Dit d'una altra manera

La mateixa música amb distinta lletra

A mesura que una idea es va plasmant en un escrit, el que és habitual, al menys en el meu cas, és que el redactat vagi modificant-se a mesura que progresa l'exposició. Molt poques vegades el que llegiu esta escrit a raig. Recordeu aquelles imatges cinematogràfiques amb un periodista o escritor rebregant desesperadament papers i llençant-los a la paperera, o a terra quan ja està farcida? Afortunadament l'ordinador permet no malgastar paper quan no trobes la manera de posar fil a l'agulla a l'hora de posar negre sobre blanc el que has pensat.

Gairebé mai refaig un escrit que he publicat al blog, segueixo dues màximes: la d'amic pintor que deia que les obres d'art no s'acaben, es deixen; d'altra banda, la d'un entrenador del tennista Agassi que li aconsellava que no pretengués que cada cop de raqueta que donava fos el millor de la seva vida. Si com diu el refrany  "el mejor escribano echa un borrón", que farà qui ni tan sols arriba a la categoria d'aficionat.

 

Quan rumiava d'enviar la darrera entrada a la secció de cartes dels lectors d'un diari, vaig pensar en donar al contingut un aire una mica diferent i el resultat és el que a continuació reprodueixo. Si el publicaran i com ho faran és tasca que correspon als responsables del diari, estan en el seu dret i en sóc prou conscient.

Quan ja havia enviat l'escrit al diari el bisbe de Solsona va publicar una nota aclaratòria per respondre a l’enrenou que va provocar la seva carta del 21 de maig, us animo a llegir-la. La trobareu en http://bisbatsolsona.cat/2017/06/nota-daclariment-mons-xavier-novell-bisbe-solsona/

Paròdia d'un trist episodi

He escoltat la veu d’un oracle: ‘Els mestres de la llei de gènere s’han esquinçat les vestidures i han dictaminat que un bisbe ha blasfemat contra els seus principis i és mereixedor de reprovació pública, repudi fins i tot, i, també, de ser assetjat pels seguidors fidels allà on sigui.

Esperen que l’escarni serveixi d’exemple per aquells que gosin o insinuïn posar en dubte el dogma, tant és si bé d’un homosexual confés o de qualsevol altra, tot i que cal parar especial atenció si el causant és un peix gros de l’Església catòlica.

Reiteren que no hi ha altra veritat que la que ells esbomben i no toleraran cap acció que la vulneri. Els infractors seran condecorats d’entrada amb una llufa fòbica segons escaigui, hi han de diverses denominacions disponibles.

Celebren que gràcies a polítics de dreta i esquerra, hi ha lleis que els emparen i, per defecte, els donen la raó quan acusen. Els guardians de l’ortodòxia resten a l’aguait per evitar o censurar qualsevol actuació herètica i, si cal, se’ls passa pel cap aplicar mètodes mccarthyans.’ L’oracle calla.

P.S.

Ara li ha tocat el rebre al bisbe Novell, com fa uns mesos li va tocar a Philippe Ariño i Alicia Rubio. Molts altres són víctimes arreu. Se’ls condemna a rebre les invectives fonamentalistes dels que volen imposar els seus postulats i compten amb la inestimable col·laboració d’aquells que, des de l’àmbit polític nacional i internacional, pressionen o actuen per elaborar lleis que els privilegien, lleis de discriminació positiva en diuen, perquè en teoria necessiten protecció.

Pretenen emmudir i estigmatitzar socialment a qui no els segueix la veta, que necessitarà d’unes intenses sessions de resiliència per superar el mal tràngol a que es veu sotmès, però fora bo també que rebés el suport dels que pensen que cal respectar les persones i debatre les idees, i que hi ha comportaments agressius que convé eradicar del debat públic. La llibertat ideològica, també la dels que protesten amb vehemència, està en joc.