Foment de la pau
És difícil que al nostre país algú romangui indiferent a la invasió d’Ucraïna per l’exercit rus, tot i que és una opció que mai es pot descartar del tot –hi ha gent per a tot-. A banda de la mobilització que s’està fent per atendre les necessitats dels damnificats i pal·liar el seu patiment, també és una oportunitat a l’abast de tothom per a que cadascú es pregunti si la contemplació d’una situació tan dramàtica té alguna repercussió en la seva vida ordinària, més enllà de l’horror que produeix un espectacle tan esfereïdor. Com païm aquest conflicte? Ens conformem amb prendre partit: opinant, criticant, jutjant, condemnant... i prou? Pot suposar un canvi de rumb en les nostres ‘guerres particulars’?
Molts grans
conflictes bèl·lics han estan alimentats per petites dissensions que han anat
creixent amb el temps atiades per uns i altres fins que es produeix un fet, una
situació, un comentari... que actua com espoleta per a que la violència extrema
es desfermi. Per això pot ser un bon moment per plantejar-se com són les nostres
relacions amb el proïsme: familiars, amics, veïns, companys de feina...,
especialment aquelles en les que hi ha tibantor. Estem disposats a fer tot el
que està al nostre abast per a que millorin, sense esperar que siguin els
altres els que prenguin la iniciativa? Pensem que no hi ha res a fer? Els
sentiments que ens genera el patiment de la població ucraïnesa els podem
traslladar també a les persones del nostre entorn?

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada