Prevenir la volubilitat

La moralitat segueix la llibertat

Aniria bé que ens preguntéssim, si no sovint al menys de tant en tant, per què fem el que fem, perquè la tendència a adaptar-nos a l’entorn ens condueix a unes rutines de comportament arrossegats pel que es porta. És incòmode ser diferents, tenir criteri propi, perquè sembla que obliga a donar moltes explicacions. Deixar-se portar pel corrent és molt més senzill, tot i que d’aquesta manera la nostra voluntat queda a mercè dels valors dominants, ens agradin o no, i la nostra llibertat condicionada pel vent que bufa, com els penells.

Em trobo amb freqüència amb molts ‘replicadors de consignes o missatges’ assumint el paper de cartells publicitaris ambulants que es passegen arreu repetint allò que han sentit però que no es prenen la molèstia de processar per elaborar un criteri. Fins i tot –o sobretot en alguns àmbits- entre aquells que es dediquen professionalment a opinar. Malgrat que es diuen tantes bajanades, tants judicis sense solta ni volta, no m’hi acabo d’acostumar i em pregunto: s’han parat a pensar algun moment allò del que parlen?

No es tracta tant de qüestionar tot el que ens envolta, una mena de rebel·lia adolescent per fer-se notar, sinó de valorar-lo, de donar-li significat, de no fer les coses només perquè sembla que és el que toca. És allà on la moralitat entronca amb la llibertat que les nostres accions adquireixen la dimensió ètica que les pertoca, com ens fa veure Hayek en un fragment de Camí de servitud (1) que a continuació reprodueixo:

“Allò que la nostra generació està en perill d'oblidar no és solament que la moral és necessàriament un fenomen de conducta individual sinó també que només pot existir en l'esfera en què l'individu és lliure de decidir per si mateix i de sacrificar voluntàriament els avantatges personals a l'observança d'una regla moral. Fora de l'esfera de la responsabilitat individual no hi ha bondat ni maldat, oportunitat de mèrit moral ni ocasió de demostrar les pròpies conviccions sacrificant el que es desitja a allò que es considera que està bé. La nostra decisió només té valor moral allà on som responsables dels propis interessos i disposem de llibertat per sacrificar-los. Ni tenim el dret de ser generosos a expenses d'algú més ni té cap mèrit ser generós si no tenim una altra opció. Els membres d'una societat que, en tots els aspectes, han de fer el bé, no tenen motius per enorgullir-se'n.

Com va dir Milton: «Si cada acció bona o dolenta d'un home d'edat madura estigués sotmesa a la caritat, el precepte i l'obligació, ¿què seria la virtut sinó un nom, quina lloança mereixerien les bones obres, quin mèrit tindria ser sobri, just o continent!» La llibertat d'ordenar la nostra conducta dins l'esfera en què les circumstàncies materials ens forcen a escollir i la responsabilitat d'organitzar la pròpia vida segons la nostra consciència és l'única atmosfera en què es desenvolupa el sentit moral i els valors morals es creen de nou cada dia gràcies a la lliure decisió de l'individu. La responsabilitat no davant d'un superior, sinó de la pròpia consciència, el convenciment del compliment d'un deure que no es fa per obligació, la necessitat de decidir quines de les coses que es valoren cal sacrificar a unes altres i suportar les conseqüències de les decisions que es prenguin constitueixen la mateixa essència de qualsevol moral mereixedora d'aquest nom.”

(1) F.A. Hayek: Camí de servitud. Títol original: The Road to Serfdom (1944). Editorial: Proa. Col·lecció: La mirada social, número 64. 1ª edició (2003). Traductora: Roser Berdagué. 317 pàgines. El fragment està a les pàgines 274 i 275.