Al voltant de Sínode (18)

Una tasca comuna

A la dècada dels setanta es va encunyar el concepte “futbol total” per denominar el joc desplegat per l'Ajax d’Amsterdam i la selecció dels Països Baixos, que es caracteritzava per la versatilitat d'uns jugadors que havien de realitzar diverses funcions durant el desenvolupament del partit, tal com ho defineix la Wikipedia: «El futbol total és un sistema de joc usat en el futbol ​​ en què un jugador que es mou fora de la seva posició és substituït per un company de l’equip, permetent que el conjunt conservi la seva estructura tàctica» (1). Dur-ho a terme satisfactòriament depenia de la preparació dels jugadors -física, tècnica, tàctica i estratègica-, així com que hi estiguessin prou 'endollats al partit' -concentrats-.

Per dur a terme la seva missió no n'hi ha prou a l'Església amb els ministres ordenats, sinó que cal comptar amb la col·laboració de tots els fidels, cadascun des del lloc que li pertoqui ocupar en cada moment. El Document final del Sínode s'hi refereix en els darrers punts de la segona part (2). En alguns casos es tracta d'altres ministeris ritualment instituïts: «En resposta a les necessitats de la comunitat i de la missió, l'Església al llarg de la seva història ha creat alguns ministeris, diferents dels ordenats. Aquests ministeris són la forma que assumeixen els carismes quan són reconeguts públicament per la comunitat i per aquells que tenen la responsabilitat de guiar-la, i es posen al servei de la missió de manera estable… Són especialment rellevants els… que són conferits pel bisbe, una vegada a la vida, amb un ritu específic, després d'un discerniment adient i una formació adequada dels candidats… El conferiment del ministeri és un sagramental que configura la persona i defineix la seva manera de participar en la vida i la missió de l'Església.»

«A aquests s’hi afegeixen ministeris no instituïts ritualment, però exercits amb estabilitat pel mandat de l'autoritat competent: coordinar una petita comunitat eclesial, dirigir la pregària de la comunitat, organitzar accions caritatives…» Destaca en aquest punt de manera especial la tasca dels catequistes indicant: «Encara que no hi hagi un ritu prescrit, convé fer públic l’encàrrec, a través d’un mandat davant de la comunitat per afavorir-ne el reconeixement efectiu.»

Els darrers ministeris que esmenta són els extraordinaris: «de la comunió, de la presidència de les celebracions dominicals en espera de prevere, de l'administració d’alguns sagramentals…», abans de referir-se als «serveis espontanis, que no necessiten més condicions o reconeixements explícits. Mostren que tots els fidels, de diverses maneres, participen en la missió a través dels seus dons i carismes.»

De ben segur que ens sona aquest passatge evangèlic: «En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.  Llavors diu als seus deixebles: —La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats» (3). A aquest fragment se li podria afegir el refrany: “A més de pregar cal treballar”. Tot i ser conscients que l'eficàcia de la tasca que es desenvolupa en una parròquia o en una altra comunitat eclesial l'aporta en darrer terme del Senyor, a tots els que en formen part els toca implicar-se en la mesura que li permetin les seves circumstàncies.

A l'homilia de la missa d'ahir el rector feia esment als que ocupen habitualment els últims llocs en el temple, no tant per humilitat, com proposa l'evangeli (4), sinó com a actitud per passar desapercebuts i evitar qualsevol mena de compromís. Ens perdem molt acudint a la missa com a mers espectadors o vivint el nostre cristianisme aïlladament.

De vegades el problema no rau en la manca de compromís dels fidels, sinó en que no saben de quina manera poden col·laborar. Per això el Document indica: «Cal oferir als fidels laics, homes i dones, més oportunitats de participació, explorant també altres formes de servei i ministeri en resposta a les necessitats pastorals del nostre temps, en un esperit de col·laboració i corresponsabilitat diferenciada.» Es tracta que tots participem en una ‘missió total’.

(1) Traduït de https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%BAtbol_total

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Segona part: A la barca, junts. Punts tractats 75 a 78. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 9, versets 36-38. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1124.

(4) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 14, versets 7-14: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1175