Any de la pregària (11)

Entroncada en la vida

L’any 2008 l’escriptor Nicholas Carr va publicar un article a la revista The Atlantic titulat Why Is Google Making Us Stupid? (1), en el que comenta: «Durant els darrers anys he tingut la incòmoda sensació que algú (o alguna cosa) ha estat remenant el meu cervell, refent la cartografia dels meus circuits neuronals, reprogramant la meva memòria. No és que ja no pugui pensar (almenys fins on m'adono), però alguna cosa està canviant». Fa esment a la superficialitat a la que ens impulsa la facilitat per obtenir informació a la xarxa ‘perquè els usuaris es queden únicament amb la informació més ràpida i senzilla que puguin obtenir’ (2).

En comentar-li a un mossèn fa uns quants anys que tenia la convicció de que ‘ser un bon cristià’ sempre ha estat difícil, fins i tot en un entorn social favorable, em va dir que un dels problemes amb que es trobava aleshores era que alguns venien a parlar amb ell pensant que tenien la lliçó ben apresa perquè ho havien consultat a la xarxa: ‘Internet els havia doctorat’. També els metges i d’altres professionals ho pateixen. Es a dir, que l’addicció informativa a les xarxes pot estimular la pedanteria.

En l’onzena catequesi sobre la pregària el Sant Pare Francesc, que torna a fer referència els salms, ens diu «als Salms apareix sovint una figura negativa, la de l'"impiu", és a dir aquell o aquella que viu com si Déu no existís. És la persona sense cap referència al transcendent, sense cap fre a la seva arrogància, que no tem judicis sobre allò que pensa i allò que fa.

Per això el Salteri presenta la pregària com la realitat fonamental de la vida. La referència a l'absolut i al transcendent —que els mestres d'ascètica anomenen el “sagrat temor de Déu”— és el que ens fa plenament humans, és el límit que ens salva de nosaltres mateixos, impedint que ens abalancem sobre aquesta vida de manera rapinyaire i voraç. La pregària és la salvació de l'ésser humà» (3).

Aquest ‘temor’, ens comenta mossèn Alfons, és la reverència amb que ens adrecem a Déu, el reconeixement de la seva dignitat infinita, que no hem d’assimilar a la por. La reverència, tant si és divina com humana, admira, s’apropa a la saviesa del reverenciat. ‘Viure amb por és com viure a mitges’ , diu Fran –personatge de la pel·lícula Strictly Ballroom-. La por tendeix a enrocar-nos, a endinsar-nos en la foscor de la mera supervivència.

La pregària és una relació que s’alimenta d’una confiança que és refractària a la por, la desproporció entre els interlocutors no ho impedeix, perquè l’amor salva les distàncies en el tracte mutu sense que això suposi perdre el respecte. Aleshores la pregària no es pot convertir en una representació, un fer-se veure, el que Francesc anomena «pregària falsa». Ens diu el papa «quan el veritable esperit de la pregària és acollit amb sinceritat i baixa fins al cor, aleshores la pregària ens fa contemplar la realitat amb els ulls de Déu... La pregària és el centre de la vida. Si hi ha pregària, també el germà, la germana, també l'enemic, esdevé important.»

Els salms ens recorden que tot en la nostra vida pot ser motiu de pregària: vocal o mental; al temple, al carrer o a casa; sol o acompanyat; en activitats d’oci o de treball...: «también Dios anda entre los pucheros» (4), va escriure santa Teresa de Jesús. Ho tenen clar Hannes y Birgit Minichmayr, que volent apropar nens i nenes a la pregària i la celebració litúrgica van crear el grup de cant infantil Kinder Singkreis – KiSi a la parròquia de Altmünster a Àustria l’any 1993 (5), una iniciativa que s’ha estès a altres països i que ha protagonitzat la sisena entrega de la sèrie Hagan lío del canal de Youtube ‘Infinito más 1’ (6). El reportatge exposa la història, la raó de ser i les activitats que es duen a terme a KiSi, construint la trama entorn la representació del musical ‘Pauline, la valentia que canvia el món’ que KiSi van estrenar a Viena. Allò que diu sant Pau: «Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu» (7), pren vida en tot el que envolta aquesta iniciativa, quin reportatge us animo a veure. Observar la implicació dels que hi participen: actors, tècnics, tramoistes..., la responsabilitat de tots ells, la pregària movent-se pel pati de butaques encomanant als espectadors que hi seran de presents, la pregària dels actors que es troben fora d’escena mentre actuen els seus companys, i la encomanadíssima alegria que transmeten tots plegats, són elements prou atractius per parar atenció, passar una estona agradable i reflexionar.

Ens diu el Sant Pare «On és Déu, també hi ha de ser l'home. La Sagrada Escriptura és categòrica: “Nosaltres estimem, perquè ell ens va estimar primer” (8). Ell sempre va abans que nosaltres. Ell ens espera sempre perquè ens estima primer, ens mira primer, ens entén primer. Ell ens espera sempre»

(1) Veure Nicholas Carr: Why Is Google Making Us Stupid? Publicat a la revista The Atlantic, en l’edició de juliol-agost de 2008. Referència: https://www.theatlantic.com/magazine/archive/2008/07/is-google-making-us-stupid/306868/

(2) Veure referència a https://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_George_Carr

(3) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 11: La pregària dels salms (II). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 21 d’octubre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201021_udienza-generale.html

(4) Santa Teresa de Jesús: Libro de las Fundaciones 5, 8

(5) Pàgina web de KiSi: https://www.kisi.org/es/quienes-somos/

(6) Youtube, canal Infinito más uno, sèrie Hagan lío, capítulo 6: El Fenómeno que vuelve a llenar de Niños las Iglesias, en Austria | KISI KIDS. Referència: https://www.youtube.com/watch?v=ejfa-Zhj0yc

(7) 1ª Carta als Corintis, capítol 10, verset 31. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1264

(8) 1ª Carta de sant Joan, capítol 4, verset 19. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1370