divendres, 29 de setembre del 2023

La fe a prova

No toca ‘fer l’orni’

Sense demanar permís ni respectar el son, de vegades el meu cervell es veu envaït pel so d’una música, que acostuma a ser de les que escolten les meves filles -no goso qualificar-les de melodies a totes-. Sol ser desagradable, perquè sovint no hi ha forma de desempallegar-se’n. Vet aquí, però, que ahir, de sobte, em va venir al cap mentre caminava la tornada d’un cant litúrgic: «Canta el teu Déu i Salvador, poble de l’aliança, que la Paraula ha convocat per la gran esperança» (1). L’havia sentit ocasionalment a Missa, però no recordo quan va ser el darrer cop.

Ho he relacionat amb l’escrit que estava rumiant fa dies sobre el Sínode que es posarà en marxa la setmana vinent. Com no fa gaire que n'havia fet esment, valorava si pagava la pena referir-me’n de nou, però sento tants comentaris, molts d’ells contrariats, que penso que pot anar ve recordar que l’Església no és un projecte estrictament humà i, tot i que de vegades ens pot costar d’entendre, qui la sosté és l’Esperit Sant.

M’ho va suggerir la lectura d’un text de sant Joan Crisòstom inclòs a l’Ofici de Lectura del 13 de setembre, dia en que es fa memòria d’aquest sant, que escriu: «Tenim a sobre moltes onades i tempestats molt violentes, però no tenim por d'enfonsar-nos perquè recolzem sobre una roca. El mar, ja es pot enfurismar, però no podrà esmicolar aquesta roca. Per més que les onades s'empinin, no podran enfonsar la nau de Jesús... Encara que tot el món es vegi contorbat, jo tinc el rescripte del Senyor, llegeixo les seves paraules; això m'és una muralla, m'és una defensa. ¿Quines paraules? Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món» (2).

El context no és ben bé el mateix, perquè les paraules d’en Joan Crisòstom cal unir-les a la persecució que patia; el que es palesa ara és molta agitació i controvèrsia davant del que pot donar de sí el Sínode. Són unes paraules, però, prou adients en ambdós casos perquè van a l’arrel de la raó de ser de l’Església i els seus fonaments.

Quan sorgeixen dificultats o incomprensions la fe es posa a prova. El propi nom del Sínode sona cacofònic en incorporar un concepte nou, la ‘sinodalitat’, que desconcerta a molts i les explicacions que es donen no els acaba de treure de la perplexitat. És un dels seus inconvenients. L’amplitud de temes que es proposen abordar n’és un altre: ‘quien mucho abarca poco aprieta’, diu un refrany espanyol. Es pot afegir que el contingut de l’Instrument de Treball publicat genera no pocs enuigs en alguns plantejaments i terminologia utilitzada. Tot això són raons que es poden esgrimir per mostrar desencís, preocupació o desdeny –¡ja s’ho faran!-.

Falta però tenir en compte l’ingredient més important. Tot i ser una activitat humana, amb els seus ets i uts, hi haurà una presència invisible que intervindrà. ¿Com? No ho sabem, però les paraules de Joan Crisòstom són prou eloqüents. Diu també aquest sant que va destacar per la seva oratòria: «Jo dic sempre: “Senyor facis la vostra voluntat, no aquesta o aquella, sinó el que vós voleu que jo faci.”» En resar el Parenostre podem parar atenció a aquest ‘facis la vostra voluntat’ que pronunciem tants cops a correcuita sense pensar ben bé què suposa el que diem, sobretot quan venen mal dades o les coses no surten com ens agradaria. ¿Què us sembla si la fem servir com a jaculatòria per repetir-la cada cop que escoltem o llegim notícies del Sínode?

A instàncies del bisbat, se’ns va invitar a fer comentaris sobre l’Instrument de Treball. En el grup parroquial en que vaig participar, la Montse, membre de Vida Creixent, va fer incís en el ‘discerniment’ que s’invoca abastament en el document. Considerava que el millor lloc per fer-ho era en la pregària amb Jesús sagramentat, en el sagrari o exposat. Un bon consell que ens interpel·la a tots els catòlics, perquè el resultat del Sínode no depèn exclusivament dels que tenen veu i vot a l’assemblea, sinó que tots hi estem implicats amb la nostra pregària. No és moment de fer l’orni.

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: Cantoral de Missa Dominical, número 23

(2) De les homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe: Ante exsilium, 1-3. Extret de https://www.liturgiadeleshores.cat/ofici.php?data=2023-09-13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada