La influència dels cerca-raons
“Només hi ha una manera de ser feliços: deixar de
preocupar-nos per les coses que no podem controlar” (1), és una sentència d’Epictet
que aniria bé que s’apliquessin tots aquells que estan patint davant la
possibilitat de que el Madrid guanyi la Champions.
 |
Els jugadors del Barça celebrant la darrera Copa del Rei |
El Barça ens ha malacostumat darrerament a guanyar sovint la
Lliga i la Copa del Rei, i això ha implicat que l’efervescència emocional que
produïa en altres temps la consecució d’aquests campionats hagi minvat
aclaparadorament. Aquesta manca de tremp dóna peu a que alguns les qualifiquin
com a competicions menors, de pa sucat amb oli, malgrat el gran esforç que
suposa conquerir-les. Es vol vendre que el que realment fa patxoca ara és la
Champions, la resta són gairebé complements per adornar les vitrines del ‘Museu
de l’Estadi’ i poc més. Quina manera tan grollera de distorsionar l’activitat
esportiva!
 |
| Trofeu del Campionat de Lliga |
El més greu, però, és que el que més amoïni no és que
enguany no es pugui guanyar la Champions, sinó que la torni a guanyar el
Madrid. Caldria preguntar-se aleshores si paga la pena neguitejar-se per això.
¿Què els hi va o els hi ve als seguidors dels Barça un cop eliminats de la competició?
Convé molt no deixar-se entabanar pels creadors d’opinió que són més aviat
generadors de conflictes artificials i inoculadors d’angúnies que no tenen solta
ni volta.
Diu Rafael Santandreu que l’estoic “Epictet ensenyava a
tenir força emocional, la qual cosa no vol dir ‘no sentir emocions negatives’,
sinó ‘no sentir emocions negatives exagerades’” (2), és a dir, no és una qüestió d’impassibilitat
sinó de no treure les coses de polleguera.
 |
| Trofeu Champions League |
Quan acabi la temporada el Barça, com tots els altres
equips, hauran de fer balanç de com ha anat tot i posar-se a treballar –ja ho
estaran fent- per planificar la següent. Mentre tant l’afició que celebri el
que s’ha aconseguit i renovi la il·lusió per al curs vinent. I si el Madrid
guanya la Champions? Que els aprofiti als madridistes, però no per això la
resta ens hem d’amargar la vida.
(2) Rafael Santandreu:
L’art de no amargar-se la vida (2011) – Cossetània edicions – Col·lecció Prisma
número 29 – 222 pàgines. Primera part. Les bases. II. Pensa bé i et sentiràs
millor. Pàgina 21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada