Al voltant del Sínode (25)

Moure's amb fonament

“El temps fuig per no tornar / mentre tots fem altres plans / tot comença amb un sol pas / i l'únic rumb possible és endavant”, canten Els Catarres amb un estil folkià a El món és teu (1).

El planeta Terra es mou físicament per fora i per dins. També ho fa interiorment com a conseqüència de l'activitat dinàmica dels éssers vius que el poblem. Potser aquesta inquietud natural fa que l'ésser humà apreciï tant l'estabilitat, l'ordre, l'assossec…, que només pot aconseguir temporalment; es podria dir que la vida humana transcorre en un constant equilibri inestable. Per això és tan important assentar i cultivar fonaments sòlids que permetin afrontar i digerir els canvis sense anar donant tombs vitals.

La quarta part del Document final del Sínode 

(2) ens parla dels vincles, uns lligams que han experimentat una transformació notable els darrers anys. No convé quedar-se encallat en la nostàlgia d'un passat que no tornarà, tot i que de l’experiència se'n poden treure valoracions positives d’aspectes als que no paràvem gaire atenció aleshores i ara els trobem a faltar; perquè n’hi ha que transcendeixen el moment, l’espai temporal concret, i que paga la pena recuperar. En l’esdevenir quotidià estem tan a prop nostre, ocupats en tantes coses, que amb prou feines traiem suc al que vivim; potser per manca de reflexió, potser per una mena d'overbooking activista, poblat d’ocupacions que considerem imprescindibles -ho són totes de debò?-, que xuclen el nostre temps; arbres inserts en la nostra existència que ens dificulten veure el bosc i el camí més adient.

En el punt inicial d'aquesta part, el Document s'acosta a aquesta canviant realitat: «Així és l'Església sinodal, feta de lligams que uneixen en la comunió i d'espais per a la varietat de cada poble i de cada cultura. En un temps en què canvia l'experiència dels llocs on l'Església està arrelada i pelegrina, cal conrear noves formes de l'intercanvi dels dons i l'entrellaçament dels lligams que ens uneixen, sostinguts pel ministeri dels bisbes en comunió entre si i amb el bisbe de Roma.»

Aquestes característiques de l'Església, arrelament i pelegrinatge, que es desenvolupen en el primer epígraf, tenen a veure amb la consolidació i l'expansió del missatge que Jesús va traslladar als seus deixebles: «Aneu, doncs, a tots els pobles  i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (3). Els Fets dels Apòstols narren com creix l'Església els primers anys a diferents territoris acompanyant els desplaçaments dels seus fidels, de vegades com a conseqüència de persecucions. La diàspora dona pas al naixement de noves comunitats impulsades per l'empenta de fidels que van transmetent la seva fe allà on es troben.

En aquests llocs on la flama del missatge cristià cala, convé establir-se per a què aquest foc perduri i cobri més vivesa. D'això se n'ocupa aquest epígraf del Document: «L'anunci de l'Evangeli, desvetllant la fe en els cors dels homes i de les dones, porta a la fundació d'una Església en un lloc particular. L'Església no es pot comprendre sense l’arrelament en un territori concret, en un espai i en un temps on es forma una experiència compartida d’encontre amb Déu que salva.»

El missatge no té pretensió de conquesta, sinó d´elevar les realitats humanes que es van trobant a la dimensió que propicia l’anunci; no hi ha res d’humà que no pugui ser contagiat per l'amor de Déu i transformat per ell. El Document continua: «La dimensió local de l'Església preserva la rica diversitat de les expressions de fe arrelades en contextos culturals i històrics específics, i la comunió de les Esglésies manifesta la comunió dels fidels dins de l'única Església.» La celebració del dissetè centenari de Concili de Nicea ha recordat les paraules de sant Pau: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots,  actua en tots i és present en tots» (4), que han originat un cant solemne que s'escolta en algunes celebracions eucarístiques (5).

La fe en Jesús té un caràcter expansiu que brolla de l'interior (6), no es pot quedar tancada en un temple ni a l’interior d'un domicili o d’un espai exclusiu per a uns quants. El missatge va dirigit a tothom i s'ha de fer present dins de la societat. El cristià no cerca refugiar-se en una parròquia, o en un grup o en una comunitat, sinó que viu la seva fe allà on li pertoca estar en cada moment. El Document segueix: «D'aquesta manera, la conversió sinodal convida cada persona a ampliar l'espai del propi cor, el primer lloc on ressonen totes les nostres relacions, arrelades en la relació personal de cadascú amb Crist Jesús i la seva Església. Aquesta és la font i la condició de tota reforma en clau sinodal dels lligams de pertinença i dels llocs eclesials. L'acció pastoral no es pot limitar a tenir cura de les relacions entre persones que ja se senten en sintonia entre elles, sinó que ha d'afavorir l’encontre amb cada home i cada dona.»

Els següents punts d'aquest epígraf es refereixen a la incidència dels canvis socioculturals que es van produint a la societat i repercuteixen en l'Església; així com la resposta que es pot donar des dels diferents estaments eclesials, temes que procuraré comentar en pròxims escrits.

(1) Els Catarres: El món és teu. Es pot escoltar a https://www.youtube.com/watch?v=S30liQgEaHM

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Quarta part: “Una pesca abundant”. Punts tractats 109 i 110. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Evangeli segons sant Mateu, capítol 28, verset 19. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1143

(4) Carta de sant Pau a los Efesis, capítol 4, versets 5 i 6. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1296

(5) Coro Contrapunto: Un solo señor, una sola fe, es pot escoltar en castellà (no he trobat cap vídeo a Youtube de la cançó en català) a https://www.youtube.com/watch?v=Wz46V5gfT54

(6) Evangeli segons sant Lluc, capítol 6, verset 45: «L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1167