Al voltant del Sínode (20)

Al pas de Déu

Fa uns dies va acabar el procés de selecció dels candidats a entrar a l'Acadèmia d'Operación Triunfo. Només hi havia 16 places per als 11.554 que es van presentar. Als responsables del càsting els corresponia discernir quins candidats consideraven més adients per accedir al recinte acadèmic (1).

El diccionari de la llengua catalana defineix discernir com a “Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament.” Però potser el concepte s’entén més amb els sinònims de discerniment que inclou la RAE: “clarividència, lucidesa, judici, perspicàcia, raciocini, sensatesa”.

El Document final del Sínode (2) indica que «els processos de presa de decisions necessiten el discerniment eclesial», un concepte que associa a un passatge dels Fets dels Apòstols: «Per a promoure relacions capaces de sostenir i orientar la missió de l'Església, és una necessitat prioritària exercitar la saviesa evangèlica que ha permès a la comunitat apostòlica de Jerusalem segellar el resultat del primer esdeveniment sinodal amb les paraules: “L'Esperit Sant i nosaltres hem cregut” (3). És el discerniment que podem qualificar com a “eclesial”, en tant exercit pel Poble de Déu en vista a la missió.»

On se sosté aquest discerniment? «L'Esperit, que el Pare ha enviat en el nom de Jesús i que ho ensenya tot (4), guia els creients en tot moment “a la veritat sencera” (5). Amb la seva presència i la seva acció contínua, la “tradició, que arrenca dels apòstols, progressa en l'Església” (6). Invocant la seva llum, el Poble de Déu, participant de la funció profètica de Crist (7), “procura discernir en els esdeveniments, en les exigències i en les aspiracions en les quals participa junt amb els altres homes del nostre temps, quins són els veritables signes de la presència o del pla de Déu” (8). Aquest discerniment fa servir tots els dons de saviesa que el Senyor distribueix en l'Església i està arrelat en el sensus fidei (9) comunicat per l'Esperit a tots els batejats. Amb aquest esperit s’ha de tornar a comprendre i reorientar la vida de l'Església sinodal missionera.»

És un procés que necessita una actitud de despreniment, pietat i escolta perquè compleixi la seva tasca: «El discerniment eclesial no és una tècnica organitzativa, sinó una pràctica espiritual que cal viure en la fe. Això requereix llibertat interior, humilitat, pregària, confiança mútua, obertura a la novetat i abandonament a la voluntat de Déu. Mai no és l'afirmació d'un punt de vista personal o de grup, ni es resol en la simple suma d'opinions individuals; cadascú, parlant segons la seva consciència, s’obre a escoltar el que els altres comparteixen en consciència, per tal de cercar reconèixer junts “que diu l'Esperit a les Esglésies” (10).» És una pràctica que s'obre a tothom: «El discerniment és tant més ric com més s'escolta tothom. Per això és fonamental promoure una àmplia participació en els processos de discerniment, amb una cura particular de la implicació d’aquells que es troben al marges de la comunitat cristiana i de la societat.»

Ningú no s'ha de sentir incapacitat per participar en aquest discerniment, és una particularitat va lligada a la sinodalitat. No és quelcom reservat als que tenen autoritat o són especialistes. No cal, però, esperar a ser il·luminats per la ciència infusa: «El discerniment eclesial exigeix ​​la cura contínua i la formació de les consciències, i la maduració del sensus fidei, per a no descuidar cap dels llocs on Déu parla i ve a trobar el seu Poble»; cal esforçar-se per estar més ben preparats i així poder prestar un millor servei.

A continuació, el Document final tracta sobre l'articulació dels processos, l'atenció als contextos, la varietat d'enfocaments i les metodologies en què s'ha de fer aquest discerniment. Un treball que sol ser ardu i requereix paciència; convé que avanci sense pressa, però també sense pausa.

El discerniment és un procés per apuntalar les decisions que es van prenent, que no té res a veure amb actituds amarrateguis (11) o temeràries; ni pretén un catenaccio (12) doctrinal ni un aplaudiment mundà. Tanmateix, convé tenir present la crida del papa Francesc perquè l'Església camini al pas de Déu: «Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada perquè surt al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d'obsessions i procediments. Si quelcom ha d'inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l'amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida» (13).

(1) https://www.gestmusic.es/los-castings-de-operacion-triunfo-2025-concluyen-con-exito-mas-de-11-500-aspirantes-y-un-fenomeno-digital-sin-precedentes-en-tiktok/

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 81 y 86. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Veure Fets dels Apòstols, capítol 15, verset 28. https://www.bci.cat/biblia/capitol/1223

(4) Evangeli segons sant Joan, capítol 14, versets 25-26: «Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1200

(5) Evangeli segons sant Joan, capítol 16, verset 13: «Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1202

(6) Concilio Vaticà II: Constitució dogmàtica Dei Verbum, número 8: «Esta Tradició, que arranca dels apòstols, progressa en l’Església amb l’assistència de l’Esperit Sant; en efecte, la comprensió dels fets i de les paraules transmeses creix, d’una banda, per la contemplació i l’estudi dels creients que les conserven en el cor; també per la percepció profunda de les coses espirituals que experimenten; i encara per l’anunci d’aquells qui amb la successió episcopal han rebut el carisma segur de la veritat. És a dir, l’Església, al llarg dels segles, tendix constantment a la plenitud de la veritat divina fins que es complisquen en ella les paraules de Déu.» Extret de https://www.laparaula.com/wp-content/uploads/2015/11/Dei_Verbum_valencia.pdf

(7) Concili Vaticà II: Constitució dogmàtica Lumen Gentium, número 12: «El Poble sant de Déu participa també del do profètic del Crist, difonent el seu testimoniatge vivent per mitjà, sobretot, d’una vida de fe i d’amor i oferint a Déu un sacrifici de lloança, fruit dels llavis que proclamen el seu Nom (cf. He 13,15).» Extret de http://parroquiasarria.free.fr/lumen.html#p1

(8) Concili Vaticà II: Constitució pastoral Gaudium et spes, número 11: «El poble de Déu, mogut per la fe per la qual creu que és conduït per l’Esperit del Senyor, que omple l’univers, procura discernir en els esdeveniments, en les exigències i en les aspiracions en els quals participa junt amb els altres homes del nostre temps, quins són els veritables signes de la presència i del pla de Déu. La fe, en efecte, ho esclareix tot amb una nova llum i manifesta les intencions de Déu sobre la vocació integral de l’home, i per això guia la intel·ligència vers solucions plenament humanes.» Extret de https://santperedoctavia.org/wp-content/uploads/2023/05/Gaudium-et-Spes-1a-part-Catala_compressed.pdf

(9) Catecisme de la Iglesia Catòlica, número 67: «En diverses èpoques hi ha hagut revelacions ‘privades’, algunes de les quals han estat reconegudes per l'autoritat de l'Església. Però aquestes revelacions no pertanyen al dipòsit de la fe. No són per ‘millorar’ o ‘completar’ la Revelació definitiva del Crist, sinó per ajudar a viure'n més plenament en una determinada època de la història. Guiat pel Magisteri de l'Església, el sensus fidelium (sentit dels fidels) sap discernir i acollir allò que en aquestes revelacions constitueix una crida autèntica del Crist o dels seus sants a l'Església.» Extret de https://archive.org/details/cec_20220107/page/32/mode/2up

(10) Llibre de l’Apocalipsi, capítol 2, verset 7: «Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.  Al qui surti vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la vida que hi ha en el paradís de Déu.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1377

(11) Traduït de la consulta a Google: «Amarrategui és un adjectiu col·loquial d'origen basco-navarrès que fa referència a una persona o actitud conservadora, prudent o poc arriscada, que evita el perill i prefereix assegurar resultats favorables a través de mesures de protecció.»

(12) Traduït de la consulta a Google: El Catenaccio és un sistema tàctic de futbol d'origen italià que significa ‘forrellat’ o ‘pany’, caracteritzat per un enfocament ultradefensiu que prioritza la solidesa defensiva i els contraatacs per explotar les transicions del joc.»

(13) Papa Francesc: Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, punt 49. Extret de https://www.catalunyareligio.cat/sites/default/files/EvangeliiGaudium.catala_0.pdf