Al voltant del Sínode (29)

Del primer al darrer

“Servidor dels servents de Déu” és un títol papal que a cop d’ull sembla contradictori: ¿com pot ser que qui és al capdamunt d’una organització jeràrquica es consideri servidor d'aquells que estan sota la seva jurisdicció? N’hi hauria prou amb recordar les paraules de Jesús als apòstols per a què no resultés tan estrany: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,  i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau;  com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.» (1).

Com afecta la sinodalitat a l'estructura jeràrquica de l'Església? El Document final del Sínode (2) indica: «La sinodalitat articula de manera simfònica les dimensions comunitària (tots), col·legial (alguns) i personal (un) de cada una de les Esglésies locals i de tota l'Església. En aquesta perspectiva, el ministeri petrí és inherent a la dinàmica sinodal, així com l’aspecte comunitari, que inclou tot el Poble de Déu, i la dimensió col·legial del ministeri episcopal (3).»

Una simfonia difícil d’interpretar harmònicament si es té en compte el gran nombre d’actors i d’organismes implicats i les peculiaritats que els acompanyen. Se'n refereix a aquesta varietat la Constitució Lumen Gentium del Concili Vaticà II: «en la comunió eclesiàstica, existeixen legítimament les Esglésies particulars, que frueixen de tradicions pròpies bo i deixant intacta la primacia de la càtedra de Pere, la qual presideix tota l'assemblea de la caritat, tutela les legítimes varietats i al mateix temps vetlla perquè aquestes particularitats, ben lluny de perjudicar la unitat, més aviat l’afavoreixin» (4). Sent «principi i fonament d’unitat de l'Església» (5), el Papa «és el garant de la sinodalitat: a ell li correspon convocar l'Església en Sínode, presidir-lo i confirmar-ne els resultats. Com a successor de Pere, té un paper únic a l’hora de salvaguardar el dipòsit de la fe i de la moral, assegurant que els processos sinodals siguin fecunds per a la unitat i el testimoni». De la mateixa manera correspon als responsables episcopals «la promoció de la sinodalitat en totes les Esglésies locals».

Pel que fa a la «reflexió respecte a l'exercici del ministeri petrí en clau sinodal», el Document es recolza en un punt de la Constitució apostòlica Praedicate Evangelium, que reforma la Cúria romana ampliant les atribucions dels organismes locals, regionals o nacionals: «Aquesta reforma es proposa, en l'esperit d'una saludable 'descentralització', deixar a la competència dels pastors la facultat de resoldre en l'exercici del seu propi càrrec del magisteri i com a pastors les qüestions que coneixen bé i que no afecten la unitat de doctrina, disciplina i comunió de l'Església, actuant sempre amb aquesta corresponsabilitat que és fruit i expressió d'aquest mysterium communionis específic que és l'Església» (6).

El Document també fa referència al «servei de la Cúria romana en un sentit sinodal i missioner» remetent-se a la mateixa Constitució, que indica quina és la seva missió: «La Cúria Romana està al servei del Papa… En virtut d'aquest lligam, l'obra de la Cúria Romana també està en relació orgànica amb el Col·legi episcopal i amb cada bisbe… La Cúria Romana no se situa entre el Papa i els bisbes, sinó que es posa al servei d’ambdós segons les modalitats que són pròpies de la naturalesa de cada un» (7).

En el mateix epígraf del Document que estic comentant es fa referència al Col·legi cardenalici, que en la tasca de col·laboració i assessorament al Papa es reuneix en consistoris, com el que es va realitzar el mes passat. També al Sínode dels Bisbes, del qual diu «que la Constitució apostòlica Episcopalis communio ha transformat d’esdeveniment a procés eclesial» i afegeix que «conservant la seva naturalesa episcopal, ha vist i també podrà veure en el futur, en la participació d'altres membres del Poble de Déu, la forma que està cridat a assumir l'exercici de l'autoritat episcopal en una Església conscient de ser constitutivament relacional i, per això, sinodal per a la missió. En l'aprofundiment de la identitat del Sínode dels Bisbes és essencial que, en el procés sinodal i en les Assemblees, aparegui i es realitzi concretament l'articulació entre la implicació de tots (el sant poble de Déu), el ministeri d'alguns (el Col·legi episcopal) i la presidència d'un (el successor de Pere).»

