Any de la pregària (28)

Ben acompanyats

(7)

Durant el viatge de vacances familiars per terres austríaques aquest passat estiu, vam estar allotjats uns dies en tres pobles diferents, en dos d’ells ens va sorprendre veure mentre passejaven pel poble tombes a tocar de l’església parroquial. Eren espais ben cuidats que no feien cap mena de basarda recorre’ls, fins i tot resultava agradable caminar pel seu interior.

D’aquests indrets en fa referència el Sant Pare Francesc en la vint-i-vuitena catequesi sobre l’oració: «A l'Església no hi ha cap dol solitari, no hi ha cap llàgrima que caigui en l'oblit, perquè tot respira i participa d'una gràcia comuna. No és una casualitat que a les esglésies antigues les sepultures estiguessin al jardí al voltant de l'edifici sagrat, com per dir que la multitud dels que ens van precedir participa d'alguna manera en cada Eucaristia... Aquesta fe transmesa, que hem rebut: amb la fe s'ha transmès també la forma de pregar, la pregària» (1).

(8)

Fa palesa Francesc aquesta comunió amb els que ens han precedit a l’inici de la catequesi: «Quan preguem, no ho fem mai sols: encara que no ho pensem, ens trobem immersos en un majestuós riu d'invocacions que ens precedeix i continua després de nosaltres». És l’acció conjunta dels membres de l’Església la que es fa present, com ens diu el Catecisme: «Els testimonis que ens han precedit en el Regne (2), especialment els que l'Església reconeix com a “sants”, participen en la tradició viva de la pregària, pel testimoniatge de les seves vides, per la transmissió dels seus escrits i per la seva pregària avui. Contemplen Déu, el lloen i no deixen de cuidar d’aquells que han quedat a la terra. En entrar “a l'alegria” del seu Senyor, han estat “constituïts sobre tot” (3). La seva intercessió és el seu servei més alt al pla de Déu. Podem i devem pregar-los que intercedeixin per nosaltres i pel món sencer» (4).

Els sants representen exemples de vida; alguns d'ells ens poden servir-nos de pauta per recórrer el nostre camí, el que ens correspon seguir, que no ha de ser mimètic al d’ells, perquè Déu té previst per a cada un de nosaltres una missió específica i ens proporciona uns talents per dur-la a terme en el lloc on ens correspongui estar, ja ens ho farà saber si s’escau. Hem de tenir clar que no n’hi ha de sants clònics.

Tot i això, el testimoni de vida del sants ens ajuda a recórrer el camí, ens dona pistes que l’Esperit Sant s’encarrega de xiuxiuejar-nos per saber per on tirar endavant: «En Crist hi ha una solidaritat misteriosa entre els qui han passat a l'altra vida i nosaltres, els pelegrins: els nostres éssers estimats difunts continuen cuidant-nos des del cel, preguen per nosaltres i nosaltres preguem per ells, i preguem amb ells.»

Cal evitar, però el perill d’idolatrar-los; ells són testimonis, no el Déu al qui correspon adorar: «Un sant que no remet a Jesucrist no és un sant, ni tan sols és cristià. El Sant et recorda Jesucrist perquè va recórrer el camí de la vida com a cristià. Els sants ens recorden que també a la nostra vida, encara que feble i marcada pel pecat, pot florir la santedat.»

El Sant Pare ens demana sovint que preguem per ell, no hauria de fer falta que ens ho recordés, hauria de ser l'impuls natural de tot catòlic vetllar pel seu cap; però sovint estem més pendents d’altres qüestions més mundanes referides a ell. I aquesta petició del Sant Pare va lligada a la que fem pels que ens envolten atenent a circumstàncies diverses: «Aquest vincle de pregària entre nosaltres i els sants, és a dir, entre nosaltres i les persones que han assolit la plenitud de la vida, aquest vincle de pregària l'experimentem ja aquí, a la vida terrena: preguem els uns pels altres, demanem i oferim oracions... La primera forma de pregar per algú és parlar d'ell o d'ella amb Déu. Si ho fem sovint, cada dia, el nostre cor no es tanca, roman obert als germans. Pregar pels altres és la primera forma d'estimar-los i ens empeny a una proximitat concreta. Fins i tot en els moments de conflicte, una forma de resoldre el conflicte, de suavitzar-lo, és pregar per la persona amb qui estic en conflicte. Alguna cosa canvia amb la pregària. El primer que canvia és el meu cor, és la meva actitud. El Senyor el canvia per fer possible un encontre, un nou encontre i per evitar que el conflicte es converteixi en una guerra sense fi.»

La pregària ben feta ens transforma i el Nadal no pot passar sense l’embolcall de la pregària en las celebracions que fem, tenint present a tots aquells amb els que les compartirem. Sant Pau ens diu: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!  Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.  El Senyor és a prop.»  (5) El rector de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell escriu al full parroquial: «Algú va fer-me notar que no s’ha de confondre l’alegria amb l’agitació. L’alegria no neix de la beguda, ni de la panxa plena, ni de l’agitació dels sentits ni de res material. La veritable alegria no fa mal, és transmissora d’amor, neix de l’infant que neix i arriba a aquells que deixen que ens estimi i ens transformi» (6). Que els sants ens ajudin a viure les celebracions d’aquestes dates amb aquesta veritable alegria.

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 28: Pregar en comunió amb els sants. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 7 d’abril de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210407_udienza-generale.html

(2) Carta als Hebreus, capítol 12, verset 1: «També nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir  en la prova que ens és proposada.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1348

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 25, verset 21: «Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.  Entra al goig del teu senyor.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1140

(4) Veure Catecisme de l’Església Catòlica, número 2683. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a3_sp.html

(5) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 4, versets 4 i 5. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1303

(6) Full parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell. Diumenge III d’Advent, cicle C, 15 de desembre de 2024. Gaudete.

(7) Imatge exterior església parroquial de Piesendorf (Àustria)

(8) Imatge exterior església parroquial de Fulpmes (Àustria)