Un nou repte per l’UE
La justícia en el punt de mira
Foren unes lliçons de medicina improvisades les
que uns quants vam rebre del metge del centre esportiu que freqüentava
encuriosits com estàvem per desxifrar el contingut dels comunicats de ‘el equipo
medico habitual’ durant la llarga agonia de Franco. Durant aquells dies vaig
aprendre un xic més de com funciona el cos humà. Era una situació que des de la
vessant política plantejava molts interrogants i expectatives, com passa hores
d’ara a casa nostra amb l’embolic politico-social-judicial en que estem
immersos.
La política catalana s’ha convertit en un reality show que amb més o menys espai i
intensitat ocupa la graella dels mitjans de comunicació generalistes. Es para
especial atenció a qualsevol esdeveniment que es produeix analitzant-lo fil per
randa des de l’enfoc que a cadascú l’interessa destacar. Poc o molt, en funció
del seguiment que hi fem, ens adonem de com funciona la justícia aquí i arreu,
amb el seu enrevessat entramat legislatiu, amb valoracions contradictòries d’un
mateix fet, amb la importància de comptar amb un qualificat equip d’advocats i
un suport econòmic que ho permeti.
 |
| Pedro Pacheco |
De tot aquest batibull que està condicionant la
política catalana –se segueix sense govern i no s’albira que la dinàmica canvií,
de tant encastellades que estan algunes posicions- potser aprenguem tots
plegats un xic més de dret i legislació, i, probablement, variarà la
consideració que ens mereix la justícia institucional nacional i internacional.
Les comparacions es fan gairebé inevitables i la sensació que pot quedar és la
que va expressar l’ex-alcalde de Jerez Pedro Pacheco: “la justícia es un
cachondeo” (1).
La dimensió que ha adquirit el conflicte català és
una experiència nova en el si de la UE que planteja uns interrogants que els
països membres estan obligats a resoldre si no volen que l’escletxa judicial
que s’està palesant acabi dinamitant el projecte comú per la desconfiança que
genera. Un nou repte que, tant de bo, condueixi a una Europa més cohesionada.
Foren unes lliçons de medicina improvisades les
que uns quants vam rebre del metge del centre esportiu que freqüentava
encuriosits com estàvem per desxifrar el contingut dels comunicats de ‘el equipo
medico habitual’ durant la llarga agonia de Franco. Durant aquells dies vaig
aprendre un xic més de com funciona el cos humà. Era una situació que des de la
vessant política plantejava molts interrogants i expectatives, com passa hores
d’ara a casa nostra amb l’embolic politico-social-judicial en que estem
immersos.
La política catalana s’ha convertit en un reality show que amb més o menys espai i
intensitat ocupa la graella dels mitjans de comunicació generalistes. Es para
especial atenció a qualsevol esdeveniment que es produeix analitzant-lo fil per
randa des de l’enfoc que a cadascú l’interessa destacar. Poc o molt, en funció
del seguiment que hi fem, ens adonem de com funciona la justícia aquí i arreu,
amb el seu enrevessat entramat legislatiu, amb valoracions contradictòries d’un
mateix fet, amb la importància de comptar amb un qualificat equip d’advocats i
un suport econòmic que ho permeti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada