Any de la pregària (25)

Caminant amb el més excels cicerone

Fa cinquanta anys vaig viatjar a Andalusia amb un grup d’amics per viure de prop la Setmana Santa tal com ho fan en aquelles contrades. Recordo especialment el recorregut nocturn durant ‘La madrugá sevillana’ on fou cabdal la companyia d’un xicot que ens portava d’un pas processional a un altre explicant-nos les característiques principals de cadascun d’ells, portant-nos als llocs més emblemàtics per on passaven, fent-nos parar atenció en les múltiples manifestacions de pietat, de sacrifici, d’art amb representació multiforme -material i immaterial-, d’emocions múltiples -expectació, llàgrimes, entusiasme, admiració...- que anàvem observant. Tot aquell viatge, però especialment aquella nit, va ser tot un descobriment que suposà un daltabaix a les idees preconcebudes sobre aquesta celebració en aquell indret que arrossegava en iniciar la ruta a Barcelona.

En la vint-i-cinquena catequesi sobre la pregària el Sant Pare ens diu: «Gràcies a Jesucrist, la pregària ens obre de bat a bat a la Trinitat —al Pare, al Fill i a l'Esperit—, al mar immens de Déu que és Amor. Jesús és qui ens ha obert el cel i ens ha projectat a la relació amb Déu. Ha estat Ell qui ho ha fet: ens ha obert aquesta relació amb el Déu Tri: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. És el que afirma l'apòstol Joan, en la conclusió del pròleg del seu Evangeli: “A Déu ningú no l'ha vist mai: el Fill únic, que és al si del Pare, ell ho ha explicat” (1). Jesús ens ha revelat la identitat, aquesta identitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Nosaltres realment no sabíem com es podia pregar: quines paraules, quins sentiments i quins llenguatges eren apropiats per a Déu» (2).

Jesús, amb la seva condició de Déu i home, ens va fer de cicerone per apropar-nos a Déu, u i tri; per fer-nos cinc cèntims de com és; per ensenyar-nos com adreçar-nos a Ell, tot responent la pregunta dels deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles» (3). Ho fa amb paraules i gestos, però sobretot amb el seu testimoni que trastoca qualsevol lògica humana: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes» (4). Es barreja amb la gent, cura malalties de cos i ànima, rescata els socialment descartats o menyspreats. La seva mirada remou. Les seves paraules corprenen. L’esperança reneix i es consolida en els que el segueixen de bon grat. Ens ensenya a adreçar-nos al Pare i ens envia l’Esperit per a que el seu alè romangui fins a la fi dels temps.

El Sant Pare ens diu: «És Jesús qui ens revela el cor de Déu. Així, Jesús ens explica amb la seva vida en quina mesura Déu és Pare. Tam Pater nemo: Ningú és Pare com Ell. La paternitat que és proximitat, compassió i tendresa. No oblidem aquestes tres paraules que són l'estil de Déu: proximitat, compassió i tendresa. És la manera de expressar la seva paternitat amb nosaltres. Amb prou feines i de molt lluny, ens imaginem l'amor del qual la Santíssima Trinitat n’està gràvida, i quin abisme de mútua benevolència hi ha entre Pare, Fill i Esperit Sant.»

En aquest sentit el Catecisme remarca: «No hi ha cap altre camí de pregària cristiana que Crist. Sigui comunitària o individual, vocal o interior, la nostra pregària no té accés al Pare més que si preguem “en el Nom” de Jesús. La santa humanitat de Jesús és, doncs, el camí pel qual l'Esperit Sant ens ensenya a pregar Déu el nostre Pare» (5). I el Sant Pare apunta: «Aquesta és la gràcia de la nostra fe. Realment no podíem esperar una vocació més alta: la humanitat de Jesús —Déu s'ha fet proper en Jesús— ens ha fet disponible la vida mateixa de la Trinitat, ha obert, ha obert de bat a bat aquesta porta del misteri de l'amor del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.»

(1) Evangeli segons sant Joan, capítol 1, verset 18. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1187

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 25: La pregària i la Trinitat (I). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 3 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210303_udienza-generale.html

(3) Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, verset 1. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172

(4) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 2, versets 6 i 7. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1301

(5) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2664. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html