dijous, 21 de desembre del 2017

Nadal sense disfressa

Desempallegament


Predicació de Sant Joan Baptista
Pintura d'Alessandro Allori
Com és que algú que viu molt austerament i dóna canya pugui ser atractiu per un munt de gent? Què tenia en Joan Baptista, el precursor, per aplegar un gran nombre d’homes i dones al seu voltant per escoltar els seus ensenyaments i batejar-se? Quin era el seu esquer, la seva pastanaga? Sembla ser que ni més ni menys que ser fidel a la missió que tenia encomanada, del que no sé fins a quin punt n'era conscient, i viure amb autenticitat. Diuen que les paraules mouen però l'exemple arrossega. L’èxit no va canviar la seva manera de ser. No va modular el seu missatge per acontentar els seguidors o guanyar atractiu pels que no ho eren. A més, no queda constància que reclamés, ni tan sols pretengués fer-ho, rebre honors o reconeixements pel fructífer compliment de la tasca que duia a terme.

*
Hi ha valuoses obres d’art que es mostren disfressades o empolainades per afegitons que s’han anat incorporant al llarg del temps. Només quan es restauren o se les neteja deixen al descobert la seva riquesa original. Al Nadal, com a d’altres esdeveniments d’una pregona significació, també se l’ha anat carregant de molts guarniments –costums o compromisos familiars i socials, interessos comercials...- que sovint l’han desvirtuat, desfigurat fins i tot, de manera que els adorns sembla que llueixin més que l’Estel que condueix al Misteri que esdevé al Pessebre.

Potser és arribat el moment de desempallegar-se del que és accessori o, al menys relegar-lo en l’ordre d’importància, i viure el Nadal amb l’esperit dels que s’hi van aplegar al voltant de la menjadora on reposava Aquell que venia a mostrar-nos el camí que ens porta a la veritable felicitat, un viarany no exempt d’entrebancs alimentats per les pròpies imperfeccions i flaqueses, l’ambient d’indiferència i, de vegades, l’hostilitat de l’entorn; el Nadal també ens parla d’això. Malgrat tot roman l’esperança, perquè sempre s’hi és a temps de rectificar el rumb si cal i es vol, però no val a badar.

Bon Nadal, sant Nadal... tant de bo!, però ¿no és pas millor si, a més, l’experiència d’enguany és el preludi d’un llarg temps d’alegria i pau interior, bestretes de la felicitat, tan contagiosa que sigui capaç de provocar una epidèmia?

*www.elvocero.com/insolitas/viral-la-limpieza-de-una-obra-de-arte-del-siglo/article_00a89480-c5d4-11e7-a31c-07bc329a0cad.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada