Any de la pregària (10)

Per a tots els gustos

Diu un adagi llatí De gustibus non est disputandum, una frase que va recollir Joan Manuel Serrat en la cançó Cada loco con su tema, que comença així: “Cada loco con su tema / Contra gustos no hay disputas / Artefactos, bestias, hombres y mujeres / Cada uno es como es / Cada quién es cada cual / Y baja las escaleras como quiere / Pero, puestos a escoger, soy partidario...” (1).

A la filla de la Conchita, que es considera no creient, li agrada molt un dels salms -penso que se'l sap de memòria-, corroborant d’alguna manera el que indica el Catecisme: «Un salm pot reflectir un esdeveniment passat, però és d’una sobrietat tal que veritablement poden resar amb ell els homes de tota condició i de tot temps» (2). Ens diu el Sant Pare Francesc en la desena catequesi sobre la pregària: «Llegint i rellegint els salms, nosaltres aprenem el llenguatge de la pregària. Déu Pare, de fet, amb el seu Esperit els ha inspirat en el cor del rei David i d'altres orants, per ensenyar a cada home i dona com lloar-lo, com donar-li gràcies i suplicar-lo, com invocar-lo en l'alegria i el dolor, com explicar les meravelles de les seves obres i de la seva Llei. En síntesi, els salms són la paraula de Déu que nosaltres, els humans, usem per parlar amb Ell» (3).

Els 150 salms son un extens repertori de pregàries que ens donen pistes per adreçar-nos a Déu, per relacionar-nos amb Ell, amb confiança i honestedat: «són invocacions, sovint dramàtiques, que brollen de la mateixa existència. Per resar-los només cal ser el que som. No hem d'oblidar que per pregar bé hem de pregar així com som, no maquillats. No cal maquillar l'ànima per resar. “Senyor, jo sóc així”, i anar davant del Senyor com som, amb les coses boniques i també amb les coses lletges que ningú coneix, però nosaltres, a dins, coneixem.»

A la pregària és absurd anar amb subterfugis o amb anhels inversemblants: a Déu no li aixecarem la camisa. També ho és refugiar-se en fórmules per fer callar el que l’ànima ens reclama: “L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca” (4). Tractar Déu en la intimitat demana, com ens suggereix Francesc, anar despullat d’empolainaments, de retòrica, de recórrer a puntualitzacions –és què, creia què, pensava què...-; ens hem de creure el que diu el salm: «’El Senyor és compassiu i benigne, / lent per al càstig, ric en l’amor.’ / No acusa sense fi / ni es manté irritat per sempre; / no ens tracta com caldria pels pecats, / no ens paga com deuria les nostres culpes» (5).

En la pregària hi caben les preguntes, les inquietuds, les llàgrimes –de dolor i de goig, com ho va experimentar la Montse el dia de la mare en rebre un regal inesperat-, les incomprensions, l'entusiasme, el cansament, la joia...: «En els salms, el creient troba una resposta. Sap que, fins i tot si totes les portes humanes estiguessin tancades, la porta de Déu és oberta. Si fins i tot el món hagués emès un veredicte de condemna, en Déu hi ha la salvació.»

No tot el que ens amoïna el resol la pregària com ens agradaria, no és una fórmula màgica que esvaneix les preocupacions, sinó el tracte personal amb Aquell que ens coneix íntimament i vol per a nosaltres el millor, malgrat de vegades no acabem d’entendre el que ens passa: «“El Senyor escolta”: de vegades en la pregària només cal saber això. Els problemes no sempre es resolen. Qui prega no és un il·lús: sap que moltes qüestions de la vida d'aquí a baix es queden sense resoldre, sense sortida; el patiment ens acompanyarà i, superada la batalla, n'hi haurà d'altres que ens esperen. Però, si som escoltats, tot esdevé més suportable.»

En els salms trobem un ventall de situacions que inspiren la pregària; amb algunes ens veurem més concernits que amb d'altres. Els seus versos inspiraran jaculatòries per anar repetint en moments determinats, per apaivagar o estimular. El seu contingut ens ajudarà a adonar-nos de tantes vivències que compartim amb els nostres coetanis i avantpassats.

*La Conchita i la Montse són companyes en un dels grups que reflexionem sobre la pregària, seguint les catequesis del papa Francesc, a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres de Sabadell.

(1) Joan Manuel Serrat: Cada loco con su tema. La podeu escoltar a https://www.youtube.com/watch?v=uKCW2rXX92E

(2) Catecisme de l’Església Catòlica, punt 2588. Referència: https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a1_sp.html#ARTÍCULO_1_EN_EL_ANTIGUO_TESTAMENTO

(3) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 10: La pregària dels salms (1). Catequesi del papa Francesc pronunciada el 14 d’octubre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201014_udienza-generale.html

(4) Evangeli segons sant Lluc, capítol 6, versets 45-46. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1167

(5) Salm 103, versets 8 a 10. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/683