dimarts, 30 de gener del 2024

Antídot de l'ensopiment

 Despertar els sentits

«Res no desperta, perquè res no dorm» respon un personatge fugisser de la novel·la de Xavier Potrony per apaivagar la inquietud de la noia, potser la filla, que en sentir moviment enmig d’un bosc molt espès on havien acampat amb altres expedicionaris, absents en aquell moment, havia dit: «Sembla que desperti alguna cosa» (1). Allunyats del renou de pobles o ciutats, on la quietud o el silenci es fan palesos, qualsevol soroll o moviment sobta; l’esglai de l’inesperat o del sentiment de vulnerabilitat.

La protagonista de l’obra ha de superar el trauma de una solitud sobtada en un indret inhòspit després d’estavellar-se l’avioneta on viatjava, que provoca la mort del pilot i un estat d’amnèsia en ella. Per sobreviure haurà d’anar esbrinant les possibilitats que li ofereix l’entorn on s’ubica i adaptant la seva vida a la nova situació enmig de la selva, on no hi ha cap indici de presència humana.

Un cop assentada i després d’un munt de peripècies, entre les que s’inclou descobrir la seva identitat, se n’adona del que aquesta dura experiència li està proporcionant: «Cada dia anava a classe; l'escola era Aquí, i la matèria, viure. Era tan senzill i complicat com mirar amb intenció de veure. Requeria perseverança, d'entrada; però un cop adquirit l'hàbit, els ulls veien i processaven infinitat de detalls que abans li passaven desapercebuts. La contrapartida era tan generosa i addictiva que li era més difícil ignorar el que estava a la vista, què observar-ho i treure’n les conclusions. Vivia amb molta més intensitat que quan la vida corria desbocada i ella era cega per apreciar-la. El país de les meravelles era allà on es proposés viure'l. Sempre hi havia estat i hi seria sempre que ella volgués» (2).

L’experiència de la solitud, el desig de viure, la nuesa de tot el que ens distreu habitualment, fa que la protagonista desenvolupi una sensibilitat diferent, que li fa apreciar tot el que l’envolta i enriquir-se amb els seus innumerables matisos. Fa uns anys la revista Science publicava un estudi que concloïa que moltes persones prefereixen rebre lleugeres cargues elèctriques abans que pensar en solitud (3). Acostumats a tenir a l’abast tants elements de distracció pot espantar trobar-se amb un mateix, abstreure’s ni que sigui uns instants del nostre sorollós món –tot allò que envaeix la nostra atenció venint de l’exterior-.

Recuperar les capacitats dormides del nostres sentits interns i externs, prescindint alhora de tants elements que hem fet imprescindibles quan no ho són pas, pot ser un bon exercici per anar descobrint els innumerables matisos que ens proporciona el nostre entorn aparentment invariable. Aleshores es difícil que aparegui la falta d’interès que aboca a l’avorriment, perquè l’antídot deixarà de ser el que ens ve de fora.

(1) Veure Xavier Potrony: Res no dorm (2023). Editorial: L’albí – Col·lecció: Narrativa, número 63 – 1ª edició (2023). 219 pàgines. Capítol 44, pàgines 210-211

(2) Veure Xavier Potrony, obra citada, capítol 41, pàgines 198-199

(3) Veure, per exemple, diari La Vanguardia, edició del 4 de juliol de 2014: ‘Un estudio concluye que muchas personas prefieren recibir una descarga eléctrica a estar a solas con sus pensamientos’. Enllaç: ttps://www.lavanguardia.com/vida/20140704/54410737561/descarga-electrica-pensar-a-solas.html

dissabte, 27 de gener del 2024

Testamento de una educadora

Conservar el espíritu fundacional

El santoral católico conmemora hoy a santa Ángela de Mérici (1474-1540), fundadora de la Compañía de Santa Úrsula, congregación dedicada en su origen a la formación de mujeres jóvenes. El Oficio de Lecturas de hoy reproduce un fragmento de su testamento espiritual dirigido a quienes formaban parte de su congregación. En él, pone el acento en el espíritu que las debe mover a realizar su tarea y el trato que deben dispensar a sus discípulas. A pesar de los casi 500 años que han transcurrido, el contenido del texto es aplicable a las iniciativas sociales, culturales, deportivas… nacidas en el seno de la Iglesia, especialmente las dedicadas a la educación de la juventud.

Del testamento espiritual de Santa Ángela de Merici

«Queridísimas madres y hermanas en Cristo Jesús: En primer lugar, poned todo vuestro empeño, con la ayuda de Dios, en concebir el propósito de no aceptar el cuidado y dirección de los demás, si no es movidas únicamente por el amor de Dios y el celo de las almas.

Sólo si se apoya en esta doble caridad, podrá producir buenos y saludables frutos vuestro cuidado y dirección, ya que, como afirma nuestro Salvador: Un árbol sano no puede dar frutos malos.

El árbol sano, dice, esto es, el corazón bueno y el ánimo encendido en caridad, no puede sino producir obras buenas y santas; por esto, decía san Agustín: “Ama, y haz lo que quieras”; es decir, con tal de que tengas amor y caridad, haz lo que quieras, que es como si dijera: ‘La caridad no puede pecar’.

Os ruego también que tengáis un conocimiento personal de cada una de vuestras hijas, y que llevéis grabado en vuestros corazones no sólo el nombre de cada una, sino también su peculiar estado y condición. Ello no os será difícil si las amáis de verdad

Si amáis a estas vuestras hijas con una caridad viva y sincera, por fuerza las llevaréis a todas y cada una de ellas grabadas en vuestra memoria y en vuestro corazón.

También os ruego que procuréis atraerlas con amor, mesura y caridad, no con soberbia ni aspereza, teniendo con ellas la amabilidad conveniente, según aquellas palabras de nuestro Señor: Aprended de mí, que soy manso y humilde de corazón, imitando a Dios, del cual leemos: Lo dispuso todo con suavidad. Y también dice Jesús: Porque mi yugo es llevadero y mi carga ligera.

Brescia (Italia) lugar donde nació
la Compañía de Santa Úrsula
Del mismo modo, vosotras tratadlas siempre a todas con suavidad, evitando principalmente el imponer con violencia vuestra autoridad: Dios, en efecto, nos ha dado a todos la libertad y, por esto, no obliga a nadie, sino que se limita a señalar, llamar, persuadir. Algunas veces, no obstante, será necesario actuar con autoridad y severidad, cuando razonablemente lo exijan las circunstancias y necesidades personales; pero, aun en este caso, lo único que debe movernos es la caridad y el celo las almas» (1).

(1) Extraído de https://www.eltestigofiel.org/index.php?idu=lt_2134&fecha=27-01-2011&idd=205&hora=2

En este enlace encontraréis una breve semblanza de la santa: https://religion.elconfidencialdigital.com/articulo/santoral/que-santos-celebran-hoy-sabado-27-enero-2024-consulta-aqui-santoral/20240127000000048351.html