Any de la pregària (28)

Ben acompanyats

(7)

Durant el viatge de vacances familiars per terres austríaques aquest passat estiu, vam estar allotjats uns dies en tres pobles diferents, en dos d’ells ens va sorprendre veure mentre passejaven pel poble tombes a tocar de l’església parroquial. Eren espais ben cuidats que no feien cap mena de basarda recorre’ls, fins i tot resultava agradable caminar pel seu interior.

D’aquests indrets en fa referència el Sant Pare Francesc en la vint-i-vuitena catequesi sobre l’oració: «A l'Església no hi ha cap dol solitari, no hi ha cap llàgrima que caigui en l'oblit, perquè tot respira i participa d'una gràcia comuna. No és una casualitat que a les esglésies antigues les sepultures estiguessin al jardí al voltant de l'edifici sagrat, com per dir que la multitud dels que ens van precedir participa d'alguna manera en cada Eucaristia... Aquesta fe transmesa, que hem rebut: amb la fe s'ha transmès també la forma de pregar, la pregària» (1).

(8)

Fa palesa Francesc aquesta comunió amb els que ens han precedit a l’inici de la catequesi: «Quan preguem, no ho fem mai sols: encara que no ho pensem, ens trobem immersos en un majestuós riu d'invocacions que ens precedeix i continua després de nosaltres». És l’acció conjunta dels membres de l’Església la que es fa present, com ens diu el Catecisme: «Els testimonis que ens han precedit en el Regne (2), especialment els que l'Església reconeix com a “sants”, participen en la tradició viva de la pregària, pel testimoniatge de les seves vides, per la transmissió dels seus escrits i per la seva pregària avui. Contemplen Déu, el lloen i no deixen de cuidar d’aquells que han quedat a la terra. En entrar “a l'alegria” del seu Senyor, han estat “constituïts sobre tot” (3). La seva intercessió és el seu servei més alt al pla de Déu. Podem i devem pregar-los que intercedeixin per nosaltres i pel món sencer» (4).

Els sants representen exemples de vida; alguns d'ells ens poden servir-nos de pauta per recórrer el nostre camí, el que ens correspon seguir, que no ha de ser mimètic al d’ells, perquè Déu té previst per a cada un de nosaltres una missió específica i ens proporciona uns talents per dur-la a terme en el lloc on ens correspongui estar, ja ens ho farà saber si s’escau. Hem de tenir clar que no n’hi ha de sants clònics.

Tot i això, el testimoni de vida del sants ens ajuda a recórrer el camí, ens dona pistes que l’Esperit Sant s’encarrega de xiuxiuejar-nos per saber per on tirar endavant: «En Crist hi ha una solidaritat misteriosa entre els qui han passat a l'altra vida i nosaltres, els pelegrins: els nostres éssers estimats difunts continuen cuidant-nos des del cel, preguen per nosaltres i nosaltres preguem per ells, i preguem amb ells.»

Cal evitar, però el perill d’idolatrar-los; ells són testimonis, no el Déu al qui correspon adorar: «Un sant que no remet a Jesucrist no és un sant, ni tan sols és cristià. El Sant et recorda Jesucrist perquè va recórrer el camí de la vida com a cristià. Els sants ens recorden que també a la nostra vida, encara que feble i marcada pel pecat, pot florir la santedat.»

El Sant Pare ens demana sovint que preguem per ell, no hauria de fer falta que ens ho recordés, hauria de ser l'impuls natural de tot catòlic vetllar pel seu cap; però sovint estem més pendents d’altres qüestions més mundanes referides a ell. I aquesta petició del Sant Pare va lligada a la que fem pels que ens envolten atenent a circumstàncies diverses: «Aquest vincle de pregària entre nosaltres i els sants, és a dir, entre nosaltres i les persones que han assolit la plenitud de la vida, aquest vincle de pregària l'experimentem ja aquí, a la vida terrena: preguem els uns pels altres, demanem i oferim oracions... La primera forma de pregar per algú és parlar d'ell o d'ella amb Déu. Si ho fem sovint, cada dia, el nostre cor no es tanca, roman obert als germans. Pregar pels altres és la primera forma d'estimar-los i ens empeny a una proximitat concreta. Fins i tot en els moments de conflicte, una forma de resoldre el conflicte, de suavitzar-lo, és pregar per la persona amb qui estic en conflicte. Alguna cosa canvia amb la pregària. El primer que canvia és el meu cor, és la meva actitud. El Senyor el canvia per fer possible un encontre, un nou encontre i per evitar que el conflicte es converteixi en una guerra sense fi.»

