Any de la pregària (17)

La petjada de Déu

«No es cansin mai de beneir, perquè beneir és dir bé. I a aquesta societat li fa falta beneir sempre, sempre», va dir Fray Marcos en acomiadar-se de MasterChef 11 un cop eliminat del concurs (1). Unes paraules que s’adiuen amb el que el Sant Pare Francesc ens comunica gairebé al final de la dissetena catequesi sobre la pregària, dedicada a la benedicció: «Aquest món necessita benedicció i nosaltres podem donar i rebre la benedicció» (2).

Si volem pau, si volem bona convivència, si volem gaudir del que ens envolta... el primer pas consisteix a esmerçar-se en parlar bé; tot cercant la petjada misericordiosa de Déu que hi ha en tot plegat: en la creació material, en els éssers vius, però sobretot en l’ésser humà, creat a la seva imatge i semblança (3).

En iniciar el papa Francesc la seva reflexió diu: «Les primeres pàgines de la Bíblia són una repetició contínua de benediccions. Déu beneeix, però també els homes beneeixen, i aviat es descobreix que la benedicció té una força especial, que acompanya per tota la vida qui la rep, i disposa el cor de l'home a deixar-se canviar per Déu». Si ens n’adonem que algú ens vol bé de debò la relació pren un altre aire.

Hem de preguntar-nos si volem deixar-nos canviar per Déu, o posem restriccions, o més aviat li diem explícitament o implícita ‘no et fiquis en els meus assumptes’. La benedicció és una manifestació d’amor. Aplicada a l’ésser humà un amor que partint de Déu interactua en el proïsme, si no és així es queda coixa, com suggereix la primera carta de sant Joan: «Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. Si algú afirmava: “Jo estimo Déu”, però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu.  Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (4).

L’amor de Déu vers l’ésser humà té el seu zenit en Jesucrist com proclama sant Pau: «Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist... Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist segons la seva benèvola decisió...» (7) Francesc indica: «La gran benedicció de Déu és Jesucrist, és el gran do de Déu, el seu Fill. És una benedicció per a tota la humanitat, és una benedicció que ens ha salvat tots». D’aquí que: «No hi ha pecat que pugui cancel·lar completament la imatge de Crist present a cadascun de nosaltres. Cap pecat no pot cancel·lar aquesta imatge que Déu ens ha donat. La imatge de Crist. Pot desfigurar-la, però no pot treure-la de la misericòrdia de Déu. Un pecador pot romandre en els seus errors durant molt de temps, però Déu és pacient fins al darrer instant, esperant que al final aquest cor s'obri i canviï. Déu és com un bon pare i com una bona mare, també Ell és una bona mare: mai no deixen d'estimar el seu fill, per més que s'equivoqui, sempre... Nosaltres som més importants per a Déu que tots els pecats que hàgim pogut fer, perquè Ell és pare, és mare, és amor pur, Ell ens ha beneït per sempre. I no deixarà mai de beneir-nos.»

Aquesta benedicció i totes les que rebem i donem durant tota la vida són manifestacions esperançades. «Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós», diu el salm 32 (5). Una esperança que no forma part d’una presumpció, sinó de la confiança en Algú que sabem que ens estima i no vol de cap manera que ens estimbem, sense que això suposi malmetre la nostra llibertat. Cal, però, la nostra col·laboració, com diu sant Agustí: «Déu et va fer a tu sense tu. Cap consentiment li vas atorgar perquè et fes. Com podies donar el consentiment si no existies? Per tant, qui et va fer sense tu, no et justifica sense tu. Així doncs, va crear sense que ho sabés l'interessat, però no justifica sense que ho vulgui ell» (6).

Nota: Com ja he esmentat altres cops, en aquest escrit trobareu un tast de la reflexió del Sant Pare Francesc, que val la pena llegir completa. A la nota (2) teniu l’adreça on podeu trobar-la sencera en castellà, també hi és en altres idiomes.

(1) Eliminació de Fray Marcos a MasterChef 11, el fragment esmentat es troba a partir del minut 1:35 del següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=LbByWD_cchQ

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 17: La benedicció. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 2 de desembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201202_udienza-generale.html

(3) Veure Llibre del Gènesi, capítol 1, verset 26. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/2

(4) 1ª carta de sant Joan, capítol 4, versets 19 a 21. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1370

(5) Parròquia de Palau Sacosta, Salm 32 cantat. El podeu escoltar a https://www.youtube.com/watch?v=RFyFhuJ8akI

(6) Traduït de Sant Agustí: Sermó 169, número 13, de la pàgina web  https://www.augustinus.it/spagnolo/discorsi/discorso_220_testo.htm

(7) Veure Carta de sant Pau als Efesis, capítol 1, versets 3 a 6. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1293