Any de la pregària (13)

Saba per alimentar l’arbre

Réginald Garrigou-Lagrange va escriure un extens llibre titulat Les tres edats de la vida interior. En tractar un tema que aborda una qüestió que no ha experimentat personalment inicia la seva exposició fent referència al que podríem considerar una mena de llegenda urbana de l’època: “Els professors joves ensenyen més del que saben, és a dir, ensenyen moltes coses que ignoren. Els de mitjana edat ensenyen el que saben. Els vells, en canvi, ensenyen les coses que són útils als seus oients”, per anunciar tot seguit que es recolzarà en el testimoni d’aquells que sí que ho han viscut: “Per això no ens és donat fer res més que resumir breument allò que ens sembla el més essencial entre els ensenyaments dels sants. En aquest assumpte ens considerem semblants a un espectador que, des del fons de la vall, segueix amb la seva mirada l'ascensió dels que van arribant al cim assolellat d'una muntanya” (1).

L’eminent dominic recorre als que en saben per guiar la seva exposició com fan els deixebles amb Jesús: «Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: —Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Els parla aleshores del Parenostre: «Ell els digué: —Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem;  perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació» (2)

En la tretzena catequesi sobre la pregària el Sant Pare Francesc ens parla de Jesús com a mestre de pregària (3): «Durant la seva vida pública, Jesús recorre constantment per força de la pregària. Els Evangelis ens ho mostren quan es retira a llocs apartats a pregar. Es tracta d'observacions sòbries i discretes, que només deixen imaginar aquests diàlegs orants. Amb tot, aquestes observacions testimonien clarament que, fins i tot en els moments de més dedicació als pobres i als malalts, Jesús no descuidava el seu diàleg íntim amb el Pare. Com més immers estava en les necessitats de la gent, més sentia la necessitat de reposar a la comunió trinitària, de tornar amb el Pare i l'Esperit.»

La pregària, la connexió amb el Pare i l’Esperit, és la saba que alimenta el tronc de la predicació i l’arbre de la missió: «La pregària és el timó que guia la ruta de Jesús. Les etapes de la seva missió no són dictades pels èxits, ni el consens, ni aquesta frase seductora ‘Tothom et busca’ (4). La via menys còmoda és la que traça el camí de Jesús, però és la que obeeix a la inspiració del Pare, que Jesús escolta i acull en la seva pregària solitària».

¡Quantes iniciatives s’encallen, abandonant o marginant l’esperit de la missió que les impulsa, temptades pel ‘Tothom et busca’, que s’anteposa al tracte amb el Senyor, el suport necessari per a que allò doni els fruits que li pertoquen. També passa en la vida civil quan, per exemple, l’èxit professional acapara tanta atenció que s’emporta per davant altres aspectes tant o més necessaris per l’equilibri físic o emocional: parella, família, descans, esbarjo... Durant el reportatge que la sèrie Hagan lio d’Infinito más uno va dedicar a Futuro vivo, projecte de desenvolupament comunitari catòlic destinat al treball solidari amb nens i joves que viuen en condicions socioeconòmiques desfavorables a Guatemala, una de les monges que ho atenen diu que feina tenen a desdir, però necessiten dedicar temps al tracte amb el Senyor i la vida comunitària, per a que allò tiri endavant com cal a la missió que duen terme (5).

«Amb la seva pregària, Jesús ens ensenya a pregar... L'Evangeli ens transmet un ensenyament explícit de Jesús sobre la pregària. Com un pedagog, ens pren on som i, progressivament ens condueix al Pare...», diu el Catecisme de l’Església Catòlica (6). Partint d’aquest punt del catecisme, el Sant Pare descriu algunes característiques de la pregària cristiana per concloure: «La pregària de Jesús és el lloc on descobrim que tot ve de Déu i retorna a Déu. A vegades, nosaltres, els éssers humans, ens creiem amos de tot, o al contrari, perdem tota estima per nosaltres mateixos, anem d'una banda a l'altra. La pregària ens ajuda a trobar la dimensió adequada, en la relació amb Déu, el nostre Pare, i amb tota la creació.»

En acabar el papa ens dona un darrer consell: «Redescobrim, a l'Evangeli, Jesucrist, que és mestre de pregària, i seguim el seu exemple. Us asseguro que trobarem la joia i la pau.»

 

(1) Traduït de Réginald Garrigou-Lagrange: Las tres edades de la vida interior. Títol original: Les trois âges de la vie intérieure (1938). Editorial: Desclée, de Brower – 3ª edició (1950). Versió castellana de Leandro de Sesma. 1285 pàgines. Cuarta parte, sección tercera, Formas y grados de la vía unitiva, pàgina 1073

(2) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, versets 1 a 4. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172

(3) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 13: Jesús, mestre de pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 4 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201104_udienza-generale.html

(4) Veure Evangeli segons sant Marc, capítol 1, versets 35-38. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1145

(5) Youtube, Canal: Infinito más uno, sèrie; Hagan lío, episodi 1: Futuro vivo: Rompiendo el círculo de la violència a través de la educación y la fe. El reportatge es pot veure a https://www.youtube.com/watch?v=UDfv3RB0H-E

Més informació sobre aquesta iniciativa a https://www.futurovivoguatemala.org/

(6) Catecisme de l’Església Catòlica, punt 2607. Referència: https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a2_sp.html