El protagonisme no és de l’embolcall
Al llarg de la història el matrimoni ha estat objecte d’instrumentalització
o banalització, obviant o minimitzant el seu sentit intrínsec, que depassa les
formalitats externes. No és l’embolcall on se celebra el que compta, sinó el
compromís lliure dels contraents expressat públicament per dur a terme un projecte
comú de convivència estable. Molts cops, però, les dificultats a la seva celebració provenen de que es volen
anteposar compromisos aliens als dels protagonistes principals. D’altres consisteixen
en reduir-lo a la consideració d’un mer tràmit administratiu. |
| Rafael Vallbona |
En un fragment del guardonat llibre La casa de la frontera (1),
Rafael Vallbona posa l’accent en el que suposa el pal de paller de la vida
matrimonial, prenent com a referència una parella que va haver de sobreposar-se
a entrebancs seriosos que dificultaven la seva unió: “A vegades l'amor s'imposa
a la calamitat. Quan això passa, el lligam que s'estableix entre les dues
persones va molt més enllà d'un paper o d'una benedicció. És l'adhesió mútua a
un afecte que treballarà incansablement per superar totes les adversitats, un
autèntic projecte fonamentat en l'honradesa i que va més enllà dels límits que
el temps fixa en la pell de les persones.”
(1) Rafael Vallbona: La casa de la frontera (2016). Editorial: Edicions 62 – Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana 2017 - 1ª edició (2017). 331 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada