Any de la pregària (14)

Paparres amb Déu?

De vegades, fent un comentari mentre veiem un programa de televisió les meves filles o la meva dona, o les tres a l’hora, em diuen: ‘això ja ens ho has dit altres vegades’. Un cop vaig respondre: ‘Tinc complex d’all’; i van riure.

Parlar reiteradament d’un mateix tema també origina cansament, especialment en aquells que es queixen: ‘Ja n’hi ha prou’. Li passà al Sant Pare Francesc en parlar de la pregària, com ho manifesta a l’inici de la catorzena catequesi: «Continuem amb les catequesis sobre la pregària. Algú m'ha dit: “Vostè parla massa sobre la pregària. No cal”. Sí, que cal. Perquè si nosaltres no preguem, no tindrem la força per anar endavant en la vida. La pregària és com l'oxigen de la vida. La pregària és atreure sobre nosaltres la presència de l'Esperit Sant que sempre ens fa anar endavant. Per això parlo tant de pregària» (1).

El pare Léon Dehon ens deixà un seguit de reflexions diàries per ajudar-nos a viure el mes del Sagrat Cor de Jesús, l’epígraf de la corresponent al dia 15 és ‘El valor de la pregària’, en la que diu: «Jesús convida, recomana, imposa la pregària, uneix a ella tota gràcia, tota benedicció fins a la salvació eterna. Ell mateix prega pertot arreu i sempre: al temple, a l'Hort de les Oliveres, a la muntanya, sobre les aigües, a les places i a les sinagogues» (2). Qualsevol lloc i circumstància és adient per pregar, sense que això suposi perdre la concentració en allò que pertoca fer, sinó més aviat convertint el desenvolupament de l’activitat o situació en motiu de pregària.

Jesús ens marca el camí: «ha donat exemple d'una pregària continua, practicada amb perseverança. El diàleg constant amb el Pare, en el silenci i el recolliment, és el fonament de tota la seva missió. Els Evangelis ens expliquen també de les seves exhortacions als deixebles, perquè preguin amb insistència, sense cansar-se», ens diu el Sant Pare, que posa com exemple les tres paràboles que cita el Catecisme (3), incloses en l’Evangeli de Lluc (4), per dir-nos que «la pregària ha de ser tenaç», que «la fe no és l'impuls d'un moment, sinó una valenta disposició a invocar Déu; també a “discutir” amb Ell, sense resignar-se davant del mal i la injustícia»; i que «no hi ha oració veritable sense esperit d'humilitat. És precisament la humilitat la que ens porta a demanar a la pregària.»

El sentiment no és el motor de la pregària, més aviat tendeix a confondre’ns: «L'ensenyament de l'Evangeli és clar: cal resar sempre, també quan tot sembla en va, quan Déu sembla sord i mut i ens sembla que perdem el temps. Fins i tot si el cel s'enfosqueix, el cristià no deixa de pregar. La seva pregària va en paral·lel a la fe. I la fe, molts dies de la nostra vida, pot semblar una il·lusió, un cansament estèril. A la nostra vida hi ha moments foscos, i en aquests moments sembla com si la fe fos una il·lusió. Però practicar la pregària també significa acceptar aquest cansament.»

En aquest sentit, Tomas de Kempis escriu a la Imitació de Crist: «Quan jo et dono la gràcia de la devoció, dóna gràcies a Déu, no perquè siguis digne, sinó perquè vaig tenir misericòrdia de tu. I si no tens devoció, i et sents molt sec, continua l'oració, dóna gemecs, clama i no cessis* fins que mereixis rebre una engruna o una gota de saludable gràcia. Tu m'has de menester a mi, que no jo a tu» (4). El Papa ens indica que «molts sants i santes han experimentat la nit de la fe i el silenci de Déu —quan nosaltres cridem i Déu no respon— i aquests sants han estat perseverants.»

Penso en santa Teresa de Calcuta que va passar molts anys patint una intensa foscor espiritual mentre la seva obra creixia i s’expandia arreu. En revelar-ho el postulador de la causa de beatificació, Brian Kolodiejchuk, en un llibre que recull les cartes privades de la santa, es va produir un gran rebombori mediàtic, titulant alguns mitjans que Teresa havia perdut la fe. Sorprèn, però no estranya, que qui desconeix els camins creixement de la vida espiritual cristiana arribi a aquesta conclusió, però també suposa un desconcert pels que s’afanyen per seguir Jesucrist. Cal, aleshores, que la confiança no minvi: «Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat», escriu sant Pau (5); ‘No pares, sigue, sigue / Sigue, sigue un poco más’, diu la tornada punyent de la cançó ‘No pares’ d’El símbolo.

El Sant Pare ens anima a ampliar l’espectre, el camp de visió interior: «En aquestes nits de la fe, qui resa mai no està sol. Jesús de fet no és només testimoni i mestre de pregària, és més. Ens acull en la seva pregària, perquè nosaltres puguem pregar en Ell i a través d'Ell. I això és obra de l'Esperit Sant. És per això que l'Evangeli ens convida a pregar al Pare en el nom de Jesús.»

Només afegiré la darrera frase del Sant Pare, que lliga amb l’anterior, tot invitant-vos de nou a llegir el text complet de la catequesi que podeu trobar en l’enllaç de la nota (1): «Que sigui el mateix Esperit Sant, Mestre de pregària, qui ens ensenyi el camí de la pregària».

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 14: La pregària perseverant. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 11 de novembre de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20201104_udienza-generale.html

(2) Traduït de Junio, mes del Sagrado Corazón de Jesús. Extret de https://webcatolicodejavier.org/junio.html

León Dehon (1843-1925), fundador de la Congregació dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús. Breu semblança biogràfica a https://www.dehoniani.org/es/fundador/

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, punt 2613. Referència: https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a2_sp.html

Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 11, versets 5-8; capítol 18, versets 1-8; capítol 18, versets 9-14. Referències: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1172 i https://www.bci.cat/biblia/capitol/1179

(4) Tomas de Kempis: Imitació de Crist, llibre quart, capítol XII, punt 3. *Referència al llibre d’Isaïes, capítol 58, verset 1

(5) 2ª carta a Timoteu, capítol 1, verset 12. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1327