Any de la pregària (21)

Lloar eixampla el cor

¡Hola, soy Edu, feliz Navidad! (1) Quan els mòbils al nostre país tot just començaven a agafar embranzida, el missatge que transmetia una falca publicitària on un nen telèfon en mà feia un munt de trucades felicitant el Nadal va tenir una gran difusió; gairebé tothom l’havia sentit, però molts desconeixien que darrera s’anunciava la companyia de telefonia Airtel.

En iniciar la vint-i-unena catequesi sobre l’oració, sobre La pregària de lloança (2), el Sant Pare Francesc fa referència a problemes de comunicació de Jesús amb alguns dels seus oients: «Després dels primers miracles i la implicació dels deixebles en l'anunci del Regne de Déu, la missió del Messies travessa una crisi. Joan Baptista, que és a la presó, dubta i li fa arribar aquest missatge: “Ets tu qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?” (3). Joan sent aquesta angoixa de no saber si s'ha equivocat en l'anunci. A la vida sempre hi ha moments foscos, moments de nit espiritual, i Joan n’està passant un d’aquests moments. Hi ha hostilitat als pobles del llac, on Jesús havia realitzat tants signes prodigiosos (4)».

Sorprenentment en aquest moment advers la resposta de Jesús és de lloança a Déu: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això  que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho” (5). Per a què la paraula de Déu qualli no n´hi ha prou amb oir-la, llegir-la o estudiar-la; cal tenir una disposició per deixar-se xopar per ella: ¿què em vol transmetre a mi?

El Catecisme diu sobre la pregària de lloança: «La lloança és la manera de pregar que reconeix de manera més directa que Déu és Déu. Li canta per Ell mateix, li dona glòria no pel que fa, sinó pel que Ell és. Participa en la benaurança dels cors purs que l'estimen en la fe abans de veure'l en la glòria... La lloança integra les altres formes de pregària i les porta cap a Aquell que n'és la font i el terme: “un sol Déu, el Pare, del qual procedeixen totes les coses i pel qual som nosaltres” (1 Co 8, 6)» (6).

Tot i tothora pot ser motiu per lloar Déu. La lloança és la manifestació d’un amor que quan més creix menys pensa en la recompensa que pot obtenir, què en traurà de benefici. Per això pot ser-hi present fins i tot quan sembla que tot va de mal borràs. Recordo el que vaig llegir d’un sacerdot sant que en rebre atacs maliciosos sobre la tasca apostòlica que duia a terme es va dirigir al Senyor dient-li: ‘Senyor, si Tu no vols la meva honra, ¿jo per a què la vull?’ (7). O la pregària que repetia la beata Chiara Badano al menys des dels 12 anys: ‘Si tu ho vols Jesús, jo també’ (8). Recordem també les paraules de Job quan es veu de sobte desposseït de bens personals i materials: «El Senyor  ho dona, ell mateix ho pren.  Beneït sigui el seu nom! » (9). Són testimonis de lloança que mostren el convenciment de que Ell ens estima de debò i ens coneix millor que nosaltres mateixos; i, per tant, sap el què necessitem en cada moment, malgrat ens desconcerti o no arribem a comprendre-ho. Sabem per experiència de que tot i tenir-ho clar en teoria ens costa sovint un munt acceptar-ho. Tot i així podem posar fil a l’agulla, entrenar-ho en les petites adversitats en que ens trobem, fins i tot fent-ho de mala gana, redreçant el que ens suggereix el primer impuls, potser una grolleria, per convertir-lo en un motiu de lloança o súplica.

Acaba el Sant Pare la catequesi amb aquestes paraules: «Els sants i les santes ens demostren que es pot lloar sempre, en les bones i en les dolentes, perquè Déu és l'amic fidel. Aquest és el fonament de la lloança: Déu és l'amic fidel, i el seu amor no falla mai. Sempre és al nostre costat, ens espera sempre... En els moments difícils i buits, hi trobem la valentia de dir: “Beneït siguis, Senyor”. Lloar el Senyor. Això ens farà molt de bé.»

(1) Podeu veure l’anunci a https://www.youtube.com/watch?v=0VIStKrCBHQ

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 21: La pregària de lloança. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 13 de gener de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210113_udienza-generale.html

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 3. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(4) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, versets 20 a 24. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(5) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 25 i 26. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(6) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2639. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a3_sp.html#V%20La%20oraci%C3%B3n%20de%20alabanza

(7)Veure https://opusdei.org/es-es/article/1-una-pobre-fuente-de-miseria-y-de-amor/

(8) Carta de la Beata Chiara Luce Badano. Extret de https://www.aciprensa.com/recurso/3840/carta-de-la-beata-chiara-luce-badano

(9) 1ª Llibre de Job, capítol 1, verset 21. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/732