En els punts del Document abordats la tasca del Sant Pare és especialment protagonista, per això vull acabar reproduint uns fragments de l’homilia que va pronunciar en la Santa Missa dirigida als membres dels equips sinodals i òrgans de participació que es van aplegar al Vaticà amb motiu del Jubileu de l’esperança: «Se'ns convida a contemplar i redescobrir el misteri de l'Església, que no és una simple institució religiosa ni s'identifica amb les jerarquies o amb les seves estructures... L’Església és el signe visible de la unió entre Déu i els homes, del seu projecte de reunir-nos a tots en una única família de germans i germanes i de fer de nosaltres el seu poble, un poble de fills estimats, tots units en l'única abraçada del seu amor… En l'Església… les relacions no responen a les lògiques del poder sinó a les de l'amor. Les primeres… són lògiques “mundanes”, mentre que en la comunitat cristiana la primacia pertoca a la vida espiritual, que ens fa descobrir que tots som fills de Déu, germans entre nosaltres, cridats a servir-nos els uns als altres… La regla suprema en l'Església és l'amor. Ningú està cridat a manar, tots ho són a servir; ningú no ha d'imposar les seves idees, tots s'han d'escoltar recíprocament; sense excloure ningú, tots estem cridats a participar; ningú té la veritat tota sencera, tots l'hem de buscar amb humilitat, i junts.» A la nota 8 teniu l'enllaç per accedir al text complet de l'homilia.

(1) Evangeli segons sant Mateu, capítol 20, versets 25-28. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1135

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Document final, Quarta part: “Una pesca abundant”. Punts 130 a 139. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) Comissió teològica internacional: La sinodalitat a la vida i a la missió de l'Església, número 64: «La dimensió sinodal de l'Església expressa el caràcter de subjecte actiu de tots els batejats i alhora el rol específic del ministeri episcopal en comunió col·legial i jeràrquica amb el Bisbe de Roma.

Aquesta visió eclesiològica convida a desplegar la comunió sinodal entre “tots”, “alguns” i “un”. En diversos nivells i de diverses formes, en el pla de les Esglésies particulars, sobre el de la seva agrupació a nivell regional i sobre el de l'Església universal, la sinodalitat implica l'exercici del sensus fidei de les universitats fidelium* (tots), el ministeri de guia del col·legi dels Bisbes, cadascun amb el seu presbiteri (alguns), i el ministeri d'unitat del Bisbe i del Papa (un). Resulten així conjugats, en la dinàmica sinodal, l'aspecte comunitari que inclou tot el Poble de Déu, la dimensió col·legial relativa a l'exercici del ministeri episcopal i el ministeri primacial del Bisbe de Roma.»

*El sensus fidei (sentit de la fe) és un instint sobrenatural de l'Esperit Sant donat a la universitas fidelium (totalitat dels fidels o poble de Déu) que permet discernir i adherir-se a la veritable fe.

Traduït de https://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/cti_documents/rc_cti_20180302_sinodalita_sp.html

(4) Concili Vaticà II: Constitució dogmàtica sobre l’Església Lumen Gentium, número 13. Traduït de https://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html

(5) Veure Lumen Gentium, números 22 y 23

(6) Francesc: Constitució apostòlica Praedicate Evangelium, apartat II, punt 2. Traduït de https://www.vatican.va/content/francesco/es/apost_constitutions/documents/20220319-costituzione-ap-praedicate-evangelium.html

(7) Praedicate Evangelium, apartat I, punt 8.

(8) Lleó XIV: Homilia de la Santa Missa durant el Jubileu dels equips sinodals y de los òrgans de participació, celebrat el 26 de octubre de 2025. Traduït de https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es/homilies/2025/documents/20251026-giubileo-equipe-sinodali.html