Any de la pregària (30)

Connexió eficaç

La paraula és el canal habitual de comunicació entre persones i també amb un mateix quan reflexiona. De la mateixa manera és mitja per relacionar-se amb Déu: «Per mitjà de la Paraula, Déu parla a l'home. Per mitjà de paraules, mentals o vocals, la nostra pregària pren cos. Però el més important és la presència del cor davant Aquell a qui parlem en la pregària», indica el Catecisme (1). Crist és «la Paraula divina que s’ha fet carn, i en la carn de cada home la paraula torna a Déu en la pregària», ens diu el Sant Pare Francesc en la trentena catequesi sobre la pregària (2).

«La pregària és diàleg amb Déu». ¿Com es produeix aquesta connexió?  «La primera pregària humana és sempre una recitació vocal. En primer lloc, es mouen sempre els llavis. Encara que, com tots sabem, pregar no vol dir repetir paraules (3); però, la pregària vocal és la més segura i sempre és possible exercir-la. Els sentiments, no obstant això, encara que siguin nobles, són sempre incerts: van i venen, ens abandonen i tornen. No només això, també les gràcies de la pregària són imprevisibles: en algun moment hi abunden els consols, però els dies més foscos semblen que s’evaporin del tot. La pregària del cor és misteriosa i en certs moments s’absenta. La pregària dels llavis, la que es xiuxiueja o es recita en cor, però, sempre es troba disponible, i és necessària com el treball manual.»

La pregària vocal manté la connexió, malgrat les interferències que es puguin produir pels estats d’ànim, les malalties o els diversos esdeveniments que ens capfiquen o ens treuen de polleguera. Respon a una necessitat de l’ésser humà d’expressar-se: «Som cos i esperit, i experimentem la necessitat de traduir exteriorment els nostres sentiments. Cal pregar amb tot el nostre ésser per donar a la nostra súplica tot el poder possible», indica el Catecisme. En aquest sentit ens diu el Sant Pare: «Les paraules amaguen sentiments, però també existeix el camí invers: aquell camí en què les paraules modelen sentiments. La Bíblia educa l'ésser humà perquè tot surti a la llum de la paraula, que res d’humà no sigui exclòs, censurat. Sobretot, el dolor és perillós si roman cobert, tancat dins nostre... Un dolor tancat dins nostre, que no es pot expressar o desfogar, pot enverinar l'ànima; és mortal.» En els Salms trobem expressions de tota mena adreçades a Déu, algunes d’elles ens poden, fins i tot, esgarrifar.

(7)

La pregària vocal és per a tothom, no està reservada als infants i a ments poc cultivades intel·lectualment. No hi ha maduresa cristiana que en pugui prescindir: «La pregària vocal és un element indispensable de la vida cristiana. Als deixebles, atrets per la pregària silenciosa del seu Mestre, ell els ensenya una pregària vocal: el “Pare nostre”... (A més) els Evangelis ens presenten (Jesús) elevant la veu per expressar la seva pregària personal, des de la benedicció exultant del Pare (4), fins a l'agonia de Getsemaní (5)», ens diu el Catecisme. I el Sant Pare remarca: «No hem de menysprear la pregària vocal. N’hi ha que diuen: “És cosa de canalla, de gent ignorant; jo busco la pregària mental, la meditació, el buit interior perquè vingui Déu”. Si us plau, no és necessari caure en la supèrbia de menysprear la pregària vocal. És la pregària dels senzills, la que ens ha ensenyat Jesús: Pare nostre, que esteu en el cel… Les paraules que pronunciem ens agafen per la mà; en alguns moments tornen el gust, desvetllen fins i tot el cor més adormit; desperten sentiments dels quals havíem perdut la memòria, i ens agafen per la mà fins a l'experiència de Déu. I sobretot són les úniques, de forma segura, que adrecen a Déu les preguntes que Ell vol escoltar. Jesús no ens ha deixat en la boira. Ens ha dit: “Vosaltres, pregueu així!”. I ens va ensenyar la pregària del Parenostre (6).»

(1) El Catecisme de l’Església Catòlica, dedica a la pregària vocal els números 2700 a 2704. Consultar https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a1_sp.html

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 30: La pregària vocal. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 21 d’abril de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210421_udienza-generale.html

(3) Sant Joan Crisòstom: De Anna, sermó 2, 2: «Que la nostra pregària s’escolti no depèn de la quantitat de paraules, sinó del fervor de les nostres ànimes», citació inclosa en el punt 2700 del Catecisme.

(4) Referència a Evangeli segons sant Mateu, capítol 11, versets 25-26: «En aquell temps, Jesús digué: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això  que has amagat als savis i entesos.  Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.”» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1126

(5) Referència a Evangeli segons sant Marc, capítol 14, versets 35-36: «S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: “Abbà,  Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa.  Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.”» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1158

(6) Veure Evangeli segons sant Mateu, capítol 6, verset 9. Referència:  https://www.bci.cat/biblia/capitol/1121

(7) Llibre mencionat i recomanat pel Sant Pare Francesc en aquesta catequesi.