Ara per ara, només expectatives
 |
| Quim Torra, president electe |
Que esdevindrà Catalunya socialment, econòmica
i política? Ves a saber. L’oratòria parlamentària es presta molt a la retòrica,
però el que compta són els fets. Dir que: "Amb la república ningú ha de
renunciar a res. Tothom guanyarà drets i ningú no en perdrà. La república és
per a tothom" (1), queda molt maco per emmarcar, però, tanmateix, és fer
volar coloms, situar-se lluny de la realitat que viu qualsevol dona i home
d’aquí i d’arreu. Escollir suposa també renunciar i els drets també comporten
obligacions, és llei de vida.
El president sap que governar suposa triar:
prioritats, iniciatives, estil de gestió i administració... Les decisions que
es prenen afecten en alguna mesura als ciutadans i és impossible que pugui
complaure a tothom per igual.
 |
| Mesa del Parlament de Catalunya |
Aquesta república idealitzada –la imaginació ho
suporta gairebé tot- que ha de ser per a tothom casa malament amb el "sí, els
carrers seran sempre nostres" (2), adreçat al portaveu de la CUP. Qui
considera el president ‘nostres’? Què farà amb els ‘no-nostres’? Els hi barrarà
el pas? Els farà fora? L’espai públic serà exclusiu?
De vegades les bones intencions s’entrebanquen
amb afirmacions que no lliguen –riscos del directe-, per això, cal parar
atenció a l’acció de govern, que és la que determinarà el tarannà real. Tant de
bo no només en sortim ben parats, sinó que s’acompleixi allò de la "cohesió
social i prosperitat econòmica". Els discursos pronunciats no ofereixen gaires
esperances, però caldrà veure en què queda.
 |
| Palau de la Generalitat |
Tinc clar que amb la política, en termes
generals, convé no fer-se massa il·lusions. No hi ha ni règims, ni projectes,
ni líders, ni governants que ens puguin satisfer plenament. Els polítics són
professionals amb limitacions –com tothom- als que cal demanar que facin la
seva feina el millor que puguin i sàpiguen, pensant en qui representen i, a qui
es deuen. I quan més toquin de peus a terra millor ens anirà a tots plegats.
Amoïnar-se pel què passarà? Més profitós,
potser, pensar i preparar-se pel que cal o es pot fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada