: «I digué encara: A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1174

Any de la pregària (23)

Amb cos i ànima

Em vaig quedar perplex després de llegir per primer cop el text: què puc dir? Per això no em sorprengueren les paraules de l’Antònia quan tot just iniciada la reunió de grup va dir: ‘no hi entès res del que he llegit!’ Vaig pensar: ‘Gairebé estic igual’. Afortunadament la posada en comú del tema va afegir claror al que semblava del tot fosc.

Pregar en la litúrgia era el tema a treballar, que correspon a la vint-i-tresena catequesi sobre la oració del Sant Pare Francesc (1). Pot arribar a costar lligar litúrgia i pregària, tot i que la litúrgia pugui contenir un munt d’oracions. Es pot viure l’acte litúrgic com una representació, fins i tot espectacle en casos solemnes, assistint amb un esperit d’espectador; aleshores es para atenció en la posada en escena, en els assistents, l’ambient, la decoració, el funcionament dels aparells, les prèdiques... I en funció de com a un li escaiguin aquests aspectes valorar-la.

Abans d’anar a la reunió vaig fer una ullada al diccionari, quina primera entrada indica: «Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència» (2). Crist protagonista principal de la litúrgia. Per què? «Jesucrist no és una idea o un sentiment, sinó una persona vivent, i el seu misteri un esdeveniment històric. La pregària dels cristians passa a través de mediacions concretes: la Sagrada Escriptura, els sagraments, els ritus litúrgics, la comunitat. En la vida cristiana no es prescindeix de l’esfera corpòria i material, perquè en Jesucrist s’ha convertit en camí de salvació. Podem dir que hem de pregar també amb el cos: el cos entra en la pregària», ens diu el Sant Pare. En la litúrgia es prega amb el cos i l'ànima.

El Catecisme situa la litúrgia com una de les fonts de la pregària. En aquest apartat només li dedica un punt: «La missió de Crist i de l'Esperit Sant que, en la litúrgia sacramental de l'Església, anuncia, actualitza i comunica el Misteri de la salvació, es continua en el cor que prega. Els Pares espirituals comparen de vegades el cor a un altar. La pregària interioritza i assimila la litúrgia durant i després de la mateixa. Fins i tot quan la pregària es viu “en secret” (4), sempre és pregària de l'Església, comunió amb la Trinitat Santíssima» (3).

La pregària del cristià no és un autoservei: es prega a Déu, es prega amb Jesucrist, els sants i els germans en la fe, es prega per allò que ens abrusa el cor. La pregària, fins i tot la més íntima va més enllà d’un mateix per l’anomenada comunió dels sants. De fet  en les dues oracions que més recitem els cristians, al menys els catòlics, hi és present la comunitat: ‘Pare nostre...’, no Pare meu; ‘Deu vos salve Maria... prega per nosaltres...’, no prega per mi. La litúrgia «és un encontre amb Crist. Crist es fa present en l'Esperit Sant a través dels signes sacramentals: d'aquí deriva per a nosaltres els cristians la necessitat de participar en els divins misteris. Un cristianisme sense litúrgia, gosaria a dir que potser és un cristianisme sense Crist. Sense el Crist total», ens diu Francesc.

A les darreries de la seva intervenció el Sant Pare, després de recordar-nos que «la Missa sempre és celebrada, no només pel sacerdot que la presideix, sinó per tots els cristians que la viuen. I el centre és Crist! Tots nosaltres, en la diversitat dels dons i dels ministeris, tots ens unim a la seva acció, perquè és Ell, Crist, el protagonista de la litúrgia», ens acaba dient: «La vida està cridada a convertir-se en culte a Déu, però això no pot passar sense la pregària, especialment la pregària litúrgica. Que aquest pensament ens ajudi quan anem a Missa: vaig a pregar en comunitat, vaig a pregar amb Crist que hi és present... Crist és present i, a la litúrgia, pregues amb Crist, que és amb tu.»

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 23: La pregària en la litúrgia. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 3 de febrer de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210203_udienza-generale.html

(2) Veu litúrgia al Gran diccionari de la llengua catalana. Extret de https://www.diccionari.cat/GDLC/liturgia

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2655. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a1_sp.html

(4) Referència a l’Evangeli segons sant Mateu, capítol 6, verset 6: «En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada,  tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.»

Any de la pregària (22)

Eina indispensable

Als escolars se’ls acostuma avaluar, entre d’altres, en comprensió lectora: « capacitat per entendre el que es llegeix, tant pel que fa al significat de les paraules que formen un text, com pel que fa a la comprensió global del text mateix... D'aquesta manera, el lector ‘interactua’ amb el text» (1). Els cristians tenim una eina que ens aplana el camí: les Sagrades Escriptures, la història de la salvació inspirada per l’Esperit Sant que té com a referent principal Jesucrist, fill de Déu fet home.

Com qualsevol altre text «no sempre s'aconsegueix comprendre el missatge que amaga el text o fins i tot pot ser que es comprengui de manera equivocada. Comprendre és un procés complex que implica captar els significats que altres han transmès mitjançant tot allò que l'envolta.»

