Gestió dels desitjos

Parar atenció a la cara B

Una cançó plena de desitjos (1): Volia ser astronauta / Volia ser pintor / Volia vendre una obra d'art que no entengués ni jo / Volia salvar vides / Volia ser el millor / Jo volia, jo volia, ser-ho tot.

A mesura que s’acumulen els desitjos més perduts estem. De sobte o després d’un temps de reflexió podem adonar-nos que com diu la cançó: Jo tenia clar el que volia / Vas arribar un dia / I tot va canviar. Les persones son molt més valuoses que les coses i els projectes, per molt atractius que siguin.

¿Què passaria, però, si en plena voràgine de desitjos algú poderós ens digués: demana’m el que vulguis i t’ho concediré? Això li va passar al rei Salomó. Durant un somni Déu, el Totpoderós, li diu (2): «Demana’m què vols que et doni.» Salomó li respon: «Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo soc molt jove i no sé com haig de governar. El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?»

A qui li ho va proposar li va agradar la resposta, fins al punt de anar molt més enllà de la petició: «Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar. Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar. I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida.»

Aquesta concessió extra lliga amb la segona tongada de desitjos de la cançó: Jo volia un Bugatti, una casa amb piscina / I guanyar molts milions sense anar a l'oficina / Viatges per tot el món, pensant que trobaria / El que tothom sempre havia somiat / Volia guanyar un grammy / Volia ser famós / Un gran actor de cine, el rei de la premsa del cor / Ser president del Barça, brindar amb els jugadors / Jo volia, jo volia, ser-ho tot. Una col·lecció entotsolada que no és capaç d’omplir l’anhel més íntim del cor.

L’excel·lència de Salomó arribà a molts indrets (3): «Déu va concedir a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, i uns coneixements tan vastos com la sorra de la vora de la mar. La saviesa de Salomó superava la de tots els habitants de les terres d’orient  i d’Egipte... Venia a escoltar la saviesa de Salomó gent de tots els països, de part de tots els reis de la terra.»

Ell correspongué fent edificar un temple ple de riqueses materials, però se li recordà que això no era el més important (4): «Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu en el tron d’Israel.  Però si tu i els israelites, amb els vostres fills, us allunyeu de mi, si no observeu els manaments i els decrets que us he donat, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu, jo arrencaré el poble d’Israel de la terra que li havia donat, rebutjaré aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i Israel serà motiu de burles i escarnis entre tots els pobles.»

Malauradament, Salomó, embogit per la fama i delerós per col·leccionar dones al seu costat a les que volia complaure, va acabar fent el contrari del que se li demanava (5): «Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David.» La conseqüència fou que tota la grandesa que havia aconseguit per a ell i el seu poble se’n va anar en orris i el seu regne es dividí després de la seva mort.

La cançó ens anima a saber valorar què és el més importat, allò que paga realment la pena: I ara vull estar amb tu / Passar la vida amb tu / Feliç amb tu / No comptar les hores / I admirar les coses / Que et fan ser tu / Cantar cançons amb tu / Vull riure amb tu / Deixar-nos d'històries / Ets l'únic que importa.

Un tu personal, terrenal o diví, que ho omple tot de sentit, realçant tot el que un és, el que té i el que fa, de manera que totes les altres coses, materials o immaterials, que es poden arribar a aconseguir es converteixen gairebé en foteses al seu costat.

(1) Grup Siderland: Tutu turú. Es pot escoltar en  https://www.youtube.com/watch?v=5iaSXZGsfj8

(2) Veure Primer llibre dels Reis, capítol 3, versets 4 a 14. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/299

(3) Veure Primer llibre dels Reis, capítol 5, versets 9 a 14. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/301

(4) Veure Primer llibre dels Reis, capítol 9, versets 1 a 9. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/305

(5) Veure Primer llibre dels Reis, capítol 11, versets 1 a 13. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/307