Dirigir amb veu pròpia
 |
| Interior del Parlament de Catalunya |
En el món de l’esport hi ha la figura de l’entrenador que
“posa el carnet”. Disposa de la titulació necessària per exercir el càrrec però
es limita a cobrir la manca d’acreditació de qui realment realitza la funció.
En l’àmbit econòmic o societari l’equivalent seria el testaferro, persona que
posa el nom en un contracte o negoci que és d’un altre que no pot o no li convé
donar la cara.
 |
| Roger Torrent |
Des del punt de vista de la dignitat penso que el pitjor que
li pot passar a un dirigent de qualsevol mena és ser ‘un manat’ (un mandao),
tot i les pressions a les que està sotmès qui exerceix un càrrec de
responsabilitat.
No poso en dubte la capacitat de Roger Torrent per fer de
president del Parlament: compta amb el suport de la majoria de la cambra i
amplia formació política, però deixa entreveure una excessiva dependència
d’interessos aliens a l’activitat parlamentària.
 |
| Jordi Turull |
La decisió de convocar a corre-cuita el debat per investir
Jordi Turull, sembla que amb la intenció de contraprogramar al Tribunal Suprem,
així ho dóna a entendre. Després de tres mesos des de la celebració de les
eleccions i sense pressió respecte als terminis per la investidura –no havia
començat a posar-se en marxa el rellotge-, què obligava en termes parlamentaris
a forçar un debat express? Són les decisions de Llarena o l’estratègia
publicitària dels promotors de la República les que marquen la agenda del
president del Parlament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada