L’Aneto i el maig del 68
Per arribar al cim de
l’Aneto cal passar pel pont o pas de Mahoma: “més fi que un cabell i més afilat
que un sabre” va dir Albert de Franqueville, el muntanyenc que li va posar
aquest nom (1). És el darrer escull de l’ascensió i el primer del descens. Tots
els que conec que hi han anat conten l’esglai que van sentir en recórrer
aquells darrers metres, aproximadament 40, flanquejats per dos precipicis.
Recuperar l’autogovern a
Catalunya suposa, ara per ara, passar per la estreta via que separa dos
abismes: a una banda la reacció dels defensors de la ‘senda republicana’ si
s’opta per ajustar-se a la legalitat
constitucional i estatutària vigent; a l’altra la reacció del govern i
institucions espanyoles si s’enfila el camí rupturista.
 |
| José María García |
Qui és el ‘guapo’ i prou
competent per governar que es vulgui arriscar a transitar per aquest
extremadament dificultós camí? Perquè no n’hi haurà prou amb fer una bona
gestió, sinó que caldrà sotmetre’s a les inclemències procedents dels que no
volen cedir ni una espurna i tenen gran capacitat de mobilització; dels que en
treuen profit de la situació d’inestabilitat i, a més, gaudeixen de força influència
en la opinió pública: “a río revuelto ganancia de vividores” deia José María
García; y també a la malfiança dels escorcolladors de totes les decisions que
es prenguin per posar-les preventivament sota sospita.
L’escenari està embussat i
la polarització de l’electorat no augura que s’arrangi amb unes noves eleccions.
Què fer aleshores per a que retorni l’autogovern? Que tal si s’avenen totes les
forces parlamentàries a trencar la mútua incomunicació per sondejar conjuntament la
formació d’un govern transversal a l’estil Tarradellas per aconseguir-ho? No els
plauria del tot però el conjunt dels catalans en sortiríem guanyant si, a més,
se’l deixa treballar. Sembla una
proposta fantasiosa o eixelebrada, però de moment no s’ha presentat cap de més
assenyada. Ja ho deia un lema del maig del 68: “Siguem realistes, demanem
l’impossible”. (2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada