Any de la pregària (26)

L’alè de la fe

En un episodi d’una sèrie televisiva s’acusa a un policia de no haver actuat quan va presenciar una agressió al carrer. El policia nega haver-la vist. ¿Menteix? Al final del capítol es mostra l’escena on es veu el policia adelerat perseguint un delinqüent que s’escapoleix enfilant-se a una tanca metàl·lica. Al marge dret de l’itinerari seguit s’està produint l’acció que motiva l’acusació. L’episodi conclou citant d’Henri Bergson: «L’ull només veu el que la ment està preparada per comprendre».

El tema de la vint-i-sisena catequesi del Sant Pare sobre l’oració té com a protagonista principal l’Esperit Sant (1): «El primer do de tota existència cristiana és l´Esperit Sant. No és un de tants dons, sinó el Do fonamental. L'Esperit és el do que Jesús havia promès que ens enviaria. Sense l'Esperit no hi ha relació amb Crist i amb el Pare. Perquè l'Esperit obre el nostre cor a la presència de Déu i l'atreu a aquest ‘remolí’ d'amor que és el cor mateix de Déu», ens diu Francesc.

El Catecisme ens recorda primer el que ens diu sant Pau: «Ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor” si no el mou l’Esperit Sant» (2), per dir a continuació: «Cada cop que en la pregària ens dirigim a Jesús, és l'Esperit Sant qui, amb la seva gràcia prevenient, ens atreu al camí de la pregària. Ja que Ell ens ensenya a pregar recordant-nos a Crist, ¿com no dirigir-nos també a ell pregant? Per això, l'Església ens convida a implorar cada dia l'Esperit Sant, especialment al començament i al final de tota acció important» (3).

Malgrat aquestes afirmacions, l’Esperit Sant és anomenat per alguns autors espirituals com 'el Gran Desconegut', algú que sabem que hi és però amb qui no ens acabem de fer; ens consta tractar-lo personalment, tot i ser Ell qui sosté i alena la nostra fe. Seguint Bergson ens falta preparar la nostra ment per acollir-lo com cal. El Sant Pare ens diu que l’Esperit Sant fa que Jesús no sigui per a nosaltres un personatge del passat sinó algú que hi és present al nostre costat: «Ell ens “recorda” Jesús i el fa present en nosaltres..., l'Esperit porta Jesús al present en la nostra consciència... En l'Esperit tot és vivificat: als cristians de tot temps i lloc, se'ls obre la possibilitat de trobar Crist. Hi ha oberta la possibilitat de trobar Crist no només com un personatge històric. No, Ell atreu Crist als nostres cors, és l'Esperit qui ens fa trobar-nos amb Crist».

Ens diu sant Pau: «L’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal,  però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar» (4). L’Esperit il·lumina, inspira i sosté la fe; i transforma les vides dels que obren els seu cor a la seva acció, sense que, per això, deixin de ser ells mateixos. Els cristians no estem cridats a ser individus clònics en la manera de fer i de pensar. Ens diu el Catecisme: «L'Esperit Sant, la unció del qual impregna tot el nostre ésser, és el Mestre interior de la pregària cristiana. És l'artesa de la tradició viva de la pregària. Certament hi ha tants camins a la pregària com orants, però és el mateix Esperit el que actua en tots i amb tots. En la comunió de l'Esperit Sant, la pregària cristiana és pregària en l'Església.»

En una entrevista concedida al programa Camins de Radio Estel (6), el bisbe Antoni Vadell, poc abans que la malaltia que patia acabés amb la seva vida, responia a la pregunta sobre els diferents carismes que hi ha a l’Església. Ell ho considerava com diferents maneres de trobar el Senyor i una riquesa per a l’Església. Per distingir els diversos graus d’exigència utilitzava una metàfora, on l’Església es compara amb una botiga de sabates on cadascú pot trobar la sabata que més li escau al seu peu per recórrer el camí; per alguns seran més rígides, per altres més lleugeres; però l’important es adonar-se que al cel el Senyor ens vol descalços, tant és si un ve d’aquí o d’enllà.

(6)

En aquest sentit el Sant Pare ens diu a les acaballes de la seva intervenció: «És l'Esperit qui escriu la història de l'Església i del món. Nosaltres som pàgines obertes, disponibles per rebre la seva cal·ligrafia. I en cadascun de nosaltres l'Esperit hi compon obres originals, perquè no hi haurà mai un cristià completament idèntic a un altre. En el camp infinit de la santedat, l'únic Déu, Trinitat d'Amor, fa florir la varietat dels testimonis: tots iguals per dignitat, però també únics en la bellesa que l'Esperit ha volgut que resplendís en cadascun d'aquells que la misericòrdia de Déu ha fet fills seus.»

Conclou la catequesi el Sant Pare impulsant-nos amb una pregària a tractar l’Esperit Sant tot salvant les restriccions mentals: «Esperit Sant, no sé com és el teu rostre –no el coneixem–, però sé que ets la força, que ets la llum, que ets capaç de fer-me tirar endavant i d'ensenyar-me com pregar. Vine, Esperit Sant”.»

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 26: La pregària i la Trinitat (II). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 17 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210317_udienza-generale.html

(2) 1ª Carta de sant Pau als Corintis, capítol 12, verset 3. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1266

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2670 i 2672. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html

(4) Carta de sant Pau als Romans, capítol 8, verset 26. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1245

(5) Entrevista al bisbe Antoni Vadell en el programa Camins de Radio Estel el 26 de novembre de 2021. Es pot escoltar tota la entrevista a https://www.radioestel.cat/programes/camins/page/47/. El fragment esmentat a partir del minut 20.
(6) Carlo Acutis. Frases que lo han hecho famoso en Vatican News: «La frase más conocida de Carlo: “Todos nacen como originales, pero muchos mueren como fotocopias”. Con ella hacía alusión al deber que tenemos todos de hacer fructificar los talentos que Dios ha puesto en cada uno. Se daba cuenta que muchas personas no son ellas mismas, intentado ser como los demás.» Extret de https://www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2020-10/italia-carlo-acutis-frases-que-han-hecho-famoso.html