La pregària ben feta ens transforma i el Nadal no pot passar sense l’embolcall de la pregària en las celebracions que fem, tenint present a tots aquells amb els que les compartirem. Sant Pau ens diu: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!  Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.  El Senyor és a prop.»  (5) El rector de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell escriu al full parroquial: «Algú va fer-me notar que no s’ha de confondre l’alegria amb l’agitació. L’alegria no neix de la beguda, ni de la panxa plena, ni de l’agitació dels sentits ni de res material. La veritable alegria no fa mal, és transmissora d’amor, neix de l’infant que neix i arriba a aquells que deixen que ens estimi i ens transformi» (6). Que els sants ens ajudin a viure les celebracions d’aquestes dates amb aquesta veritable alegria.

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 28: Pregar en comunió amb els sants. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 7 d’abril de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210407_udienza-generale.html

(2) Carta als Hebreus, capítol 12, verset 1: «També nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir  en la prova que ens és proposada.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1348

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 25, verset 21: «Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.  Entra al goig del teu senyor.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1140

(4) Veure Catecisme de l’Església Catòlica, número 2683. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a3_sp.html

(5) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 4, versets 4 i 5. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1303

(6) Full parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell. Diumenge III d’Advent, cicle C, 15 de desembre de 2024. Gaudete.

(7) Imatge exterior església parroquial de Piesendorf (Àustria)

(8) Imatge exterior església parroquial de Fulpmes (Àustria)

Any de la pregària (27)

El camí més encertat

Me’l van donar a l’entrada de la capella de l’escola de les meves filles on anava a pregar una estona; aquell dia i hora, però, se celebrava una missa funeral per una dona vinculada a l’escola i al món del teatre. És un recordatori en format estampa on una cara reprodueix la imatge de la escultura de la Mare de Déu que hi ha a l’escola; a l’altra el nom de la difunta, les dates de naixement i traspàs i una pregària a la Mare de Déu: “Recorda, Verge Mare de Déu, mentre estàs davant del Senyor, de dir-li coses bones de nosaltres” (1). No coneixia la difunta, però aquesta estampa l’he tingut present mentre llegia llibres, em servia de punt de lectura i motiu de pregària.

Aquesta pregària ressalta l’actitud maternal de Maria a la que supliquem que parli bé de nosaltres a qui ens ha de jutjar, que d'entrada ens imposa més, malgrat les febleses, entremaliadures, rebequeries... que puguem haver fet. Sant Josepmaria escriu a Camí: «A Jesús sempre s’hi va i s’hi torna per Maria» (2). Una frase que lliga amb el que va dir el papa Benet XVI en una audiència general: «Sant Bernat no té dubtes: “per Mariam ad Iesum”, a través de Maria som portats a Jesús» (3).

Maria és el camí més encertat per arribar a Jesús perquè Déu va voler que el seu pla redemptor es dugués a terme a través d’ella. «En la pregària, l'Esperit Sant ens uneix a la Persona del Fill Únic, en la seva humanitat glorificada. Per mitjà d'ella i en ella, la nostra pregària filial ens posa en comunió, en l'Església, amb la Mare de Jesús (4)», ens diu el Catecisme (5).

Maria no vol ser la protagonista, el seu paper és el de portar-nos vers Jesús, ens indica el camí, no és el límit al que hem d’arribar: «Jesús, l'únic mitjancer, és el camí de la nostra pregària; Maria, la seva Mare i la nostra Mare és pura transparència d'Ell: Maria “mostra el Camí” [Odighitria], és el seu Signe, segons la iconografia tradicional d'Orient i Occident», indica el Catecisme.

El Sant Pare Francesc remarca aquest apunt en la vint-i-setena catequesis sobre la pregària del Sant Pare Francesc: «Crist és el mitjancer, el pont que travessem per adreçar-nos al Pare. És l'únic Redemptor: no hi ha corredemptors amb Crist. És el Mitjancer per excel·lència... Cada pregària que elevem a Déu és per Crist, amb Crist i en Crist i es realitza gràcies a la seva intercessió. L'Esperit Sant estén la mediació de Crist a tot temps i tot lloc: no hi ha cap altre nom que pugui salvar-nos (6). Jesucrist: l'únic mitjancer entre Déu i els homes» (7).

Més endavant el Sant Pare insistirà en aquest aspecte: «Jesús va estendre la maternitat de Maria a tota l'Església quan li va encomanar al deixeble estimat, poc abans de morir a la creu. Des d'aquell moment, tots nosaltres estem col·locats sota el seu mantell... També la primera antífona llatina —Sub tuum praesidium confugimus, sancta Dei Genitrix (8): la Verge que, com a Mare a la qual Jesús ens ha encomanat, ens embolcalla a tots nosaltres; però com a Mare, no com a deessa, no com a corredentora: com a Mare. És veritat que la pietat cristiana sempre dona títols que fan goig, com un fill a la mare: quantes coses boniques diu un fill a la mare que estima! Però estiguem atents: les coses boniques que l'Església i els sants diuen de Maria no treuen res a la unicitat redemptora de Crist. Ell és l'únic redemptor. Són expressions d'amor com la d'un fill a la mare —algunes vegades exagerades—. Però l´amor, ho sabem prou bé, sempre ens fa fer coses exagerades, però amb amor.»

El fervor, l’entusiasme que desperta la Mare de Déu arreu, ens pot fer perdre la noció de vers on hem d’anar. Tot i així, si es fa de bon cor, ella redreçarà aquesta intensa devoció vers on toca: «Feu tot el que ell us digui» (9).

(1) Missal Romà de sant Pius V: Pregària sobre les ofrenes en la missa de ‘Santa Maria mitjancera de totes les gràcies’: «Recordare, Virgo Mater Dei, dum steteris in conspectu Domini, ut loquaris pro nobis bona». Extret de https://www.mercaba.org/FICHAS/ORACION/HABLAR/FT_Cor_Mariae.htm

(2) Josepmaria Escrivà de Balaguer: Camí, número 495. Extret de https://escriva.org/ca/camino/la-mare-de-deu/

(3) Benet XVI: Audiència general 21 d’octubre de 2009, parlant de sant Bernat i fent referència al Sermó en el diumenge dins l’octava de l’Assumpció.  Extret de https://www.vatican.va/content/benedict-xvi/es/audiences/2009/documents/hf_ben-xvi_aud_20091021.html

(4) Veure Fets dels apòstols, capítol 1, versets 12-14. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1209

(5) Veure Catecisme de l’Església Catòlica, números 2673 a 2679. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html

(6) Fets dels apòstols, capítol 4, verset 12: «La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.». Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1212

(7) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 27: Pregar en comunió amb Maria. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 24 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210324_udienza-generale.html

(8) «Sub tuum praesidium confugimus, Sancta Dei Genitrix. Nostras deprecationes ne despicias in necessitatibus nostris, sed a periculis cunctis libera nos semper, Virgo gloriosa et benedicta.» Extret de https://es.catholic.net/op/articulos/60714/sub-tuum-praesidium-la-oracin-ms-antigua-dirigida-a-la-virgen.html  on se n’explica l’origen. Traducció catalana: “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu! No defugiu les nostres súpliques en les nostres necessitats. De tots els perills deslliureu-nos sempre. Verge gloriosa i beneïda!” cantada per l’Escolania de Montserrat a https://www.youtube.com/watch?v=zcTL6025y_M

(9) Evangeli segons sant Joan, capítol 2, verset 5. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1188

Any de la pregària (26)

L’alè de la fe

En un episodi d’una sèrie televisiva s’acusa a un policia de no haver actuat quan va presenciar una agressió al carrer. El policia nega haver-la vist. ¿Menteix? Al final del capítol es mostra l’escena on es veu el policia adelerat perseguint un delinqüent que s’escapoleix enfilant-se a una tanca metàl·lica. Al marge dret de l’itinerari seguit s’està produint l’acció que motiva l’acusació. L’episodi conclou citant d’Henri Bergson: «L’ull només veu el que la ment està preparada per comprendre».

El tema de la vint-i-sisena catequesi del Sant Pare sobre l’oració té com a protagonista principal l’Esperit Sant (1): «El primer do de tota existència cristiana és l´Esperit Sant. No és un de tants dons, sinó el Do fonamental. L'Esperit és el do que Jesús havia promès que ens enviaria. Sense l'Esperit no hi ha relació amb Crist i amb el Pare. Perquè l'Esperit obre el nostre cor a la presència de Déu i l'atreu a aquest ‘remolí’ d'amor que és el cor mateix de Déu», ens diu Francesc.

El Catecisme ens recorda primer el que ens diu sant Pau: «Ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor” si no el mou l’Esperit Sant» (2), per dir a continuació: «Cada cop que en la pregària ens dirigim a Jesús, és l'Esperit Sant qui, amb la seva gràcia prevenient, ens atreu al camí de la pregària. Ja que Ell ens ensenya a pregar recordant-nos a Crist, ¿com no dirigir-nos també a ell pregant? Per això, l'Església ens convida a implorar cada dia l'Esperit Sant, especialment al començament i al final de tota acció important» (3).

Malgrat aquestes afirmacions, l’Esperit Sant és anomenat per alguns autors espirituals com 'el Gran Desconegut', algú que sabem que hi és però amb qui no ens acabem de fer; ens consta tractar-lo personalment, tot i ser Ell qui sosté i alena la nostra fe. Seguint Bergson ens falta preparar la nostra ment per acollir-lo com cal. El Sant Pare ens diu que l’Esperit Sant fa que Jesús no sigui per a nosaltres un personatge del passat sinó algú que hi és present al nostre costat: «Ell ens “recorda” Jesús i el fa present en nosaltres..., l'Esperit porta Jesús al present en la nostra consciència... En l'Esperit tot és vivificat: als cristians de tot temps i lloc, se'ls obre la possibilitat de trobar Crist. Hi ha oberta la possibilitat de trobar Crist no només com un personatge històric. No, Ell atreu Crist als nostres cors, és l'Esperit qui ens fa trobar-nos amb Crist».

Ens diu sant Pau: «L’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal,  però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar» (4). L’Esperit il·lumina, inspira i sosté la fe; i transforma les vides dels que obren els seu cor a la seva acció, sense que, per això, deixin de ser ells mateixos. Els cristians no estem cridats a ser individus clònics en la manera de fer i de pensar. Ens diu el Catecisme: «L'Esperit Sant, la unció del qual impregna tot el nostre ésser, és el Mestre interior de la pregària cristiana. És l'artesa de la tradició viva de la pregària. Certament hi ha tants camins a la pregària com orants, però és el mateix Esperit el que actua en tots i amb tots. En la comunió de l'Esperit Sant, la pregària cristiana és pregària en l'Església.»

En una entrevista concedida al programa Camins de Radio Estel (6), el bisbe Antoni Vadell, poc abans que la malaltia que patia acabés amb la seva vida, responia a la pregunta sobre els diferents carismes que hi ha a l’Església. Ell ho considerava com diferents maneres de trobar el Senyor i una riquesa per a l’Església. Per distingir els diversos graus d’exigència utilitzava una metàfora, on l’Església es compara amb una botiga de sabates on cadascú pot trobar la sabata que més li escau al seu peu per recórrer el camí; per alguns seran més rígides, per altres més lleugeres; però l’important es adonar-se que al cel el Senyor ens vol descalços, tant és si un ve d’aquí o d’enllà.

(6)

En aquest sentit el Sant Pare ens diu a les acaballes de la seva intervenció: «És l'Esperit qui escriu la història de l'Església i del món. Nosaltres som pàgines obertes, disponibles per rebre la seva cal·ligrafia. I en cadascun de nosaltres l'Esperit hi compon obres originals, perquè no hi haurà mai un cristià completament idèntic a un altre. En el camp infinit de la santedat, l'únic Déu, Trinitat d'Amor, fa florir la varietat dels testimonis: tots iguals per dignitat, però també únics en la bellesa que l'Esperit ha volgut que resplendís en cadascun d'aquells que la misericòrdia de Déu ha fet fills seus.»

Conclou la catequesi el Sant Pare impulsant-nos amb una pregària a tractar l’Esperit Sant tot salvant les restriccions mentals: «Esperit Sant, no sé com és el teu rostre –no el coneixem–, però sé que ets la força, que ets la llum, que ets capaç de fer-me tirar endavant i d'ensenyar-me com pregar. Vine, Esperit Sant”.»

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 26: La pregària i la Trinitat (II). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 17 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210317_udienza-generale.html

(2) 1ª Carta de sant Pau als Corintis, capítol 12, verset 3. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1266

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2670 i 2672. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html

(4) Carta de sant Pau als Romans, capítol 8, verset 26. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1245

(5) Entrevista al bisbe Antoni Vadell en el programa Camins de Radio Estel el 26 de novembre de 2021. Es pot escoltar tota la entrevista a https://www.radioestel.cat/programes/camins/page/47/. El fragment esmentat a partir del minut 20.
(6) Carlo Acutis. Frases que lo han hecho famoso en Vatican News: «La frase más conocida de Carlo: “Todos nacen como originales, pero muchos mueren como fotocopias”. Con ella hacía alusión al deber que tenemos todos de hacer fructificar los talentos que Dios ha puesto en cada uno. Se daba cuenta que muchas personas no son ellas mismas, intentado ser como los demás.» Extret de https://www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2020-10/italia-carlo-acutis-frases-que-han-hecho-famoso.html 