A partir de la comprensió el text passa a formar part d’un mateix. Dependrà dels coneixements i formació que es tingui, de l’ambient on es mogui, de l’experiència que s’acumuli... Ser erudit o exegeta de les Sagrades Escriptures no assegura treure’n prou i bon profit del seu missatge.

La vint-i-dosena catequesi sobre l’oració del Sant Pare Francesc tracta de La pregària amb les Sagrades Escriptures en la que ens remarca d’inici: «Les paraules de la Sagrada Escriptura no han estat escrites per quedar-se atrapades en el papir, en el pergamí o en el paper, sinó per ser acollides per una persona que prega, fent que brollin en el seu cor. La paraula de Déu va al cor» (2).

Per pregar cal tenir fe en que hi ha Algú que ens escolta. El Catecisme recorda que la «lectura de la Sagrada Escriptura ha d'acompanyar la pregària perquè es faci el diàleg de Déu amb l'home» (3), incloent alhora dues citacions significatives. Una de sant Ambrosi: «A Déu parlem quan preguem, a Déu escoltem quan llegim les seves paraules» (4) i una altra de Guigues II el Cartoixà: «Busqueu llegint, i trobareu meditant; truqueu pregant, i se us obrirà per la contemplació» (5).

La interacció amb el text pot fer que alguns fragments, frases o paraules adquireixin un significat no previst en determinades ocasions: «un passatge de l'Escriptura, escoltat ja moltes vegades, un dia, de cop i volta, em parla i il·lumina una situació que visc. Però és necessari que jo, aquell dia, hi sigui en la cita amb aquesta Paraula; hi sigui escoltant la Paraula. Cada dia Déu passa i llança una llavor al terreny de la nostra vida. No sabem si avui trobareu sòl àrid, esbarzers, o terra bona, que farà créixer aquesta llavor (6). Depèn de nosaltres, de la nostra pregària, del cor obert amb què ens apropem a les Escriptures perquè es converteixin per a nosaltres en paraula vivent de Déu. Déu passa contínuament a través de l'Escriptura», diu Francesc.

De santa Teresa de Calcuta es conta que estant a l'estació de Calcuta, esperant el tren, va veure un pobre home en parracs que se li va acostar dient-li: ‘Tinc set’; la reacció comuna hagués estat resoldreu donant-li aigua i prou. Però la santa hi va veure en aquella petició representat Crist, recordant una de les frases que va dir clavat a la creu. Aquell dia fou per a ella el ‘Dia de la inspiració’ que la portà a abandonar la congregació on professava per dedicar-se plenament, sense deixar el seu compromís religiós, als més pobres dels pobres, posant els fonaments del carisma que impregna la vida de les Missioneres de la Caritat. Per a ella sentir aquestes dues paraules en aquell moment van suposar ‘una crida dins de la crida’ (7).

Pregar no és un treball intel·lectual. Per això «

cal apropar-se a la Bíblia sense segones intencions, sense instrumentalitzar-la. El creient no busca en les Sagrades Escriptures el suport per a la pròpia visió filosòfica o moral, perquè espera un encontre; sap que aquestes paraules han estat escrites en l'Esperit Sant i que, per tant, en aquest mateix Esperit han de ser acollides, ser compreses, perquè es realitzi l’encontre... I la Paraula de Déu, impregnada de l'Esperit Sant, quan és acollida amb un cor obert, no deixa les coses com abans, sempre provoca algun canvi. I aquesta és la gràcia i la força de la Paraula de Déu», ens exposa el Sant Pare.

S’estima el que es coneix. Les Sagrades Escriptures són un tresor al nostre abast per conèixer la paraula de Déu, per seguir els passos de Jesús pels indrets que va recórrer posant-nos al seu costat, com un integrant més de la comitiva, com un més dels que s’aplegaven al seu costat per veure’l i escoltar-lo i potser per a dir-li de cor seguint santa Teresa de Jesús: ‘Vostre soc, per a Vos vaig néixer; ¿què voleu Senyor de mi?’ (8).

(1) Traduït de Tecnológico de Monterrey, Instituto para el Futuro de la educación, Observatorio: La comprensión lectora: un reto para alumnos y maestros. Extret de https://observatorio.tec.mx/edu-bits-blog/2017-8-21-la-comprensin-lectora-un-reto-para-alumnos-y-maestros/

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 22: La pregària amb les Sagrades Escriptures. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 27 de gener de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210127_udienza-generale.html

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, números 2653 i 2654. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a1_sp.html

(4) Sant Ambrosi: De officiis ministrorum, 1, 88

(5) Guigues II el Cartoixà: Scala claustralium, tratado sobre el modo de orar a partir de la Palabra de Dios, capítol 2, punt 2. El podeu trobar complet a https://www.santaclaradeestella.es/BIBLIOTECA/MISTICOS/Scala_Claustralium.htm

(6) Veure Evangeli segons sant Marc, capítol 4, versets 3 a 9. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1148

(7) Veure Jesús M. Silveyra: La señal que inspiró a la Madre Teresa en https://valoresreligiosos.com.ar/Noticias/la-senal-que-inspiro-a-la-madre-teresa-8036

(8) Veure Santa Teresa de Jesús: Poema Vuestra soy, para Vos nací. Es pot veure complet a https://es.catholic.net/op/articulos/15519/vuestra-soy-para-vos-nac.html

Any de la pregària (21)

Lloar eixampla el cor

¡Hola, soy Edu, feliz Navidad! (1) Quan els mòbils al nostre país tot just començaven a agafar embranzida, el missatge que transmetia una falca publicitària on un nen telèfon en mà feia un munt de trucades felicitant el Nadal va tenir una gran difusió; gairebé tothom l’havia sentit, però molts desconeixien que darrera s’anunciava la companyia de telefonia Airtel.

