Que ressoni la veu de l’Esperit
Fa unes setmanes vaig referir-me al capítol 15 dels Fets dels Apòstols (1) que es llegia a les Misses durant el temps de Pasqua que em portava a reflexionar sobre el Sínode de la Sinodalitat convocat pel Sant Pare. ‘Sinodalitat’, una paraula estranya que les autoritats eclesiàstiques insisteixen en aclarir que el que vol dir és ‘caminar junts’.
Aquest Sínode és una convocatòria universal a tots els fidels de l’Església per a que expressin el que, segons entenen, l’Església necessita hores d’ara per complir la seva missió. Això suposa no només que es tingui en compte la seva veu, sinó també que cada batejat s’adoni que ha de ser un membre actiu de l’Església des del lloc que li correspongui ocupar.
En les sessions parroquials en que vaig participar se seguien les instruccions del bisbat invocant inicialment l’ajut de l’Esperit Sant amb una pregària, llegint tot seguit un text evangèlic per centrar el tema a tractar, que obria pas a la exposició dels que hi participaven, -se’ns insistí que no es tractava de debatre- i, finalment, es contestava a un qüestionari. Les diferents aportacions es van recollir en un text que es va enviar al bisbat, de d’on es va continuar el procés fins arribar als responsables vaticans encarregats d’elaborar un document de treball, Instrumentum laboris (2), que els membres del Sínode hauran d’estudiar i treure’n conclusions.En aquest document de treball hi ha qüestions que han generat polèmica, com també ho era la qüestió que va sorgir a Antioquia de la que ens parla el capítol 15 dels Fets del Apòstols, en aquell cas si les prescripcions jueves havien d’afectar als cristians procedents del paganisme. Diu el text: «Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita... es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat» -venien a ser com els membres del ‘Sínode’- que «es van reunir per estudiar la qüestió». Hi va haver controvèrsia fins el punt que «quan la discussió s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué...». També el Sant Pare n’ha parlat en diverses ocasions del Sínode, però em sembla especialment significatiu aquest fragment de l’homilia pronunciada el dia que se celebrava la Pentecosta: «el Sínodo que se está realizando es —y debe ser— un camino según el Espíritu; no un parlamento para reclamar derechos y necesidades de acuerdo a la agenda del mundo, no la ocasión para ir donde nos lleva el viento, sino la oportunidad para ser dóciles al soplo del Espíritu» (3).No es tracta doncs de negociar, ni d’ordir estratègies, ni de polemitzar. D’esvalotadors que vulguin sortir-se’n amb la seva n’hi hauran força: dins i fora de l’Església; abans, durant i després del Sínode. Del que es tracta, però, és que uns i altres cooperin per a que ressoni la veu de l’Esperit per seguir les petjades d’aquell que pels cristians és el Camí; perquè aquest ‘caminar junts’ ha de portar a aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida.Cal pregar tots plegats per a que el Sínode esdevingui una nova Pentecosta on el missatge que es transmeti sigui assequible per a tothom, qualsevol que sigui la seva llengua, cultura, carisma o circumstàncies personals.
(1) Fets dels Apòstols, capítol
15, versets 1-35
Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1223
Llavors alguns van baixar
de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans:
—Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar.
Com que això va provocar un
conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns
més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els
qui presidien la comunitat.
La comunitat, doncs, els va
proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i
Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots
els germans. Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els
apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia
fet per mitjà d’ells. Però alguns del grup dels fariseus que s’havien convertit
a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que
observessin la Llei de Moisès.
Llavors els apòstols i els qui presidien la
comunitat es van reunir per estudiar la qüestió. Quan la discussió s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué:
—Germans, vosaltres sabeu
que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els
pagans escoltessin dels meus llavis la paraula de l’evangeli i creguessin. Déu,
que coneix el fons dels cors, ha
testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres,
sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus
cors per la fe. Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als
deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força
de suportar? Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats
només per la gràcia de Jesús, el Senyor.
Tota l’assemblea va callar
i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per
mitjà d’ells entre els pagans.
Quan hagueren acabat de
parlar, Jaume prengué la paraula i va dir:
—Germans, escolteu-me: Simeó
ha exposat com, des del començament, Déu mirà d’escollir-se d’entre les nacions
paganes un poble que portés el seu nom. Això concorda amb les paraules dels
profetes que hi ha en l’Escriptura:
«Després d’això tornaré
per reconstruir la cabana
de David que havia caigut.
En reconstruiré les ruïnes
i la redreçaré,
perquè em cerquin a mi, el
Senyor, la resta d’homes
i totes les nacions que
porten el meu nom.
Ho diu el Senyor, que fa
conèixer aquestes coses des de sempre.»
Per tant, soc del parer que
no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n’hi ha
prou d’escriure’ls que s’abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions
sexuals il·legítimes, de menjar animals
ofegats i de menjar sang. De fet, des de temps antic els llibres de Moisès són
predicats en totes i cada una de les ciutats, ja que es llegeixen a les
sinagogues cada dissabte.
Llavors els apòstols i els
qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d’elegir-ne
alguns d’ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els
elegits foren Judes, l’anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la
comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta:
«Els apòstols i els qui
presideixen la comunitat de Jerusalem,
germans vostres, saluden els germans no jueus d’Antioquia, Síria i
Cilícia. Hem sabut que alguns de
nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves
opinions i a trasbalsar els vostres esperits. Per això hem decidit
unànimement d’elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb
els nostres estimats Bernabé i Pau, que han dedicat la seva vida a la causa del
nom de nostre Senyor Jesucrist. Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us
exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més
càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als
ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals
il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu
bé.»
Ells, un cop acomiadats,
baixaren a Antioquia i van reunir l’assemblea per donar-los la carta. La seva
lectura els va alegrar i encoratjar.
Judes i Siles, que també eren profetes,
van exhortar llargament els germans i els van enfortir. Al cap d’un
quant temps, els germans els acomiadaren tot desitjant-los la pau, i ells
tornaren cap als qui els havien enviat. Pel que fa a Pau i Bernabé, es van
quedar a Antioquia, on, juntament amb molts d’altres, ensenyaven i anunciaven
la bona nova de la paraula del Senyor.
(2) Es pot consultar a https://www.conferenciaepiscopal.es/wp-content/uploads/2023/06/SPA_INSTRUMENTUM-LABORIS.pdf
(3) Extret de https://www.vatican.va/content/francesco/es/homilies/2023/documents/20230528-omelia-pentecoste.html




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada