Noves tecnologies: entre
la utilitat i la tirania
Comentaven Irene Castilla i José del Caño que el seu fill
d’onze anys els havia demanat un ‘smartphone’: «diu que si s’acaba el curs i no
té un mòbil serà l’únic pringat de la classe que no en tindrà», deia Irene; «tinc
la sensació que estem abocats a sucumbir... l’entorn el converteix gairebé en
una obligació», deia José. (1) Tant el ‘què’ (l’aparell) com el ‘per a què’ (motivacions)
són en aquest cas importants.
El problema que pot tenir un smartphone (o d’altres altres
aparells tecnològics) és convertir-lo en una necessitat irrenunciable que acabi
acaparant excessivament la atenció, afectant negativament la conducta, els interessos
i les relacions. Respecte a les motivacions, pot acompanyar a les prestacions de
l’aparell la confusió mental entre tenir i ser -‘tant tens, tant ets, tant vals’-,
que impulsa a mimetitzar els costums del grup per temor a quedar arraconat.
Tot i així, és un recurs habitual entre nens, adolescents i
joves amb dependència econòmica que algunes peticions (gairebé exigències) es recolzin
en frases com: ‘Tothom ho fa’, ‘tothom hi va’ o ‘tothom ho té’, sense més
explicacions. Així ho explica el psicòleg Rafael Santandreu: “quan som
vulnerables en l’àmbit emocional, estem plens d’exigències. Quan no es
compleixen, ens enfadem, ens deprimim o ens omplim d’ansietat, li donem la
culpa als altres o al món o, encara pitjor, a nosaltres mateixos”. (2) |
| Rafael Santandreu |
Com a primers educadors, ens pertoca als pares gestionar
aquestes situacions, conscients de que no hi ha solucions màgiques estàndard.
En cada decisió que es pren, per molt assenyada que sembli, sempre queda un
pòsit de dubte –haurem encertat?-. És el marge d’incertesa que acompanya la
tasca educadora. En tot cas una bona fita pot ser fer veure la conveniència d’evitar
ser tiranitzats per les coses materials i que aprenguin a distingir entre desig
i necessitat. “Un desig és una cosa que m’agradaria veure complerta... una
necessitat és una cosa sense la qual realment NO puc funcionar”, diu
Santandreu.
(2) Rafael Santandreu: L’art de no amargar-se la vida (2011) – Cossetània edicions – Col·lecció Prisma número 29 – 222 pàgines Primera part. Les bases. IV. Preferències en comptes d’exigències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada