Sortir de la bombolla

Política aglutinadora

Quan començo a escriure encara s’estan produint les votacions per escollir els diputats que conformaran el Parlament de Catalunya, encarregats de elegir el pròxim President de la Generalitat. Poc es pot esperar de profitós si fem cas del pronunciaments dels partits en campanya, perquè romanen en una mena de grup bombolla excloent que dificulta, quan no impedeix, una comunicació fluida entre els diferents grups per dur a terme polítiques que afavoreixin el conjunt de la població.

Quan la política es torna autorreferencial tots els ciutadans hi sortim perdent, perquè aleshores són els interessos de partit o grups afins els que primen. Si la política no té com objectiu el servei als ciutadans es torna perniciosa; només aquells en qui es recolzen els que governen per apuntalar-se en treuen profit. Això es palesa en unes quantes mesures aprovades que semblen pròpies de qui viu en una mena de món paral·lel allunyat del ciutadà comú.

El desgovern dels darrers anys i la destrossa que ha originat la pandèmia, de quin abast encara no som prou conscients, haurien d’haver fet recapacitar els partits per canviar el rumb d’uns posicionaments que divideixen la població, generen constants conflictes, distreuen l’atenció sobre el que és peremptori i es mostren ineficaços per millorar la convivència i el benestar econòmic i social.

En campanya l’encaparrament s’ha mantingut. Tant de bo un cop constituït el Parlament la legislatura transcorri amb un tarannà ben diferent, tot i que per això caldrà sortejar les escomeses dels que es tanquen en banda, promovent o justificant, si cal, la política de la garrotada contra aquells que no segueixen els seus postulats. Tots hi som necessaris per sortir de la crisi, cal escoltar i cal decidir, cal mirar amb perspectiva que abasti el conjunt i no ocupar-se només d’acontentar els de la colla; cal, en definitiva, sortir de la bombolla autorreferencial.