Any de la pregària (25)

Caminant amb el més excels cicerone

Fa cinquanta anys vaig viatjar a Andalusia amb un grup d’amics per viure de prop la Setmana Santa tal com ho fan en aquelles contrades. Recordo especialment el recorregut nocturn durant ‘La madrugá sevillana’ on fou cabdal la companyia d’un xicot que ens portava d’un pas processional a un altre explicant-nos les característiques principals de cadascun d’ells, portant-nos als llocs més emblemàtics per on passaven, fent-nos parar atenció en les múltiples manifestacions de pietat, de sacrifici, d’art amb representació multiforme -material i immaterial-, d’emocions múltiples -expectació, llàgrimes, entusiasme, admiració...- que anàvem observant. Tot aquell viatge, però especialment aquella nit, va ser tot un descobriment que suposà un daltabaix a les idees preconcebudes sobre aquesta celebració en aquell indret que arrossegava en iniciar la ruta a Barcelona.

En la vint-i-cinquena catequesi sobre la pregària el Sant Pare ens diu: «Gràcies a Jesucrist, la pregària ens obre de bat a bat a la Trinitat —al Pare, al Fill i a l'Esperit—, al mar immens de Déu que és Amor. Jesús és qui ens ha obert el cel i ens ha projectat a la relació amb Déu. Ha estat Ell qui ho ha fet: ens ha obert aquesta relació amb el Déu Tri: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. És el que afirma l'apòstol Joan, en la conclusió del pròleg del seu Evangeli: “A Déu ningú no l'ha vist mai: el Fill únic, que és al si del Pare, ell ho ha explicat” (1). Jesús ens ha revelat la identitat, aquesta identitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Nosaltres realment no sabíem com es podia pregar: quines paraules, quins sentiments i quins llenguatges eren apropiats per a Déu» (2).

Jesús, amb la seva condició de Déu i home, ens va fer de cicerone per apropar-nos a Déu, u i tri; per fer-nos cinc cèntims de com és; per ensenyar-nos com adreçar-nos a Ell, tot responent la pregunta dels deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles» (3). Ho fa amb paraules i gestos, però sobretot amb el seu testimoni que trastoca qualsevol lògica humana: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes» (4). Es barreja amb la gent, cura malalties de cos i ànima, rescata els socialment descartats o menyspreats. La seva mirada remou. Les seves paraules corprenen. L’esperança reneix i es consolida en els que el segueixen de bon grat. Ens ensenya a adreçar-nos al Pare i ens envia l’Esperit per a que el seu alè romangui fins a la fi dels temps.

El Sant Pare ens diu: «És Jesús qui ens revela el cor de Déu. Així, Jesús ens explica amb la seva vida en quina mesura Déu és Pare. Tam Pater nemo: Ningú és Pare com Ell. La paternitat que és proximitat, compassió i tendresa. No oblidem aquestes tres paraules que són l'estil de Déu: proximitat, compassió i tendresa. És la manera de expressar la seva paternitat amb nosaltres. Amb prou feines i de molt lluny, ens imaginem l'amor del qual la Santíssima Trinitat n’està gràvida, i quin abisme de mútua benevolència hi ha entre Pare, Fill i Esperit Sant.»

En aquest sentit el Catecisme remarca: «No hi ha cap altre camí de pregària cristiana que Crist. Sigui comunitària o individual, vocal o interior, la nostra pregària no té accés al Pare més que si preguem “en el Nom” de Jesús. La santa humanitat de Jesús és, doncs, el camí pel qual l'Esperit Sant ens ensenya a pregar Déu el nostre Pare» (5). I el Sant Pare apunta: «Aquesta és la gràcia de la nostra fe. Realment no podíem esperar una vocació més alta: la humanitat de Jesús —Déu s'ha fet proper en Jesús— ens ha fet disponible la vida mateixa de la Trinitat, ha obert, ha obert de bat a bat aquesta porta del misteri de l'amor del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.»

(1) Evangeli segons sant Joan, capítol 1, verset 18. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1187

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 25: La pregària i la Trinitat (I). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 3 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210303_udienza-generale.html

(3) Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, verset 1. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172

(4) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 2, versets 6 i 7. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1301

(5) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2664. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html