Any de la pregària (28)

Ben acompanyats

(7)

Durant el viatge de vacances familiars per terres austríaques aquest passat estiu, vam estar allotjats uns dies en tres pobles diferents, en dos d’ells ens va sorprendre veure mentre passejaven pel poble tombes a tocar de l’església parroquial. Eren espais ben cuidats que no feien cap mena de basarda recorre’ls, fins i tot resultava agradable caminar pel seu interior.

D’aquests indrets en fa referència el Sant Pare Francesc en la vint-i-vuitena catequesi sobre l’oració: «A l'Església no hi ha cap dol solitari, no hi ha cap llàgrima que caigui en l'oblit, perquè tot respira i participa d'una gràcia comuna. No és una casualitat que a les esglésies antigues les sepultures estiguessin al jardí al voltant de l'edifici sagrat, com per dir que la multitud dels que ens van precedir participa d'alguna manera en cada Eucaristia... Aquesta fe transmesa, que hem rebut: amb la fe s'ha transmès també la forma de pregar, la pregària» (1).

(8)

Fa palesa Francesc aquesta comunió amb els que ens han precedit a l’inici de la catequesi: «Quan preguem, no ho fem mai sols: encara que no ho pensem, ens trobem immersos en un majestuós riu d'invocacions que ens precedeix i continua després de nosaltres». És l’acció conjunta dels membres de l’Església la que es fa present, com ens diu el Catecisme: «Els testimonis que ens han precedit en el Regne (2), especialment els que l'Església reconeix com a “sants”, participen en la tradició viva de la pregària, pel testimoniatge de les seves vides, per la transmissió dels seus escrits i per la seva pregària avui. Contemplen Déu, el lloen i no deixen de cuidar d’aquells que han quedat a la terra. En entrar “a l'alegria” del seu Senyor, han estat “constituïts sobre tot” (3). La seva intercessió és el seu servei més alt al pla de Déu. Podem i devem pregar-los que intercedeixin per nosaltres i pel món sencer» (4).

Els sants representen exemples de vida; alguns d'ells ens poden servir-nos de pauta per recórrer el nostre camí, el que ens correspon seguir, que no ha de ser mimètic al d’ells, perquè Déu té previst per a cada un de nosaltres una missió específica i ens proporciona uns talents per dur-la a terme en el lloc on ens correspongui estar, ja ens ho farà saber si s’escau. Hem de tenir clar que no n’hi ha de sants clònics.

Tot i això, el testimoni de vida del sants ens ajuda a recórrer el camí, ens dona pistes que l’Esperit Sant s’encarrega de xiuxiuejar-nos per saber per on tirar endavant: «En Crist hi ha una solidaritat misteriosa entre els qui han passat a l'altra vida i nosaltres, els pelegrins: els nostres éssers estimats difunts continuen cuidant-nos des del cel, preguen per nosaltres i nosaltres preguem per ells, i preguem amb ells.»

Cal evitar, però el perill d’idolatrar-los; ells són testimonis, no el Déu al qui correspon adorar: «Un sant que no remet a Jesucrist no és un sant, ni tan sols és cristià. El Sant et recorda Jesucrist perquè va recórrer el camí de la vida com a cristià. Els sants ens recorden que també a la nostra vida, encara que feble i marcada pel pecat, pot florir la santedat.»

El Sant Pare ens demana sovint que preguem per ell, no hauria de fer falta que ens ho recordés, hauria de ser l'impuls natural de tot catòlic vetllar pel seu cap; però sovint estem més pendents d’altres qüestions més mundanes referides a ell. I aquesta petició del Sant Pare va lligada a la que fem pels que ens envolten atenent a circumstàncies diverses: «Aquest vincle de pregària entre nosaltres i els sants, és a dir, entre nosaltres i les persones que han assolit la plenitud de la vida, aquest vincle de pregària l'experimentem ja aquí, a la vida terrena: preguem els uns pels altres, demanem i oferim oracions... La primera forma de pregar per algú és parlar d'ell o d'ella amb Déu. Si ho fem sovint, cada dia, el nostre cor no es tanca, roman obert als germans. Pregar pels altres és la primera forma d'estimar-los i ens empeny a una proximitat concreta. Fins i tot en els moments de conflicte, una forma de resoldre el conflicte, de suavitzar-lo, és pregar per la persona amb qui estic en conflicte. Alguna cosa canvia amb la pregària. El primer que canvia és el meu cor, és la meva actitud. El Senyor el canvia per fer possible un encontre, un nou encontre i per evitar que el conflicte es converteixi en una guerra sense fi.»

La pregària ben feta ens transforma i el Nadal no pot passar sense l’embolcall de la pregària en las celebracions que fem, tenint present a tots aquells amb els que les compartirem. Sant Pau ens diu: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!  Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.  El Senyor és a prop.»  (5) El rector de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell escriu al full parroquial: «Algú va fer-me notar que no s’ha de confondre l’alegria amb l’agitació. L’alegria no neix de la beguda, ni de la panxa plena, ni de l’agitació dels sentits ni de res material. La veritable alegria no fa mal, és transmissora d’amor, neix de l’infant que neix i arriba a aquells que deixen que ens estimi i ens transformi» (6). Que els sants ens ajudin a viure les celebracions d’aquestes dates amb aquesta veritable alegria.

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 28: Pregar en comunió amb els sants. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 7 d’abril de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210407_udienza-generale.html

(2) Carta als Hebreus, capítol 12, verset 1: «També nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir  en la prova que ens és proposada.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1348

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 25, verset 21: «Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més.  Entra al goig del teu senyor.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1140

(4) Veure Catecisme de l’Església Catòlica, número 2683. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a3_sp.html

(5) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 4, versets 4 i 5. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1303

(6) Full parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell. Diumenge III d’Advent, cicle C, 15 de desembre de 2024. Gaudete.

(7) Imatge exterior església parroquial de Piesendorf (Àustria)

(8) Imatge exterior església parroquial de Fulpmes (Àustria)

Any de la pregària (27)

El camí més encertat

Me’l van donar a l’entrada de la capella de l’escola de les meves filles on anava a pregar una estona; aquell dia i hora, però, se celebrava una missa funeral per una dona vinculada a l’escola i al món del teatre. És un recordatori en format estampa on una cara reprodueix la imatge de la escultura de la Mare de Déu que hi ha a l’escola; a l’altra el nom de la difunta, les dates de naixement i traspàs i una pregària a la Mare de Déu: “Recorda, Verge Mare de Déu, mentre estàs davant del Senyor, de dir-li coses bones de nosaltres” (1). No coneixia la difunta, però aquesta estampa l’he tingut present mentre llegia llibres, em servia de punt de lectura i motiu de pregària.

Aquesta pregària ressalta l’actitud maternal de Maria a la que supliquem que parli bé de nosaltres a qui ens ha de jutjar, que d'entrada ens imposa més, malgrat les febleses, entremaliadures, rebequeries... que puguem haver fet. Sant Josepmaria escriu a Camí: «A Jesús sempre s’hi va i s’hi torna per Maria» (2). Una frase que lliga amb el que va dir el papa Benet XVI en una audiència general: «Sant Bernat no té dubtes: “per Mariam ad Iesum”, a través de Maria som portats a Jesús» (3).

Maria és el camí més encertat per arribar a Jesús perquè Déu va voler que el seu pla redemptor es dugués a terme a través d’ella. «En la pregària, l'Esperit Sant ens uneix a la Persona del Fill Únic, en la seva humanitat glorificada. Per mitjà d'ella i en ella, la nostra pregària filial ens posa en comunió, en l'Església, amb la Mare de Jesús (4)», ens diu el Catecisme (5).

Maria no vol ser la protagonista, el seu paper és el de portar-nos vers Jesús, ens indica el camí, no és el límit al que hem d’arribar: «Jesús, l'únic mitjancer, és el camí de la nostra pregària; Maria, la seva Mare i la nostra Mare és pura transparència d'Ell: Maria “mostra el Camí” [Odighitria], és el seu Signe, segons la iconografia tradicional d'Orient i Occident», indica el Catecisme.

El Sant Pare Francesc remarca aquest apunt en la vint-i-setena catequesis sobre la pregària del Sant Pare Francesc: «Crist és el mitjancer, el pont que travessem per adreçar-nos al Pare. És l'únic Redemptor: no hi ha corredemptors amb Crist. És el Mitjancer per excel·lència... Cada pregària que elevem a Déu és per Crist, amb Crist i en Crist i es realitza gràcies a la seva intercessió. L'Esperit Sant estén la mediació de Crist a tot temps i tot lloc: no hi ha cap altre nom que pugui salvar-nos (6). Jesucrist: l'únic mitjancer entre Déu i els homes» (7).

Més endavant el Sant Pare insistirà en aquest aspecte: «Jesús va estendre la maternitat de Maria a tota l'Església quan li va encomanar al deixeble estimat, poc abans de morir a la creu. Des d'aquell moment, tots nosaltres estem col·locats sota el seu mantell... També la primera antífona llatina —Sub tuum praesidium confugimus, sancta Dei Genitrix (8): la Verge que, com a Mare a la qual Jesús ens ha encomanat, ens embolcalla a tots nosaltres; però com a Mare, no com a deessa, no com a corredentora: com a Mare. És veritat que la pietat cristiana sempre dona títols que fan goig, com un fill a la mare: quantes coses boniques diu un fill a la mare que estima! Però estiguem atents: les coses boniques que l'Església i els sants diuen de Maria no treuen res a la unicitat redemptora de Crist. Ell és l'únic redemptor. Són expressions d'amor com la d'un fill a la mare —algunes vegades exagerades—. Però l´amor, ho sabem prou bé, sempre ens fa fer coses exagerades, però amb amor.»

El fervor, l’entusiasme que desperta la Mare de Déu arreu, ens pot fer perdre la noció de vers on hem d’anar. Tot i així, si es fa de bon cor, ella redreçarà aquesta intensa devoció vers on toca: «Feu tot el que ell us digui» (9).

(1) Missal Romà de sant Pius V: Pregària sobre les ofrenes en la missa de ‘Santa Maria mitjancera de totes les gràcies’: «Recordare, Virgo Mater Dei, dum steteris in conspectu Domini, ut loquaris pro nobis bona». Extret de https://www.mercaba.org/FICHAS/ORACION/HABLAR/FT_Cor_Mariae.htm

(2) Josepmaria Escrivà de Balaguer: Camí, número 495. Extret de https://escriva.org/ca/camino/la-mare-de-deu/

(3) Benet XVI: Audiència general 21 d’octubre de 2009, parlant de sant Bernat i fent referència al Sermó en el diumenge dins l’octava de l’Assumpció.  Extret de https://www.vatican.va/content/benedict-xvi/es/audiences/2009/documents/hf_ben-xvi_aud_20091021.html

(4) Veure Fets dels apòstols, capítol 1, versets 12-14. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1209

(5) Veure Catecisme de l’Església Catòlica, números 2673 a 2679. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html

(6) Fets dels apòstols, capítol 4, verset 12: «La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.». Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1212

(7) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 27: Pregar en comunió amb Maria. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 24 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210324_udienza-generale.html

(8) «Sub tuum praesidium confugimus, Sancta Dei Genitrix. Nostras deprecationes ne despicias in necessitatibus nostris, sed a periculis cunctis libera nos semper, Virgo gloriosa et benedicta.» Extret de https://es.catholic.net/op/articulos/60714/sub-tuum-praesidium-la-oracin-ms-antigua-dirigida-a-la-virgen.html  on se n’explica l’origen. Traducció catalana: “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu! No defugiu les nostres súpliques en les nostres necessitats. De tots els perills deslliureu-nos sempre. Verge gloriosa i beneïda!” cantada per l’Escolania de Montserrat a https://www.youtube.com/watch?v=zcTL6025y_M

(9) Evangeli segons sant Joan, capítol 2, verset 5. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1188

Any de la pregària (26)

L’alè de la fe

En un episodi d’una sèrie televisiva s’acusa a un policia de no haver actuat quan va presenciar una agressió al carrer. El policia nega haver-la vist. ¿Menteix? Al final del capítol es mostra l’escena on es veu el policia adelerat perseguint un delinqüent que s’escapoleix enfilant-se a una tanca metàl·lica. Al marge dret de l’itinerari seguit s’està produint l’acció que motiva l’acusació. L’episodi conclou citant d’Henri Bergson: «L’ull només veu el que la ment està preparada per comprendre».

El tema de la vint-i-sisena catequesi del Sant Pare sobre l’oració té com a protagonista principal l’Esperit Sant (1): «El primer do de tota existència cristiana és l´Esperit Sant. No és un de tants dons, sinó el Do fonamental. L'Esperit és el do que Jesús havia promès que ens enviaria. Sense l'Esperit no hi ha relació amb Crist i amb el Pare. Perquè l'Esperit obre el nostre cor a la presència de Déu i l'atreu a aquest ‘remolí’ d'amor que és el cor mateix de Déu», ens diu Francesc.

El Catecisme ens recorda primer el que ens diu sant Pau: «Ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor” si no el mou l’Esperit Sant» (2), per dir a continuació: «Cada cop que en la pregària ens dirigim a Jesús, és l'Esperit Sant qui, amb la seva gràcia prevenient, ens atreu al camí de la pregària. Ja que Ell ens ensenya a pregar recordant-nos a Crist, ¿com no dirigir-nos també a ell pregant? Per això, l'Església ens convida a implorar cada dia l'Esperit Sant, especialment al començament i al final de tota acció important» (3).

Malgrat aquestes afirmacions, l’Esperit Sant és anomenat per alguns autors espirituals com 'el Gran Desconegut', algú que sabem que hi és però amb qui no ens acabem de fer; ens consta tractar-lo personalment, tot i ser Ell qui sosté i alena la nostra fe. Seguint Bergson ens falta preparar la nostra ment per acollir-lo com cal. El Sant Pare ens diu que l’Esperit Sant fa que Jesús no sigui per a nosaltres un personatge del passat sinó algú que hi és present al nostre costat: «Ell ens “recorda” Jesús i el fa present en nosaltres..., l'Esperit porta Jesús al present en la nostra consciència... En l'Esperit tot és vivificat: als cristians de tot temps i lloc, se'ls obre la possibilitat de trobar Crist. Hi ha oberta la possibilitat de trobar Crist no només com un personatge històric. No, Ell atreu Crist als nostres cors, és l'Esperit qui ens fa trobar-nos amb Crist».

Ens diu sant Pau: «L’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal,  però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar» (4). L’Esperit il·lumina, inspira i sosté la fe; i transforma les vides dels que obren els seu cor a la seva acció, sense que, per això, deixin de ser ells mateixos. Els cristians no estem cridats a ser individus clònics en la manera de fer i de pensar. Ens diu el Catecisme: «L'Esperit Sant, la unció del qual impregna tot el nostre ésser, és el Mestre interior de la pregària cristiana. És l'artesa de la tradició viva de la pregària. Certament hi ha tants camins a la pregària com orants, però és el mateix Esperit el que actua en tots i amb tots. En la comunió de l'Esperit Sant, la pregària cristiana és pregària en l'Església.»

En una entrevista concedida al programa Camins de Radio Estel (6), el bisbe Antoni Vadell, poc abans que la malaltia que patia acabés amb la seva vida, responia a la pregunta sobre els diferents carismes que hi ha a l’Església. Ell ho considerava com diferents maneres de trobar el Senyor i una riquesa per a l’Església. Per distingir els diversos graus d’exigència utilitzava una metàfora, on l’Església es compara amb una botiga de sabates on cadascú pot trobar la sabata que més li escau al seu peu per recórrer el camí; per alguns seran més rígides, per altres més lleugeres; però l’important es adonar-se que al cel el Senyor ens vol descalços, tant és si un ve d’aquí o d’enllà.

