Any de la pregària (12)

Un de nosaltres

Mentre esperava un amic l’ascensor per anar al seu pis se li apropa un home i li diu: ‘on va vostè!, en un to que es podia interpretar com ‘què se t’ha perdut per aquí!’. ‘Vaig a casa meva’. 'No em digui, ¿quan fa que viu aquí?' ‘Un munt d’anys’. ‘Puix jo també en porto un munt’. Residien en el mateix edifici des de feia qui sap quan, però fins aleshores es desconeixien mútuament.

Ens pot passar el mateix amb veïns d’escala o del barri: utilitzar els mateixos espais i, fins i tot, veure'ns, però ser de fet, o gairebé, uns desconeguts. Penso que també Jesús hauria patit aquesta mena d’indiferència entre alguns dels seus veïns o parents, sinó difícilment s’entendria la seva reacció quan van manifestar: «Aquest, ¿no és el fill del fuster? La seva mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això?» (1).

Jesús, el Fill de Déu, va ser un de nosaltres, seguint les diferents etapes de desenvolupament físic, com palesa el logotip de la Federació One of Us, que defensa la dignitat de la vida humana en qualsevol circumstància. Tampoc va fer-ne ús dels privilegis que li pertocaven: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2).

‘One of Us’ és també el títol d’una cançó interpretada arrossegant les paraules per Joan Osborne. En ella es pregunta ‘What if God was one of us?’ Ho va ser pels seus contemporanis a Judea, Galilea i d’altres contrades. Ho és encara per aquells que el reconeixem: «Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles» (3). No un ‘slob’ com diu despectivament la cançó, però sí fent camí amb tots els pecadors, assimilant-se amb ells. En fa referència el Sant Pare Francesc en la dotzena catequesi sobre la pregària, centrada en l’episodi del baptisme de Jesús per Joan Baptista. Jesús participa en la pregària penitent dels congregats a la riba del Jordà i espera el seu torn per batejar-se. Joan s’esglaia: «Soc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!» (4). El papa Francesc ens diu: «El Baptista entén qui era Jesús. Però Jesús insisteix: el seu és un acte que obeeix a la voluntat del Pare, un acte de solidaritat amb la nostra condició humana. Ell prega amb els pecadors del poble de Déu. Interioritzem-ho: Jesús és el Just, no és pecador. Però ha volgut baixar fins a nosaltres, pecadors, i prega amb nosaltres, i quan nosaltres preguem, Ell prega amb nosaltres. Jesús sempre prega amb el seu poble, sempre prega amb nosaltres: sempre. Mai preguem sols, sempre preguem amb Jesús» (5). Es barreja amb el poble, com ho fa amb cadascú de nosaltres, però sovint anem despistats -no ho entenem-; vol fer camí amb nosaltres si el deixem, però hi ha mil distraccions que ens ho dificulten o impedeixen.

«Jesús no és un Déu llunyà, i no pot ser-ho. L'encarnació ho va revelar de manera completa i humanament impensable. Així, inaugurant la seva missió, Jesús es posa al capdavant d'un poble de penitents, com si s’encarregués d'obrir una bretxa a través de la qual tots nosaltres, després d'Ell, hem de tenir la valentia de passar-hi. Però la via, el camí, és difícil; amb tot Ell va, obre el camí», continua el papa Francesc.

En seguir aquest camí ens arribarà el ressò de la revelació divina que es va produir aleshores: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (6). «Aquesta és la grandesa única de la pregària de Jesús: l'Esperit Sant pren possessió de la seva persona i la veu del Pare testifica que Ell és l'estimat, el Fill en què Ell es reflecteix plenament», diu el Sant Pare.

Conscients de que és un de nosaltres, tot i no ser iguals a Ell, el papa ens anima a unir amb humilitat la nostra pregària a la seva, sabent que intercedeix per nosaltres: «Acollim-lo! Acollim aquest do, el do de la pregària. Sempre amb Ell. I no ens equivocarem.»

(1) Evangeli segons sant Mateu, capítol 13, versets 55-56. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1128

(2) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 2, versets 6-8. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1301

(3) Carta als Hebreus, capítol 13, verset 8. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1349

(4) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 3, versets 13 a 16. Extret de: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1118

(5) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 12: Jesús, home de pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 28 d’octubre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201028_udienza-generale.html

(6) Evangeli segons sant Lluc, capítol 3, verset 22. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1164