Any de la pregària (16)

Quatre coordenades

El número 4 és sinònim d’estabilitat en diverses situacions: els punts cardinals que orienten; les extremitats que permeten els nadons gatejar i faciliten als escaladors adreçar-se al cim. També les notes de l’Església que el credo de Nicea-Constantinoble explicita: una, santa, catòlica, apostòlica.

Els primers cristians són els protagonistes de la setzena catequesi sobre la pregària del Sant Pare Francesc, l’Església naixent (1), seguint l’expressat en els Fets dels Apòstols: «Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries» (2). Un comportament que no ha envellit amb el temps: «La imatge de la comunitat primitiva de Jerusalem és punt de referència per a qualsevol altra experiència cristiana... La comunitat persevera en la pregària», ens diu Francesc.

L’evolució dels coneixements, la ciència, la cultura i el pensament dominant en les societats, no margina aquesta manera de viure el cristianisme: «ens recorden que l'existència de l'Església té sentit si roman unida fermament a Crist... És la manera d'unir-nos nosaltres a Crist... Tot el que en l'Església creix fora d'aquestes “coordenades”, no té fonament. Per discernir una situació, hem de preguntar-nos si s’hi donen les quatre coordenades: la predicació, la recerca constant de la comunió fraterna —la caritat—, la fracció del pa —és a dir, la vida eucarística— i la pregària. Qualsevol situació ha de ser valorada a la llum d’aquestes quatre coordenades... L´Església és obra de l´Esperit Sant, que Jesús ens ha enviat per reunir-nos... És la paraula de Jesús la que omple de sentit els nostres esforços. És en la humilitat que es construeix el futur del món», ens diu el Sant Pare.

Hi ha, però, iniciatives que s’enfoquen malament: «A vegades, sento una gran tristesa quan veig alguna comunitat que, amb bona voluntat, s'equivoca de camí perquè pensa que fa Església en mítings, com si fos un partit polític: la majoria, la minoria, què pensa aquest, aquell, l'altre…» Citant Benet XVI ens diu el Papa: “L´Església no creix per proselitisme, creix per atracció” I continua: «Si falta l'Esperit Sant, que és el que atrau Jesús, no hi ha l'Església. Hi ha un bonic club d'amics, bé, amb bones intencions, però l'Església no hi és, no hi ha sinodalitat.»

L’Apocalipsi adverteix a l’església d’Efes: «Conec les teves obres, el teu esforç i la teva constància... Ets pacient i constant, i no has defallit quan has hagut de sofrir pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l’amor que tenies primer. Recorda, doncs, d’on has caigut; converteix-te i torna a obrar com abans» (3). El relaxament, el cansament d’anar sovint contracorrent, el desig d’agradar, de no despenjar-se, d’estar a l’última, pot fer que l’esperit fundacional d’algunes iniciatives o comunitats s’aigualeixi, perdi el tremp que les va impulsar: «La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada?», diu l’evangeli (4); tot i que l’aparença externa sigui prou atractiva i reconeguda socialment, com l’esplèndida fullaraca de la figuera que no dona fruit (5). Si hi ha bona voluntat, esforç i talent però manca pregària el resultat estarà allunyat del que reclama la missió.

«Llegint els Fets dels Apòstols descobrim aleshores com el poderós motor de l'evangelització són les reunions de pregària, on qui participa experimenta en viu la presència de Jesús i és tocat per l'Esperit. Els membres de la primera comunitat —però això val per sempre, també per a nosaltres avui— perceben que la història de la trobada amb Jesús no es va aturar en el moment de l'Ascensió, sinó que continua a la seva vida. Quan relaten el que ha dit i fet el Senyor —l'escolta de la Paraula—, quan preguen per entrar en comunió amb Ell, tot es torna viu. La pregària infon llum i escalfor: el do de l'Esperit fa néixer en ells el fervor», diu el Papa.

El contacte amb l’Esperit a través de la pregària manté la flama viva i estimula alhora que sorgeixin nous punts d’ignició: iniciatives, moviments, carismes... «Aquesta és l'obra de l'Esperit a l'Església: recordar Jesús. Jesús mateix ho ha dit: Ell us ensenyarà i us recordarà. La missió és recordar Jesús, però no com un exercici mnemònic. Els cristians, caminant pels senders de la missió, recorden Jesús fent-ho present novament; i d'Ell, del seu Esperit, reben “l'impuls” per anar, per anunciar, per servir. A la pregària, el cristià se submergeix en el misteri de Déu que estima cada home, aquest Déu que desitja que l'Evangeli sigui predicat a tothom. Déu és Déu per a tots, i en Jesús tot mur de separació queda definitivament esfondrat», diu el Sant Pare.

Reitero la invitació a llegir i meditar la catequesi completa del Sant Pare, quin enllaç trobareu a la nota (1). El meu grup continuarà reflexionant sobre aquestes catequesis el mes de setembre, serà aleshores quan tinc previst continuar amb aquests escrits.

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 16: La pregària de l’Església naixent. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 25 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201125_udienza-generale.html

(2) Llibre dels Fets dels Apòstols, capítol 2, verset 42. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1210

(3) Veure Llibre de l’Apocalipsi, capítol 2, versets 2 a 5. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1377

(4) Evangeli segons sant Lluc, capítol 14, verset 34. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1175

(5) Veure Evangeli segons sant Marc, capítol 11, versets 12-14. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1155