Carregar la bateria interior

Sense perdre l’orientació

Estava desvetllat, com si ja en tingués prou de dormir, tot i que tot just havien passat només cinc hores, vaig donar-li una breu oportunitat al son per si era una situació transitòria, ¡però no! A les 5 de la matinada em llevo i em poso a llegir; aquest cop opto per l’Ofici de Lectures que m’ofereix l’aplicació del Centre de Pastoral Litúrgica. En la segona de les lectures s’inclou un fragment del tractat de sant Robert Bel·larmino sobre l’elevació de la ment a Déu. Aquest sant va viure entre els segles XVI i XVII, professà a la Companyia de Jesús i posteriorment va ser nomenat bisbe i cardenal. Després de la seva canonització va ser proclamat doctor de l’Església. Aquell dia, 17 de setembre, era un dels sants dels que es feia memòria en la litúrgia.

Reprodueixo el fragment que més em va impactar:

«Si ets prudent, entendràs que has estat creat per a la glòria de Déu i la teva salvació eterna, que això és la teva meta, el centre de la teva ànima, el tresor del teu cor. Si atenys aquesta meta, seràs feliç; si no hi arribes, seràs malaurat.

Aleshores has de creure que per a tu és un bé veritable allò que et porta a la teva meta, i que t’és un mal veritable allò que te’n fa errar. La prosperitat o l’adversitat, la riquesa o la pobresa, la salut o la malaltia, els honors o la ignomínia, la vida o la mort, l’home savi no els ha de desitjar ni tampoc defugir per ells mateixos. Si contribueixen a la glòria de Déu i a la seva felicitat eterna, són per a tu cosa bona i desitjable, però si són obstacle posat a la glòria de Déu, i a la seva felicitat eterna, aleshores et són un mal i n’has de fugir» (1).

Vaig pensar en la frase d’un salm: «Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors» (2). ¡Quantes iniciatives sorgides de la força expansiva del la fe decauen en no tenir-ho prou present! De vegades fan inclús l’aparença d’un arbre frondós per la quantitat i varietat de fulles que l’adornen, però els seus fruits de santedat son magres o inexistents.

Aquest matí, impulsat per respondre a un comentari que acabava de llegir en un whatsapp he recorregut a un paràgraf de La pau interior de Jacques Philippe que m’ha semblat adient en aquest context: «L'adquisició i conservació de la pau interior, impossible sense la pregària, s'hauria de considerar una prioritat, sobretot, pels qui volen fer bé als altres. Si no és així, sovint no farem res més què escampar les nostres pròpies inquietuds i neguits» (3).

(1) Extret de Litúrgia de les hores propi de la Companyia de Jesús, pàgines 151 a 153. Enllaç: https://www.jesuites.net/sites/default/files/liturgia_de_les_hores_para_web.pdf

(2) Inici del Salm 127

(3) Jacques Philippe: La pau interior. Títol original: Recherche de la paix et poursuis-la (2022). Editorial: Albada editorial – Col·lecció: L’alenada, número 3 - 1ª edició (2022). Traductor: Enric Vidal. 149 pàgines. El fragment es troba al capítol I:La pau interior, camí de santedat, epígraf 2: La pau interior i la fecunditat apostòlica, pàgina 28