Al voltant del Sínode (20)

Al pas de Déu

Fa uns dies va acabar el procés de selecció dels candidats a entrar a l'Acadèmia d'Operación Triunfo. Només hi havia 16 places per als 11.554 que es van presentar. Als responsables del càsting els corresponia discernir quins candidats consideraven més adients per accedir al recinte acadèmic (1).

El diccionari de la llengua catalana defineix discernir com a “Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament.” Però potser el concepte s’entén més amb els sinònims de discerniment que inclou la RAE: “clarividència, lucidesa, judici, perspicàcia, raciocini, sensatesa”.

El Document final del Sínode (2) indica que «els processos de presa de decisions necessiten el discerniment eclesial», un concepte que associa a un passatge dels Fets dels Apòstols: «Per a promoure relacions capaces de sostenir i orientar la missió de l'Església, és una necessitat prioritària exercitar la saviesa evangèlica que ha permès a la comunitat apostòlica de Jerusalem segellar el resultat del primer esdeveniment sinodal amb les paraules: “L'Esperit Sant i nosaltres hem cregut” (3). És el discerniment que podem qualificar com a “eclesial”, en tant exercit pel Poble de Déu en vista a la missió.»

On se sosté aquest discerniment? «L'Esperit, que el Pare ha enviat en el nom de Jesús i que ho ensenya tot (4), guia els creients en tot moment “a la veritat sencera” (5). Amb la seva presència i la seva acció contínua, la “tradició, que arrenca dels apòstols, progressa en l'Església” (6). Invocant la seva llum, el Poble de Déu, participant de la funció profètica de Crist (7), “procura discernir en els esdeveniments, en les exigències i en les aspiracions en les quals participa junt amb els altres homes del nostre temps, quins són els veritables signes de la presència o del pla de Déu” (8). Aquest discerniment fa servir tots els dons de saviesa que el Senyor distribueix en l'Església i està arrelat en el sensus fidei (9) comunicat per l'Esperit a tots els batejats. Amb aquest esperit s’ha de tornar a comprendre i reorientar la vida de l'Església sinodal missionera.»

És un procés que necessita una actitud de despreniment, pietat i escolta perquè compleixi la seva tasca: «El discerniment eclesial no és una tècnica organitzativa, sinó una pràctica espiritual que cal viure en la fe. Això requereix llibertat interior, humilitat, pregària, confiança mútua, obertura a la novetat i abandonament a la voluntat de Déu. Mai no és l'afirmació d'un punt de vista personal o de grup, ni es resol en la simple suma d'opinions individuals; cadascú, parlant segons la seva consciència, s’obre a escoltar el que els altres comparteixen en consciència, per tal de cercar reconèixer junts “que diu l'Esperit a les Esglésies” (10).» És una pràctica que s'obre a tothom: «El discerniment és tant més ric com més s'escolta tothom. Per això és fonamental promoure una àmplia participació en els processos de discerniment, amb una cura particular de la implicació d’aquells que es troben al marges de la comunitat cristiana i de la societat.»

Ningú no s'ha de sentir incapacitat per participar en aquest discerniment, és una particularitat va lligada a la sinodalitat. No és quelcom reservat als que tenen autoritat o són especialistes. No cal, però, esperar a ser il·luminats per la ciència infusa: «El discerniment eclesial exigeix ​​la cura contínua i la formació de les consciències, i la maduració del sensus fidei, per a no descuidar cap dels llocs on Déu parla i ve a trobar el seu Poble»; cal esforçar-se per estar més ben preparats i així poder prestar un millor servei.

A continuació, el Document final tracta sobre l'articulació dels processos, l'atenció als contextos, la varietat d'enfocaments i les metodologies en què s'ha de fer aquest discerniment. Un treball que sol ser ardu i requereix paciència; convé que avanci sense pressa, però també sense pausa.

El discerniment és un procés per apuntalar les decisions que es van prenent, que no té res a veure amb actituds amarrateguis (11) o temeràries; ni pretén un catenaccio (12) doctrinal ni un aplaudiment mundà. Tanmateix, convé tenir present la crida del papa Francesc perquè l'Església camini al pas de Déu: «Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d'obsessions i procediments. Si quelcom ha d'inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l'amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida» (13).

(1) https://www.gestmusic.es/los-castings-de-operacion-triunfo-2025-concluyen-con-exito-mas-de-11-500-aspirantes-y-un-fenomeno-digital-sin-precedentes-en-tiktok/

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 81 y 86. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Veure Fets dels Apòstols, capítol 15, verset 28. https://www.bci.cat/biblia/capitol/1223

(4) Evangeli segons sant Joan, capítol 14, versets 25-26: «Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1200

(5) Evangeli segons sant Joan, capítol 16, verset 13: «Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1202

(6) Concilio Vaticà II: Constitució dogmàtica Dei Verbum, número 8: «Esta Tradició, que arranca dels apòstols, progressa en l’Església amb l’assistència de l’Esperit Sant; en efecte, la comprensió dels fets i de les paraules transmeses creix, d’una banda, per la contemplació i l’estudi dels creients que les conserven en el cor; també per la percepció profunda de les coses espirituals que experimenten; i encara per l’anunci d’aquells qui amb la successió episcopal han rebut el carisma segur de la veritat. És a dir, l’Església, al llarg dels segles, tendix constantment a la plenitud de la veritat divina fins que es complisquen en ella les paraules de Déu.» Extret de https://www.laparaula.com/wp-content/uploads/2015/11/Dei_Verbum_valencia.pdf

(7) Concili Vaticà II: Constitució dogmàtica Lumen Gentium, número 12: «El Poble sant de Déu participa també del do profètic del Crist, difonent el seu testimoniatge vivent per mitjà, sobretot, d’una vida de fe i d’amor i oferint a Déu un sacrifici de lloança, fruit dels llavis que proclamen el seu Nom (cf. He 13,15).» Extret de http://parroquiasarria.free.fr/lumen.html#p1

(8) Concili Vaticà II: Constitució pastoral Gaudium et spes, número 11: «El poble de Déu, mogut per la fe per la qual creu que és conduït per l’Esperit del Senyor, que omple l’univers, procura discernir en els esdeveniments, en les exigències i en les aspiracions en els quals participa junt amb els altres homes del nostre temps, quins són els veritables signes de la presència i del pla de Déu. La fe, en efecte, ho esclareix tot amb una nova llum i manifesta les intencions de Déu sobre la vocació integral de l’home, i per això guia la intel·ligència vers solucions plenament humanes.» Extret de https://santperedoctavia.org/wp-content/uploads/2023/05/Gaudium-et-Spes-1a-part-Catala_compressed.pdf

(9) Catecisme de la Iglesia Catòlica, número 67: «En diverses èpoques hi ha hagut revelacions ‘privades’, algunes de les quals han estat reconegudes per l'autoritat de l'Església. Però aquestes revelacions no pertanyen al dipòsit de la fe. No són per ‘millorar’ o ‘completar’ la Revelació definitiva del Crist, sinó per ajudar a viure'n més plenament en una determinada època de la història. Guiat pel Magisteri de l'Església, el sensus fidelium (sentit dels fidels) sap discernir i acollir allò que en aquestes revelacions constitueix una crida autèntica del Crist o dels seus sants a l'Església.» Extret de https://archive.org/details/cec_20220107/page/32/mode/2up

(10) Llibre de l’Apocalipsi, capítol 2, verset 7: «Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.  Al qui surti vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la vida que hi ha en el paradís de Déu.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1377

(11) Traduït de la consulta a Google: «Amarrategui és un adjectiu col·loquial d'origen basco-navarrès que fa referència a una persona o actitud conservadora, prudent o poc arriscada, que evita el perill i prefereix assegurar resultats favorables a través de mesures de protecció.»

(12) Traduït de la consulta a Google: El Catenaccio és un sistema tàctic de futbol d'origen italià que significa ‘forrellat’ o ‘pany’, caracteritzat per un enfocament ultradefensiu que prioritza la solidesa defensiva i els contraatacs per explotar les transicions del joc.»

(13) Papa Francesc: Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, punt 49. Extret de https://www.catalunyareligio.cat/sites/default/files/EvangeliiGaudium.catala_0.pdf

Al voltant del Sínode (19)

Regla de tres

El tants cops campió de motociclisme Marc Màrquez va ser la imatge del cartell publicitari d'una coneguda empresa de manteniment de vehicles, unit al lema “la confiança no es compra ni es ven, es guanya”.

En una conferència sobre la confiança diu Robert Spaemann (1): «En una de les Històries Magrebines de Rezzori, un pare anima el seu fill a saltar als seus braços oberts, des de l'arbre al que havia pujat. El nen salta, el pare es retira i el deixa caure a terra. El nen plora i el pare li explica: ‘Ho he fet perquè aprenguis a no confiar en ningú’.» Afegeix Spaemann: «El pare té raó: no és la confiança allò que s'aprèn, sinó la desconfiança.»

Recordo també el comentari d'un exdirigent polític en conèixer que en una negociació política havia acudit un nombre elevat de representants d'un partit: 'hi van molts, això significa que entre ells no se'n refien'.

Necessitem confiar per viure, l'ésser humà no està fet per estar completament aïllat dels altres, i qualsevol relació se sosté en la confiança. El filòsof diu: «La confiança, lloada o no, és per principi inevitable… Autonomia absoluta només existeix per a l'home en el breu instant en què pretén separar-se del món. Si volem viure hem de renunciar al desig de ser amos de la situació: hem de confiar en els altres.»

La desconfiança entre diferents sectors de l’Església és un dels obstacles que ha hagut de sortejar el Sínode de la sinodalitat; quin esforç prosseguirà en la seva aplicació. El Document final ho expressa en el punt 6: «No amaguem que hem experimentat cansament, resistències al canvi i la temptació de fer prevaldre les nostres idees sobre l'escolta de la Paraula de Déu i sobre la pràctica del discerniment. Tanmateix, la misericòrdia de Déu, Pare ple de tendresa, ens permet cada vegada purificar els cors i continuar el camí.»

En el camí d'aquests escrits sobre el Sínode toca començar a abordar la tercera part del Document final, titulat 'Tireu la xarxa', amb el subtítol: 'La conversió dels processos' (2). L'al·lusió al passatge evangèlic de la pesca miraculosa (3) ens ha de fer pensar que, en darrer terme, la barca de l'Església la dirigeix ​​el Senyor a través de l'Esperit Sant. El procés sinodal en tota la seva extensió i amb totes les seves connotacions suposa confiar que malgrat allò que puguin suggerir les limitacions i desavinences humanes, més o menys manifestes, l'acció de l'Esperit Sant es farà present i palesa: «Al llarg del procés sinodal, hem buscat escoltar aquesta Veu i acollir tot el que ens deia. En la pregària i en el diàleg fratern, hem reconegut que el discerniment eclesial, la cura dels processos de presa de decisions i el compromís de donar compte de la pròpia actuació i d’avaluar el resultat de les decisions preses són pràctiques amb les quals responem a la Paraula que ens indica els camins de la missió.»

La confiança mútua és necessària per fer aquestes pràctiques adequadament: «Aquestes tres pràctiques estan estretament entrellaçades. Els processos de presa de decisions necessiten un discerniment eclesial, que requereix l’​​escolta en un clima de confiança, que sostenen transparència i rendició de comptes. La confiança ha de ser mútua: els que prenen les decisions han de poder confiar i escoltar el Poble de Déu, que al seu torn ha de poder confiar en qui exerceix l'autoritat. Aquesta visió integral posa de manifest que cadascuna d'aquestes pràctiques depèn de les altres i les sostenen, al servei de la capacitat de l'Església per a desenvolupar la seva missió.»

Hi ha un altre requisit que ens afecta a tots: la necessitat de formació que necessitem tots, no només els que tenen algun grau de responsabilitat eclesial: «Comprometre's en processos de presa de decisions basats en el discerniment eclesial i assumir una cultura de transparència, de la rendició de comptes i de l'avaluació requereix una formació adequada no només tècnica, sinó capaç d'explorar-ne els fonaments teològics, bíblics i espirituals. Tots els batejats necessiten aquesta formació al testimoni, a la missió, a la santedat i al servei, que posa en relleu la corresponsabilitat. Pren formes particulars per als qui exerceixen encàrrecs de responsabilitat o al servei del discerniment eclesial.»

La sinodalitat remou tots els estaments de l´Església i tots els fidels catòlics ens hem de sentir al·ludits. El Document final ens posa deures a tots si volem servir l'Església com necessita ser servida, on hi ha tres principis d'aquest 'caminar junts' (sinodalitat) que cal aplicar: confiança, escolta i discerniment, sempre orientats a estar cada dia més a prop del Senyor i servir-lo des del lloc on ens pertoqui estar.

(1) Traduït de Robert Spaemann : Confiança, conferència pronunciada a Madrid el 19 de maig de 2005, publicada a la Revista Empresa y Humanismo, volum IX, 2/05, pàgines 131-148. Traduït de https://revistas.unav.edu/index.php/empresa-y-humanismo/article/view/33333/28547

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 79 y 80. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Evangeli segons sant Joan, capítol 21, versets 5-6: «Llavors Jesús els digué: —Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: —No. Ell els digué: —Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1207.

Al voltant de Sínode (18)

Una tasca comuna

A la dècada dels setanta es va encunyar el concepte “futbol total” per denominar el joc desplegat per l'Ajax d’Amsterdam i la selecció dels Països Baixos, que es caracteritzava per la versatilitat d'uns jugadors que havien de realitzar diverses funcions durant el desenvolupament del partit, tal com ho defineix la Wikipedia: «El futbol total és un sistema de joc usat en el futbol ​​ en què un jugador que es mou fora de la seva posició és substituït per un company de l’equip, permetent que el conjunt conservi la seva estructura tàctica» (1). Dur-ho a terme satisfactòriament depenia de la preparació dels jugadors -física, tècnica, tàctica i estratègica-, així com que hi estiguessin prou 'endollats al partit' -concentrats-.

Per dur a terme la seva missió no n'hi ha prou a l'Església amb els ministres ordenats, sinó que cal comptar amb la col·laboració de tots els fidels, cadascun des del lloc que li pertoqui ocupar en cada moment. El Document final del Sínode s'hi refereix en els darrers punts de la segona part (2). En alguns casos es tracta d'altres ministeris ritualment instituïts: «En resposta a les necessitats de la comunitat i de la missió, l'Església al llarg de la seva història ha creat alguns ministeris, diferents dels ordenats. Aquests ministeris són la forma que assumeixen els carismes quan són reconeguts públicament per la comunitat i per aquells que tenen la responsabilitat de guiar-la, i es posen al servei de la missió de manera estable… Són especialment rellevants els… que són conferits pel bisbe, una vegada a la vida, amb un ritu específic, després d'un discerniment adient i una formació adequada dels candidats… El conferiment del ministeri és un sagramental que configura la persona i defineix la seva manera de participar en la vida i la missió de l'Església.»

«A aquests s’hi afegeixen ministeris no instituïts ritualment, però exercits amb estabilitat pel mandat de l'autoritat competent: coordinar una petita comunitat eclesial, dirigir la pregària de la comunitat, organitzar accions caritatives…» Destaca en aquest punt de manera especial la tasca dels catequistes indicant: «Encara que no hi hagi un ritu prescrit, convé fer públic l’encàrrec, a través d’un mandat davant de la comunitat per afavorir-ne el reconeixement efectiu.»

Els darrers ministeris que esmenta són els extraordinaris: «de la comunió, de la presidència de les celebracions dominicals en espera de prevere, de l'administració d’alguns sagramentals…», abans de referir-se als «serveis espontanis, que no necessiten més condicions o reconeixements explícits. Mostren que tots els fidels, de diverses maneres, participen en la missió a través dels seus dons i carismes.»

De ben segur que ens sona aquest passatge evangèlic: «En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.  Llavors diu als seus deixebles: —La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats» (3). A aquest fragment se li podria afegir el refrany: “A més de pregar cal treballar”. Tot i ser conscients que l'eficàcia de la tasca que es desenvolupa en una parròquia o en una altra comunitat eclesial l'aporta en darrer terme del Senyor, a tots els que en formen part els toca implicar-se en la mesura que li permetin les seves circumstàncies.

A l'homilia de la missa d'ahir el rector feia esment als que ocupen habitualment els últims llocs en el temple, no tant per humilitat, com proposa l'evangeli (4), sinó com a actitud per passar desapercebuts i evitar qualsevol mena de compromís. Ens perdem molt acudint a la missa com a mers espectadors o vivint el nostre cristianisme aïlladament.

De vegades el problema no rau en la manca de compromís dels fidels, sinó en que no saben de quina manera poden col·laborar. Per això el Document indica: «Cal oferir als fidels laics, homes i dones, més oportunitats de participació, explorant també altres formes de servei i ministeri en resposta a les necessitats pastorals del nostre temps, en un esperit de col·laboració i corresponsabilitat diferenciada.» Es tracta que tots participem en una ‘missió total’.

(1) Traduït de https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%BAtbol_total

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Segona part: A la barca, junts. Punts tractats 75 a 78. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 9, versets 36-38. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1124.

(4) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 14, versets 7-14: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1175