Convivència esquinçada de tant tibar
Escriu Xavier Aldekoa a Oceà
Àfrica (1) sobre un dels països més castigats per la desraó: “A la
República Centreafricana, el poder havia servit, des de la independència de
França l’any 1960, perquè el president premiés els seus. André Kolingba... va
recompensar descaradament els yakoma, el seu grup ètnic... El seu successor,
Ange-Félix Patassé... hi va col·locar els seus seguidors, la majoria sara-kaba.
Quan Bozizé el va deposar, va donar un tracte preferent als gbaya. Tots tres
van convertir la política i el poder en qüestió identitària i van establir un
sistema corrupte de premis i privilegis basat en l’etnicitat”. Corol·lari: “A
la República Centreafricana tots eren víctimes d’una guerra d’entranyes antigues:
tu mors, jo visc.” |
| Xavier Aldekoa |
No és aquest, ara per ara, l’escenari de casa nostra, malgrat
el deteriorament polític progressiu que es pateix, però es palesen actituds que
malmeten el clima social. La prepotència i l’arrogància són nefastes
conselleres de l’acció política, perquè s’alimenten del menyspreu i la supèrbia
que impedeixen la concòrdia. D’altra banda, quan l’exercici del poder es
converteix simplement en modus vivendi -una manera de viure- s’està enfilant el
camí vers la corrupció.
La convivència se’n ressent quan les posicions polítiques es
radicalitzen, perquè els factors cohesius: raó, cooperació, tolerància,
solidaritat... queden relegats, els arguments se substitueixen per consignes,
les relacions personals es tornen maniquees –tu de qui ets, amb qui estàs- i
tot l’entramat social queda empastifat. Pot ser rendible electoralment a curt
termini, però tard o d’hora es produeix un estrip considerable que costa molt d’arranjar.
Malgrat el que declarin quan se’ls escalfa la boca, els polítics
no posseeixen la poció màgica que tot ho soluciona. Raó de més per acarar les
seves iniciatives, propostes i decisions amb alternatives alienes posant com
horitzó el benestar de la ciutadania. Si pesa més premiar o privilegiar la
colla -opció tribal-, anirem de mal borràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada