Transitar entorns desfavorables

Inseguretat i recances

Hi ha unes paraules a l’Apocalipsi adreçades a l’església de Laodicea que estremeixen: «Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te» (1) La tebior denunciada s’adiu, penso jo, amb una de les situacions plantejades a la paràbola del sembrador: «la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dona fruit» (2).

No n’hi ha prou amb ser-hi: cal lluitar a diari per mantenir viva la flama i créixer. El camí és assequible però en cap cas còmode. Per ser fidel cal anar superant els entrebancs que es van trobant a la ruta, que de vegades venen de fora i quasi sempre es generen en el nostre interior. En una entrevista el prelat de l’Opus Dei alertava quan se li preguntava quins eren els enemics més grans de la institució: «El principal enemic no és extern, sinó intern: em refereixo al perill de la mundanitat, perquè els fidels de l'Opus Dei vivim immersos en les realitats del món, un món en bona part descristianitzat, i no som immunes a una possible pèrdua de vigor espiritual» (3).

Més que una advertència és el recordatori d’una situació viscuda d’antuvi. S’observa en múltiples episodis referits al poble jueu narrats per la Bíblia. També hi és present en els primers cristians com descriu sant Pau en el fragment de la carta als Filipencs que es llegia en la darrera Missa dominical: «Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals» (4).

No és incompatible viure la fe i ser membre actiu de la societat, però cal estar preparats per la pressió que exerceixen els valors i les actituds que en predominen en ella o en el nostre entorn que, en alguns casos, són contraris a la fe que es professa. La coherència, aleshores, pot tenir efectes colaterals no desitjats: incomprensions, friccions, aïllament, menyspreu, ostracisme, hostilitat...; situacions que poden originar dubtes de fe, refredaments en la pietat o desdoblaments de vida quan pesa molt la vulnerabilitat que pot produir anar contracorrent o significar-se.

Quan la fe es posa a prova ens adonem de les nostres limitacions i la necessitat d’ajut humà i diví per a ser fidels: «Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble» (5); convençuts també de que hi ha qui aposta sempre per nosaltres malgrat tot: «un cor penedit i humiliat, tu, Déu meu, no el menysprees» (6).

(1) Llibre de l’Apocalipsi, capítol 3, versets 15 i 16. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1377

(2) Evangeli segons sant Mateu, capítol 13, verset 22. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1128

(3) Entrevista concedida por Mons. Fernando Ocáriz al diari croata 'Večernji' l’octubre de 2021. Extret de https://opusdei.org/es-es/article/mons-ocariz-querria-que-la-obra-fuese-como-una-gran-catequesis-para-mucha-gente/. També recollit a https://www.religionenlibertad.com/personajes/565816963/fernando-ocariz-enemigo-opus-dei-mundanizacion.html

(4) Carta de sant Pau als Filipencs, capítol 3, versets 18-19. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1302

(5) Evangeli segons sant Mateu, capítol 26, verset 41. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1141

(6) Llibre dels Salm número 51 (50 en la versió dels 70), verset 19. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/631