Al voltant del Sínode (19)

Regla de tres

El tants cops campió de motociclisme Marc Màrquez va ser la imatge del cartell publicitari d'una coneguda empresa de manteniment de vehicles, unit al lema “la confiança no es compra ni es ven, es guanya”.

En una conferència sobre la confiança diu Robert Spaemann (1): «En una de les Històries Magrebines de Rezzori, un pare anima el seu fill a saltar als seus braços oberts, des de l'arbre al que havia pujat. El nen salta, el pare es retira i el deixa caure a terra. El nen plora i el pare li explica: ‘Ho he fet perquè aprenguis a no confiar en ningú’.» Afegeix Spaemann: «El pare té raó: no és la confiança allò que s'aprèn, sinó la desconfiança.»

Recordo també el comentari d'un exdirigent polític en conèixer que en una negociació política havia acudit un nombre elevat de representants d'un partit: 'hi van molts, això significa que entre ells no se'n refien'.

Necessitem confiar per viure, l'ésser humà no està fet per estar completament aïllat dels altres, i qualsevol relació se sosté en la confiança. El filòsof diu: «La confiança, lloada o no, és per principi inevitable… Autonomia absoluta només existeix per a l'home en el breu instant en què pretén separar-se del món. Si volem viure hem de renunciar al desig de ser amos de la situació: hem de confiar en els altres.»

La desconfiança entre diferents sectors de l’Església és un dels obstacles que ha hagut de sortejar el Sínode de la sinodalitat; quin esforç prosseguirà en la seva aplicació. El Document final ho expressa en el punt 6: «No amaguem que hem experimentat cansament, resistències al canvi i la temptació de fer prevaldre les nostres idees sobre l'escolta de la Paraula de Déu i sobre la pràctica del discerniment. Tanmateix, la misericòrdia de Déu, Pare ple de tendresa, ens permet cada vegada purificar els cors i continuar el camí.»

En el camí d'aquests escrits sobre el Sínode toca començar a abordar la tercera part del Document final, titulat 'Tireu la xarxa', amb el subtítol: 'La conversió dels processos' (2). L'al·lusió al passatge evangèlic de la pesca miraculosa (3) ens ha de fer pensar que, en darrer terme, la barca de l'Església la dirigeix ​​el Senyor a través de l'Esperit Sant. El procés sinodal en tota la seva extensió i amb totes les seves connotacions suposa confiar que malgrat allò que puguin suggerir les limitacions i desavinences humanes, més o menys manifestes, l'acció de l'Esperit Sant es farà present i palesa: «Al llarg del procés sinodal, hem buscat escoltar aquesta Veu i acollir tot el que ens deia. En la pregària i en el diàleg fratern, hem reconegut que el discerniment eclesial, la cura dels processos de presa de decisions i el compromís de donar compte de la pròpia actuació i d’avaluar el resultat de les decisions preses són pràctiques amb les quals responem a la Paraula que ens indica els camins de la missió.»

La confiança mútua és necessària per fer aquestes pràctiques adequadament: «Aquestes tres pràctiques estan estretament entrellaçades. Els processos de presa de decisions necessiten un discerniment eclesial, que requereix l’​​escolta en un clima de confiança, que sostenen transparència i rendició de comptes. La confiança ha de ser mútua: els que prenen les decisions han de poder confiar i escoltar el Poble de Déu, que al seu torn ha de poder confiar en qui exerceix l'autoritat. Aquesta visió integral posa de manifest que cadascuna d'aquestes pràctiques depèn de les altres i les sostenen, al servei de la capacitat de l'Església per a desenvolupar la seva missió.»

Hi ha un altre requisit que ens afecta a tots: la necessitat de formació que necessitem tots, no només els que tenen algun grau de responsabilitat eclesial: «Comprometre's en processos de presa de decisions basats en el discerniment eclesial i assumir una cultura de transparència, de la rendició de comptes i de l'avaluació requereix una formació adequada no només tècnica, sinó capaç d'explorar-ne els fonaments teològics, bíblics i espirituals. Tots els batejats necessiten aquesta formació al testimoni, a la missió, a la santedat i al servei, que posa en relleu la corresponsabilitat. Pren formes particulars per als qui exerceixen encàrrecs de responsabilitat o al servei del discerniment eclesial.»

La sinodalitat remou tots els estaments de l´Església i tots els fidels catòlics ens hem de sentir al·ludits. El Document final ens posa deures a tots si volem servir l'Església com necessita ser servida, on hi ha tres principis d'aquest 'caminar junts' (sinodalitat) que cal aplicar: confiança, escolta i discerniment, sempre orientats a estar cada dia més a prop del Senyor i servir-lo des del lloc on ens pertoqui estar.

(1) Traduït de Robert Spaemann : Confiança, conferència pronunciada a Madrid el 19 de maig de 2005, publicada a la Revista Empresa y Humanismo, volum IX, 2/05, pàgines 131-148. Traduït de https://revistas.unav.edu/index.php/empresa-y-humanismo/article/view/33333/28547

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 79 y 80. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Evangeli segons sant Joan, capítol 21, versets 5-6: «Llavors Jesús els digué: —Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: —No. Ell els digué: —Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1207.