Any de la pregària (20)

Apreciar el do de la vida

Gracias la vida que me ha dado tanto, canta Violeta Parra  (1) i molts altres més que n’han fet una versió d’aquesta cançó. En la vintena catequesi sobre l’oració el Sant Pare Francesc ens diu: «Els cristians, com tots els creients, beneeixen Déu pel do de la vida. Viure és haver rebut la vida. Tots naixem perquè algú ens ha desitjat la vida. I això és només la primera d'una llarga sèrie de deutes que contraiem tot vivint. Deutes de reconeixement. En la nostra existència, més d'una persona ens ha mirat amb ulls purs, gratuïtament... I han fet sorgir en nosaltres la gratitud. També l'amistat és un do pel qual n’hem estar sempre agraïts» (2).

La catequesi que té com a tema La pregària d’acció de gràcies s’inicia fent referència al passatge dels deu leprosos curats per Jesús (3). Des de la distància, ja que no podien acostar-se a qui no patia la seva malaltia, li havien demanat: «Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!». Jesús els diu: «Aneu a presentar-vos als sacerdots», que eren els encarregats de certificar que estaven curats. Pel camí queden guarits de la lepra i en adonar-se un d’ells «va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.» Jesús se sorprèn: «¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?» D’una banda els deu se’n refien de Jesús: es posen a caminar abans de ser guarits, d’altra banda sembla que per nou d’ells pesa més el desig de deixar de ser marginats civils que mostrar l’agraïment a qui els ha curat. Pel samarità, quin poble no s’avenia amb el jueu, això no era tan important, però es podia haver fet l’orni en veure’s curat, ja havia aconseguit el que demanava. No va ser així, i el Sant Pare ens diu: «Aquest passatge divideix el món en dos: els qui no donen gràcies i els qui sí que ho fan; els qui ho agafen tot com si algú els ho degués, i els qui ho acullen tot com do, com a gràcia.»

Ens recorda després una frase del Catecisme: «Igual que en la pregària de petició, tot esdeveniment i tota necessitat es poden convertir en ofrena d'acció de gràcies» (4). I continua: «L'oració d'acció de gràcies comença sempre des d'aquí: de reconèixer-se precedits per la gràcia. Hem estat pensats abans que aprenguéssim a pensar; hem estat estimats abans que aprenguéssim a estimar; hem estat desitjats abans que al nostre cor sorgís un desig. Si mirem la vida així, aleshores el “gràcies” es converteix en el motiu conductor de les nostres jornades. Moltes vegades oblidem també dir “gràcies”.»

Per l’Església la pregària d’acció de gràcies té un significat especial perquè «ha donat nom al sagrament més essencial que hi ha: l’Eucaristia». El Catecisme ens diu: «L'acció de gràcies caracteritza l'oració de l'Església que, en celebrar l'Eucaristia, manifesta i esdevé cada cop més allò que ella és. En efecte, en l'obra de salvació, Crist allibera la creació del pecat i de la mort per tornar-la a consagrar i tornar-la al Pare, per a la seva glòria. L'acció de gràcies dels membres del Cos participa de la del seu Cap.»

Aquest esperit d’agraïment també té efectes en el nostre entorn: «Quan donem gràcies, expressem la certesa de ser estimats. I aquest és un gran pas: tenir la certesa de ser estimat. És el descobriment de l'amor com a força que governa el món... No deixem d'agrair: si som portadors de gratitud, també el món es torna millor, potser només una mica, però suficient per transmetre-li un bri d'esperança. El món necessita esperança i, amb la gratitud, amb aquesta actitud de dir gràcies, transmetem una mica d'esperança. Tot està unit, tot està connectat i cadascú pot fer la seva part allà on es troba.» Escriu sant Pau: «Viviu sempre contents,  pregueu contínuament,  doneu gràcies en tota ocasió.  Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit» (5). l el Sant Pare acaba: «No sufocar l'Esperit, bon programa de vida! No sufocar l'Esperit que tenim a dins nostre i que ens condueix a la gratitud.»

Hi ha un cant litúrgic molt suggeridor per al tema que hem tractat: Gràcies!, té 6 estrofes, us reprodueixo les dues primeres i la resta les trobareu a l’enllaç que indico en (6):

Gràcies d'aquesta aurora encesa,

gràcies d'aquest nou dia clar,

gràcies perquè els neguits, en Vós, els

puc abandonar.

 

Gràcies pels bons amics que em volten,

gràcies per tots els meus germans,

gràcies perquè als meus enemics puc

allargar les mans.

(1) Violeta Parra: Gracias a la vida. Lletra a:  https://www.letras.com/parra-violeta/30183/. Cantada a: https://www.youtube.com/watch?v=-27we1Z8l-A

Gracias a la vida que me ha dado tanto

Me dio dos luceros...

Me ha dado el oído...

Me ha dado el sonido y el abecedario...

Me ha dado la marcha de mis pies cansados...

Me dio el corazón...

Me ha dado la risa y me ha dado el llanto...

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 20: La pregària d’acció de gràcies. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 30 de desembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201230_udienza-generale.html

(3) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 17, versets 13 a 19. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1178

(4) Catecisme de l’Església Catòlica, números 2638 i 2637. Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a3_sp.html#IV%20La%20oraci%C3%B3n%20de%20acci%C3%B3n%20de%20gracias

(5) 1ª Carta de sant Pau als Tessalonicencs, capítol 5, versets 16 a 19. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1314

(6) Martin Schnelder: Danke für diesen guten Morgen. Traduïda al català per Assumpta Corrons: Gràcies!  a https://www.himnescristians.com/185.html#cat

Cantada en alemany a https://www.youtube.com/watch?v=_PzjcZxq7Kw