(6)

En aquest sentit el Sant Pare ens diu a les acaballes de la seva intervenció: «És l'Esperit qui escriu la història de l'Església i del món. Nosaltres som pàgines obertes, disponibles per rebre la seva cal·ligrafia. I en cadascun de nosaltres l'Esperit hi compon obres originals, perquè no hi haurà mai un cristià completament idèntic a un altre. En el camp infinit de la santedat, l'únic Déu, Trinitat d'Amor, fa florir la varietat dels testimonis: tots iguals per dignitat, però també únics en la bellesa que l'Esperit ha volgut que resplendís en cadascun d'aquells que la misericòrdia de Déu ha fet fills seus.»

Conclou la catequesi el Sant Pare impulsant-nos amb una pregària a tractar l’Esperit Sant tot salvant les restriccions mentals: «Esperit Sant, no sé com és el teu rostre –no el coneixem–, però sé que ets la força, que ets la llum, que ets capaç de fer-me tirar endavant i d'ensenyar-me com pregar. Vine, Esperit Sant”.»

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 26: La pregària i la Trinitat (II). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 17 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210317_udienza-generale.html

(2) 1ª Carta de sant Pau als Corintis, capítol 12, verset 3. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1266

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2670 i 2672. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html

(4) Carta de sant Pau als Romans, capítol 8, verset 26. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1245

(5) Entrevista al bisbe Antoni Vadell en el programa Camins de Radio Estel el 26 de novembre de 2021. Es pot escoltar tota la entrevista a https://www.radioestel.cat/programes/camins/page/47/. El fragment esmentat a partir del minut 20.
(6) Carlo Acutis. Frases que lo han hecho famoso en Vatican News: «La frase más conocida de Carlo: “Todos nacen como originales, pero muchos mueren como fotocopias”. Con ella hacía alusión al deber que tenemos todos de hacer fructificar los talentos que Dios ha puesto en cada uno. Se daba cuenta que muchas personas no son ellas mismas, intentado ser como los demás.» Extret de https://www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2020-10/italia-carlo-acutis-frases-que-han-hecho-famoso.html 

Any de la pregària (25)

Caminant amb el més excels cicerone

Fa cinquanta anys vaig viatjar a Andalusia amb un grup d’amics per viure de prop la Setmana Santa tal com ho fan en aquelles contrades. Recordo especialment el recorregut nocturn durant ‘La madrugá sevillana’ on fou cabdal la companyia d’un xicot que ens portava d’un pas processional a un altre explicant-nos les característiques principals de cadascun d’ells, portant-nos als llocs més emblemàtics per on passaven, fent-nos parar atenció en les múltiples manifestacions de pietat, de sacrifici, d’art amb representació multiforme -material i immaterial-, d’emocions múltiples -expectació, llàgrimes, entusiasme, admiració...- que anàvem observant. Tot aquell viatge, però especialment aquella nit, va ser tot un descobriment que suposà un daltabaix a les idees preconcebudes sobre aquesta celebració en aquell indret que arrossegava en iniciar la ruta a Barcelona.

En la vint-i-cinquena catequesi sobre la pregària el Sant Pare ens diu: «Gràcies a Jesucrist, la pregària ens obre de bat a bat a la Trinitat —al Pare, al Fill i a l'Esperit—, al mar immens de Déu que és Amor. Jesús és qui ens ha obert el cel i ens ha projectat a la relació amb Déu. Ha estat Ell qui ho ha fet: ens ha obert aquesta relació amb el Déu Tri: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. És el que afirma l'apòstol Joan, en la conclusió del pròleg del seu Evangeli: “A Déu ningú no l'ha vist mai: el Fill únic, que és al si del Pare, ell ho ha explicat” (1). Jesús ens ha revelat la identitat, aquesta identitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Nosaltres realment no sabíem com es podia pregar: quines paraules, quins sentiments i quins llenguatges eren apropiats per a Déu» (2).

Jesús, amb la seva condició de Déu i home, ens va fer de cicerone per apropar-nos a Déu, u i tri; per fer-nos cinc cèntims de com és; per ensenyar-nos com adreçar-nos a Ell, tot responent la pregunta dels deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles» (3). Ho fa amb paraules i gestos, però sobretot amb el seu testimoni que trastoca qualsevol lògica humana: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes» (4). Es barreja amb la gent, cura malalties de cos i ànima, rescata els socialment descartats o menyspreats. La seva mirada remou. Les seves paraules corprenen. L’esperança reneix i es consolida en els que el segueixen de bon grat. Ens ensenya a adreçar-nos al Pare i ens envia l’Esperit per a que el seu alè romangui fins a la fi dels temps.

El Sant Pare ens diu: «És Jesús qui ens revela el cor de Déu. Així, Jesús ens explica amb la seva vida en quina mesura Déu és Pare. Tam Pater nemo: Ningú és Pare com Ell. La paternitat que és proximitat, compassió i tendresa. No oblidem aquestes tres paraules que són l'estil de Déu: proximitat, compassió i tendresa. És la manera de expressar la seva paternitat amb nosaltres. Amb prou feines i de molt lluny, ens imaginem l'amor del qual la Santíssima Trinitat n’està gràvida, i quin abisme de mútua benevolència hi ha entre Pare, Fill i Esperit Sant.»

En aquest sentit el Catecisme remarca: «No hi ha cap altre camí de pregària cristiana que Crist. Sigui comunitària o individual, vocal o interior, la nostra pregària no té accés al Pare més que si preguem “en el Nom” de Jesús. La santa humanitat de Jesús és, doncs, el camí pel qual l'Esperit Sant ens ensenya a pregar Déu el nostre Pare» (5). I el Sant Pare apunta: «Aquesta és la gràcia de la nostra fe. Realment no podíem esperar una vocació més alta: la humanitat de Jesús —Déu s'ha fet proper en Jesús— ens ha fet disponible la vida mateixa de la Trinitat, ha obert, ha obert de bat a bat aquesta porta del misteri de l'amor del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.»

(1) Evangeli segons sant Joan, capítol 1, verset 18. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1187

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 25: La pregària i la Trinitat (I). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 3 de març de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210303_udienza-generale.html

(3) Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, verset 1. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172

(4) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 2, versets 6 i 7. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1301

(5) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2664. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a2_sp.html

Any de la pregària (24)

Companya de viatge

‘Va vostè sol’, li pregunta un autoestopista al camioner que s’havia aturat. Li respon un xic vacil·lant: ‘Sí, vaig sol’. Quan el camió es posà en marxa l’autoestopista li pregunta: ‘Perquè ha dubtat quan l’he preguntat si anava sol?’ El camioner diu aleshores: ‘No sé si m’entendrà. Jo no vaig del tot sol. El meu Déu va amb mi’. Aleshores l’autoestopista li demana: ‘Aturi el camió que baixo’. ‘¿Com?’, respon sorprès el camioner. ‘Soc el mossèn del poble d’aquí al costat que fugia’. A grans trets és l’anècdota que contava sant Josepmaria Escrivà en una trobada en un col·legi de Xile (1) -fragment de menys de dos minuts que podeu veure i escoltar en l’enllaç de la nota-. Pot ajudar a il·lustrar el tema tractat en la darrera reunió de grup sobre la catequesi del Sant Pare Francesc sobre la pregària: ‘La pregària a la vida quotidiana’.

En les trenta-nou catequesis que va dedicar a la pregària, el Sant Pare l’enfoca des de diferents vessants. Aquest cop para atenció en fer de la vida una pregària contínua: «Des de la Litúrgia sempre tornem a la vida quotidiana: pels carrers, a les oficines, en els mitjans de transport… I allí continua el diàleg amb Déu: qui prega és com l'enamorat, que sempre duu en el cor la persona estimada, sigui on sigui» (2).

Continua: «De fet, tot queda assumit en aquest diàleg amb Déu: tota alegria esdevé motiu de lloança, tota prova és ocasió per a una petició d'ajuda. La pregària està sempre viva en la vida, com una brasa de foc, fins i tot quan la boca no parla, però sí que parla el cor. Tot pensament, fins i tot si és aparentment “profà”, pot ser impregnat de pregària.»

Diu sant Joan Damascè: «La pregària és l'elevació de l'ànima cap a Déu o la petició a Déu de béns convenients» (3). Per això no cal cenyir-la a un indret o una ocupació determinada; en tot pot ser-hi present aquest diàleg, sense distreure’s d’allò que pertoca fer. El camioner que sentia Déu tant a prop no perdia l’atenció en la carretera i la direcció que havia de prendre. Ve d'antuvi, no és una novetat que prové de la ‘crida universal a la santedat’ que proclama el Concili Vaticà II. Ens ho diu sant Pau: «Tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu». També santa Teresa de Jesús, entre d’altres: «Si es en la cocina, entre los pucheros anda el Señor, ayudandoos en lo interior y exterior» (4).

En el Catecisme s’indica: «Aprenem a pregar en certs moments escoltant la Paraula del Senyor i participant al seu misteri pasqual; però, en tot temps, en els esdeveniments de cada dia, el seu Esperit se'ns ofereix perquè brolli la pregària... El temps és a les mans del Pare; el trobem en el present, ni ahir ni demà, sinó avui» (5). El Sant Pare rebla: «És avui que trobo Déu, sempre hi ha l’avui de l’encontre... La pregària s’esdevé en l’avui. Jesús ens surt a l’encontre avui, aquest avui que vivim. I és la pregària la que transforma aquest avui en gràcia o, més ben dit ens transforma...». Immersos en aquesta actitud de pregària tot en nosaltres mateixos i en el nostre entorn es veu diferent. Hi han moltes disposicions que afavoreixen la pau interior i la relació amb el proïsme, que promouen iniciatives benefactores,  que es mostren amatents a donar un cop de mà on calgui... que son fruit de l’actitud de pregària, especialment quan no s’espera rebre res a canvi. A més, ens predisposa al perdó. El Sant Pare ens recorda: «El Senyor és –no ho oblidem– el Senyor de la compassió, de la proximitat, de la tendresa: tres paraules que no podem oblidar mai. Perquè és l'estil del Senyor: compassió, proximitat, tendresa.»

També indica el Catecisme: «Pregar en els esdeveniments de cada dia i de cada instant és un dels secrets del Regne revelats als “més petits”, als servents de Crist, als pobres de les benaurances. És just i bo pregar perquè la vinguda del Regne de justícia i de pau influeixi en el camí de la història, però també és important impregnar de pregària les humils situacions quotidianes. Totes les formes de pregària poden ser el llevat amb què el Senyor compara el Regne (6). »

Acaba la catequesi el Sant Pare estimulant-nos: «Pregar a cada moment, a cada situació, perquè el Senyor és a prop nostre. I quan una pregària és segons el cor de Jesús, obté miracles.»

(1) Sant Josepmaria Escrivà: El camionero y el sacerdote, anècdota comentada durant la tertúlia en el Col·legi Tabancura de Santiago de Xile el 5 de juliol de 1974. Recollida en l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=OJ-jc8jBNrs

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 24: La pregària a la vida quotidiana. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 10 de febrer de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210210_udienza-generale.html

(3) Sant Joan Damascè, Expositio fidei, 68. Citat en el Catecisme de l’Església Catòlica, números 2559 i 2590. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a1_sp.html#ART%C3%8DCULO%201%20EN%20EL%20ANTIGUO%20TESTAMENTO

(4) Santa Teresa de Jesús: Libro de las Fundaciones, capítol V. Extret de Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, enllaç https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/libro-de-las-fundaciones--0/html/019ed466-82b2-11df-acc7-002185ce6064_17.htm, pàgina 188

(5) Catecisme de l’Església Catòlica, números 2659 i 2660. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a1_sp.html

(6) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 13, versets 20-21: «I digué encara: A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1174

Any de la pregària (23)

Amb cos i ànima

Em vaig quedar perplex després de llegir per primer cop el text: què puc dir? Per això no em sorprengueren les paraules de l’Antònia quan tot just iniciada la reunió de grup va dir: ‘no hi entès res del que he llegit!’ Vaig pensar: ‘Gairebé estic igual’. Afortunadament la posada en comú del tema va afegir claror al que semblava del tot fosc.

Pregar en la litúrgia era el tema a treballar, que correspon a la vint-i-tresena catequesi sobre la oració del Sant Pare Francesc (1). Pot arribar a costar lligar litúrgia i pregària, tot i que la litúrgia pugui contenir un munt d’oracions. Es pot viure l’acte litúrgic com una representació, fins i tot espectacle en casos solemnes, assistint amb un esperit d’espectador; aleshores es para atenció en la posada en escena, en els assistents, l’ambient, la decoració, el funcionament dels aparells, les prèdiques... I en funció de com a un li escaiguin aquests aspectes valorar-la.

Abans d’anar a la reunió vaig fer una ullada al diccionari, quina primera entrada indica: «Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència» (2). Crist protagonista principal de la litúrgia. Per què? «Jesucrist no és una idea o un sentiment, sinó una persona vivent, i el seu misteri un esdeveniment històric. La pregària dels cristians passa a través de mediacions concretes: la Sagrada Escriptura, els sagraments, els ritus litúrgics, la comunitat. En la vida cristiana no es prescindeix de l’esfera corpòria i material, perquè en Jesucrist s’ha convertit en camí de salvació. Podem dir que hem de pregar també amb el cos: el cos entra en la pregària», ens diu el Sant Pare. En la litúrgia es prega amb el cos i l'ànima.

El Catecisme situa la litúrgia com una de les fonts de la pregària. En aquest apartat només li dedica un punt: «La missió de Crist i de l'Esperit Sant que, en la litúrgia sacramental de l'Església, anuncia, actualitza i comunica el Misteri de la salvació, es continua en el cor que prega. Els Pares espirituals comparen de vegades el cor a un altar. La pregària interioritza i assimila la litúrgia durant i després de la mateixa. Fins i tot quan la pregària es viu “en secret” (4), sempre és pregària de l'Església, comunió amb la Trinitat Santíssima» (3).

La pregària del cristià no és un autoservei: es prega a Déu, es prega amb Jesucrist, els sants i els germans en la fe, es prega per allò que ens abrusa el cor. La pregària, fins i tot la més íntima va més enllà d’un mateix per l’anomenada comunió dels sants. De fet  en les dues oracions que més recitem els cristians, al menys els catòlics, hi és present la comunitat: ‘Pare nostre...’, no Pare meu; ‘Deu vos salve Maria... prega per nosaltres...’, no prega per mi. La litúrgia «és un encontre amb Crist. Crist es fa present en l'Esperit Sant a través dels signes sacramentals: d'aquí deriva per a nosaltres els cristians la necessitat de participar en els divins misteris. Un cristianisme sense litúrgia, gosaria a dir que potser és un cristianisme sense Crist. Sense el Crist total», ens diu Francesc.

A les darreries de la seva intervenció el Sant Pare, després de recordar-nos que «la Missa sempre és celebrada, no només pel sacerdot que la presideix, sinó per tots els cristians que la viuen. I el centre és Crist! Tots nosaltres, en la diversitat dels dons i dels ministeris, tots ens unim a la seva acció, perquè és Ell, Crist, el protagonista de la litúrgia», ens acaba dient: «La vida està cridada a convertir-se en culte a Déu, però això no pot passar sense la pregària, especialment la pregària litúrgica. Que aquest pensament ens ajudi quan anem a Missa: vaig a pregar en comunitat, vaig a pregar amb Crist que hi és present... Crist és present i, a la litúrgia, pregues amb Crist, que és amb tu.»

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 23: La pregària en la litúrgia. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 3 de febrer de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210203_udienza-generale.html

(2) Veu litúrgia al Gran diccionari de la llengua catalana. Extret de https://www.diccionari.cat/GDLC/liturgia

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2655. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a1_sp.html

(4) Referència a l’Evangeli segons sant Mateu, capítol 6, verset 6: «En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada,  tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.»

Any de la pregària (22)

Eina indispensable

Als escolars se’ls acostuma avaluar, entre d’altres, en comprensió lectora: « capacitat per entendre el que es llegeix, tant pel que fa al significat de les paraules que formen un text, com pel que fa a la comprensió global del text mateix... D'aquesta manera, el lector ‘interactua’ amb el text» (1). Els cristians tenim una eina que ens aplana el camí: les Sagrades Escriptures, la història de la salvació inspirada per l’Esperit Sant que té com a referent principal Jesucrist, fill de Déu fet home.

Com qualsevol altre text «no sempre s'aconsegueix comprendre el missatge que amaga el text o fins i tot pot ser que es comprengui de manera equivocada. Comprendre és un procés complex que implica captar els significats que altres han transmès mitjançant tot allò que l'envolta.»

A partir de la comprensió el text passa a formar part d’un mateix. Dependrà dels coneixements i formació que es tingui, de l’ambient on es mogui, de l’experiència que s’acumuli... Ser erudit o exegeta de les Sagrades Escriptures no assegura treure’n prou i bon profit del seu missatge.

La vint-i-dosena catequesi sobre l’oració del Sant Pare Francesc tracta de La pregària amb les Sagrades Escriptures en la que ens remarca d’inici: «Les paraules de la Sagrada Escriptura no han estat escrites per quedar-se atrapades en el papir, en el pergamí o en el paper, sinó per ser acollides per una persona que prega, fent que brollin en el seu cor. La paraula de Déu va al cor» (2).

Per pregar cal tenir fe en que hi ha Algú que ens escolta. El Catecisme recorda que la «lectura de la Sagrada Escriptura ha d'acompanyar la pregària perquè es faci el diàleg de Déu amb l'home» (3), incloent alhora dues citacions significatives. Una de sant Ambrosi: «A Déu parlem quan preguem, a Déu escoltem quan llegim les seves paraules» (4) i una altra de Guigues II el Cartoixà: «Busqueu llegint, i trobareu meditant; truqueu pregant, i se us obrirà per la contemplació» (5).

La interacció amb el text pot fer que alguns fragments, frases o paraules adquireixin un significat no previst en determinades ocasions: «un passatge de l'Escriptura, escoltat ja moltes vegades, un dia, de cop i volta, em parla i il·lumina una situació que visc. Però és necessari que jo, aquell dia, hi sigui en la cita amb aquesta Paraula; hi sigui escoltant la Paraula. Cada dia Déu passa i llança una llavor al terreny de la nostra vida. No sabem si avui trobareu sòl àrid, esbarzers, o terra bona, que farà créixer aquesta llavor (6). Depèn de nosaltres, de la nostra pregària, del cor obert amb què ens apropem a les Escriptures perquè es converteixin per a nosaltres en paraula vivent de Déu. Déu passa contínuament a través de l'Escriptura», diu Francesc.

De santa Teresa de Calcuta es conta que estant a l'estació de Calcuta, esperant el tren, va veure un pobre home en parracs que se li va acostar dient-li: ‘Tinc set’; la reacció comuna hagués estat resoldreu donant-li aigua i prou. Però la santa hi va veure en aquella petició representat Crist, recordant una de les frases que va dir clavat a la creu. Aquell dia fou per a ella el ‘Dia de la inspiració’ que la portà a abandonar la congregació on professava per dedicar-se plenament, sense deixar el seu compromís religiós, als més pobres dels pobres, posant els fonaments del carisma que impregna la vida de les Missioneres de la Caritat. Per a ella sentir aquestes dues paraules en aquell moment van suposar ‘una crida dins de la crida’ (7).

Pregar no és un treball intel·lectual. Per això «

cal apropar-se a la Bíblia sense segones intencions, sense instrumentalitzar-la. El creient no busca en les Sagrades Escriptures el suport per a la pròpia visió filosòfica o moral, perquè espera un encontre; sap que aquestes paraules han estat escrites en l'Esperit Sant i que, per tant, en aquest mateix Esperit han de ser acollides, ser compreses, perquè es realitzi l’encontre... I la Paraula de Déu, impregnada de l'Esperit Sant, quan és acollida amb un cor obert, no deixa les coses com abans, sempre provoca algun canvi. I aquesta és la gràcia i la força de la Paraula de Déu», ens exposa el Sant Pare.

S’estima el que es coneix. Les Sagrades Escriptures són un tresor al nostre abast per conèixer la paraula de Déu, per seguir els passos de Jesús pels indrets que va recórrer posant-nos al seu costat, com un integrant més de la comitiva, com un més dels que s’aplegaven al seu costat per veure’l i escoltar-lo i potser per a dir-li de cor seguint santa Teresa de Jesús: ‘Vostre soc, per a Vos vaig néixer; ¿què voleu Senyor de mi?’ (8).

(1) Traduït de Tecnológico de Monterrey, Instituto para el Futuro de la educación, Observatorio: La comprensión lectora: un reto para alumnos y maestros. Extret de https://observatorio.tec.mx/edu-bits-blog/2017-8-21-la-comprensin-lectora-un-reto-para-alumnos-y-maestros/

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 22: La pregària amb les Sagrades Escriptures. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 27 de gener de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210127_udienza-generale.html

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, números 2653 i 2654. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c2a1_sp.html

(4) Sant Ambrosi: De officiis ministrorum, 1, 88

(5) Guigues II el Cartoixà: Scala claustralium, tratado sobre el modo de orar a partir de la Palabra de Dios, capítol 2, punt 2. El podeu trobar complet a https://www.santaclaradeestella.es/BIBLIOTECA/MISTICOS/Scala_Claustralium.htm

(6) Veure Evangeli segons sant Marc, capítol 4, versets 3 a 9. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1148

(7) Veure Jesús M. Silveyra: La señal que inspiró a la Madre Teresa en https://valoresreligiosos.com.ar/Noticias/la-senal-que-inspiro-a-la-madre-teresa-8036

(8) Veure Santa Teresa de Jesús: Poema Vuestra soy, para Vos nací. Es pot veure complet a https://es.catholic.net/op/articulos/15519/vuestra-soy-para-vos-nac.html

Any de la pregària (21)

Lloar eixampla el cor

¡Hola, soy Edu, feliz Navidad! (1) Quan els mòbils al nostre país tot just començaven a agafar embranzida, el missatge que transmetia una falca publicitària on un nen telèfon en mà feia un munt de trucades felicitant el Nadal va tenir una gran difusió; gairebé tothom l’havia sentit, però molts desconeixien que darrera s’anunciava la companyia de telefonia Airtel.

En iniciar la vint-i-unena catequesi sobre l’oració, sobre La pregària de lloança (2), el Sant Pare Francesc fa referència a problemes de comunicació de Jesús amb alguns dels seus oients: «Després dels primers miracles i la implicació dels deixebles en l'anunci del Regne de Déu, la missió del Messies travessa una crisi. Joan Baptista, que és a la presó, dubta i li fa arribar aquest missatge: “Ets tu qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?” (3). Joan sent aquesta angoixa de no saber si s'ha equivocat en l'anunci. A la vida sempre hi ha moments foscos, moments de nit espiritual, i Joan n’està passant un d’aquests moments. Hi ha hostilitat als pobles del llac, on Jesús havia realitzat tants signes prodigiosos (4)».

Sorprenentment en aquest moment advers la resposta de Jesús és de lloança a Déu: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això  que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho” (5). Per a què la paraula de Déu qualli no n´hi ha prou amb oir-la, llegir-la o estudiar-la; cal tenir una disposició per deixar-se xopar per ella: ¿què em vol transmetre a mi?

El Catecisme diu sobre la pregària de lloança: «La lloança és la manera de pregar que reconeix de manera més directa que Déu és Déu. Li canta per Ell mateix, li dona glòria no pel que fa, sinó pel que Ell és. Participa en la benaurança dels cors purs que l'estimen en la fe abans de veure'l en la glòria... La lloança integra les altres formes de pregària i les porta cap a Aquell que n'és la font i el terme: “un sol Déu, el Pare, del qual procedeixen totes les coses i pel qual som nosaltres” (1 Co 8, 6)» (6).

Tot i tothora pot ser motiu per lloar Déu. La lloança és la manifestació d’un amor que quan més creix menys pensa en la recompensa que pot obtenir, què en traurà de benefici. Per això pot ser-hi present fins i tot quan sembla que tot va de mal borràs. Recordo el que vaig llegir d’un sacerdot sant que en rebre atacs maliciosos sobre la tasca apostòlica que duia a terme es va dirigir al Senyor dient-li: ‘Senyor, si Tu no vols la meva honra, ¿jo per a què la vull?’ (7). O la pregària que repetia la beata Chiara Badano al menys des dels 12 anys: ‘Si tu ho vols Jesús, jo també’ (8). Recordem també les paraules de Job quan es veu de sobte desposseït de bens personals i materials: «El Senyor  ho dona, ell mateix ho pren.  Beneït sigui el seu nom! » (9). Són testimonis de lloança que mostren el convenciment de que Ell ens estima de debò i ens coneix millor que nosaltres mateixos; i, per tant, sap el què necessitem en cada moment, malgrat ens desconcerti o no arribem a comprendre-ho. Sabem per experiència de que tot i tenir-ho clar en teoria ens costa sovint un munt acceptar-ho. Tot i així podem posar fil a l’agulla, entrenar-ho en les petites adversitats en que ens trobem, fins i tot fent-ho de mala gana, redreçant el que ens suggereix el primer impuls, potser una grolleria, per convertir-lo en un motiu de lloança o súplica.

Acaba el Sant Pare la catequesi amb aquestes paraules: «Els sants i les santes ens demostren que es pot lloar sempre, en les bones i en les dolentes, perquè Déu és l'amic fidel. Aquest és el fonament de la lloança: Déu és l'amic fidel, i el seu amor no falla mai. Sempre és al nostre costat, ens espera sempre... En els moments difícils i buits, hi trobem la valentia de dir: “Beneït siguis, Senyor”. Lloar el Senyor. Això ens farà molt de bé.»

(1) Podeu veure l’anunci a https://www.youtube.com/watch?v=0VIStKrCBHQ

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 21: La pregària de lloança. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 13 de gener de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210113_udienza-generale.html

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 3. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(4) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, versets 20 a 24. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(5) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, verset 25 i 26. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(6) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2639. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a3_sp.html#V%20La%20oraci%C3%B3n%20de%20alabanza

(7)Veure https://opusdei.org/es-es/article/1-una-pobre-fuente-de-miseria-y-de-amor/

(8) Carta de la Beata Chiara Luce Badano. Extret de https://www.aciprensa.com/recurso/3840/carta-de-la-beata-chiara-luce-badano

(9) 1ª Llibre de Job, capítol 1, verset 21. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/732