En iniciar la vint-i-unena catequesi sobre l’oració, sobre La pregària de lloança (2), el Sant Pare Francesc fa referència a problemes de comunicació de Jesús amb alguns dels seus oients: «Després dels primers miracles i la implicació dels deixebles en l'anunci del Regne de Déu, la missió del Messies travessa una crisi. Joan Baptista, que és a la presó, dubta i li fa arribar aquest missatge: “Ets tu qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?” (3). Joan sent aquesta angoixa de no saber si s'ha equivocat en l'anunci. A la vida sempre hi ha moments foscos, moments de nit espiritual, i Joan n’està passant un d’aquests moments. Hi ha hostilitat als pobles del llac, on Jesús havia realitzat tants signes prodigiosos (4)».

Sorprenentment en aquest moment advers la resposta de Jesús és de lloança a Déu: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això  que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho” (5). Per a què la paraula de Déu qualli no n´hi ha prou amb oir-la, llegir-la o estudiar-la; cal tenir una disposició per deixar-se xopar per ella: ¿què em vol transmetre a mi?

El Catecisme diu sobre la pregària de lloança: «La lloança és la manera de pregar que reconeix de manera més directa que Déu és Déu. Li canta per Ell mateix, li dona glòria no pel que fa, sinó pel que Ell és. Participa en la benaurança dels cors purs que l'estimen en la fe abans de veure'l en la glòria... La lloança integra les altres formes de pregària i les porta cap a Aquell que n'és la font i el terme: “un sol Déu, el Pare, del qual procedeixen totes les coses i pel qual som nosaltres” (1 Co 8, 6)» (6).

Tot i tothora pot ser motiu per lloar Déu. La lloança és la manifestació d’un amor que quan més creix menys pensa en la recompensa que pot obtenir, què en traurà de benefici. Per això pot ser-hi present fins i tot quan sembla que tot va de mal borràs. Recordo el que vaig llegir d’un sacerdot sant que en rebre atacs maliciosos sobre la tasca apostòlica que duia a terme es va dirigir al Senyor dient-li: ‘Senyor, si Tu no vols la meva honra, ¿jo per a què la vull?’ (7). O la pregària que repetia la beata Chiara Badano al menys des dels 12 anys: ‘Si tu ho vols Jesús, jo també’ (8). Recordem també les paraules de Job quan es veu de sobte desposseït de bens personals i materials: «El Senyor  ho dona, ell mateix ho pren.  Beneït sigui el seu nom! » (9). Són testimonis de lloança que mostren el convenciment de que Ell ens estima de debò i ens coneix millor que nosaltres mateixos; i, per tant, sap el què necessitem en cada moment, malgrat ens desconcerti o no arribem a comprendre-ho. Sabem per experiència de que tot i tenir-ho clar en teoria ens costa sovint un munt acceptar-ho. Tot i així podem posar fil a l’agulla, entrenar-ho en les petites adversitats en que ens trobem, fins i tot fent-ho de mala gana, redreçant el que ens suggereix el primer impuls, potser una grolleria, per convertir-lo en un motiu de lloança o súplica.

Acaba el Sant Pare la catequesi amb aquestes paraules: «Els sants i les santes ens demostren que es pot lloar sempre, en les bones i en les dolentes, perquè Déu és l'amic fidel. Aquest és el fonament de la lloança: Déu és l'amic fidel, i el seu amor no falla mai. Sempre és al nostre costat, ens espera sempre... En els moments difícils i buits, hi trobem la valentia de dir: “Beneït siguis, Senyor”. Lloar el Senyor. Això ens farà molt de bé.»

(1) Podeu veure l’anunci a https://www.youtube.com/watch?v=0VIStKrCBHQ

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 21: La pregària de lloança. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 13 de gener de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210113_udienza-generale.html

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 3. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(4) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, versets 20 a 24. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(5) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 25 i 26. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(6) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2639. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a3_sp.html#V%20La%20oraci%C3%B3n%20de%20alabanza

(7)Veure https://opusdei.org/es-es/article/1-una-pobre-fuente-de-miseria-y-de-amor/

(8) Carta de la Beata Chiara Luce Badano. Extret de https://www.aciprensa.com/recurso/3840/carta-de-la-beata-chiara-luce-badano

(9) 1ª Llibre de Job, capítol 1, verset 21. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/732